sábado, 25 de marzo de 2017

Sessió 12 - La Matèria 7




La sessió del dijous ha estat dedicada a aspectes sobre la classificació de la matèria, repassant amb dibuixos en la pissarra per part de Juanfra del canvi en l'estructura de la matèria de gasos, amb les partícules més disperses i com van canviant d'estat i ocupant menys volum en ajuntar-se les partícules i convertint-se en líquid i finalment, sòlid. Els dos primers són estats fluids i l'últim, sòlid.

Existeixen diferents classificacions després de veure en classe els estats d'agregació i la teoria cinéticocorpuscular. Ens hem centrat en les mescles:



"Uneixes substàncies que es poden separar per mètodes més o menys senzills i que les seues propietats depenen de la quantitat de cada component, és a dir, no són fixes, als que anomenarem mescles."



  • Si en aquestes mescles es distingeixen les seues parts, es parlarà de mescles heterogènies i en les quals no homogènies (aigua, alcohol, sal, aire,...)
  • Després si som capaços de separar-les per reaccions químiques o no. Les que no es poden separar són les substàncies pures, tenen les mateixes propietats. Distingint entre substàncies pures simples i compostes (les que es poden separar en altres (aigua, amoníac, diòxid de carboni,...)


Vam veure amb exemples com separar la matèria. Si el mètode de separació ens ofereix els seus diferents components, els denominem mescla, com per exemple d'una mescla entre arena de platja, sal comuna i llimadures de ferro, per als quals dissenyem una experiència emprant l'imant per a separar el ferro, amb aigua diluïm la sal però deixem un substrat d'arena de platja en el fons que filtrem posteriorment amb un filtre de paper, deixant l'arena en el tamís i l'aigua i la sal en el fons, que separarem mitjançant l'evaporació creant cristalls de sal.



Si la matèria no se separa, tenim substàncies pures com hem esmentat, les substàncies simples són els elements químics (118 elements en la taula periòdica) i composta si és una combinació d'elements químics més simples.

Aquests mètodes de separació en classe els definim sent:



  1. Tamisació
  2. Filtració
  3. Decantació (sòlid líquid, líquid - líquid)
  4. Imantació
  5. Destil·lació
  6. Vaporització
  7. Cromatografia

Per als compostos químics no serveixen aquestes tècniques o mètodes de separació, en l'aigua la forma de separar l'hidrogen i l'oxigen és la electròlisis, i m'ha fet recordar les meues experiències en el col·legi amb el nostre tutor de  a  d'EGB, Carlos.


Algunes mescles i la seua separació els fan visibles per les seues propietats, però si tenim un got amb una mica d'alcohol etílic, un altre amb aigua i un altre amb una mica d'aigua i una mica d'alcohol hauríem de dissenyar experiències segons el seu punt de fusió i ebullició, densitat, conductivitat.

Per combinatòria, del centenar de simples obtenim milions de substàncies compostes.


A l'inici de la sessió vam veure el curt "Pipes", que ens va fer reflexionar sobre el paper de la cultura i el valor de l'educació en el nostre dia a dia, ja que partint d'ella la nostra ment es "expandeix" i obri a nous horitzons i no viure amb una mira curta, rutinària i sense imaginació. Aquesta formació contínua en les nostres vides ha de ser constant i tenir esperit crític ha d'estar present en la nostra formació i autoavaluació docent, cercar noves alternatives quan alguna cosa no ens funcione en l'aula i estar obert al coneixement dels altres per a interioritzar noves estratègies docents que creuen un ambient lúdic i d'aprenentatge òptim.

D'altra banda, la meua intervenció en classe es va centrar en la "penalització" del coneixement o de l'excel·lència. Durant les sessions en altres assignatures sobre les altes capacitats hem trobat molts exemples de frustració i falta d'adaptació, provocant un desfasament emocional i intel·lectual en l'alumnat. No m'agradaria centrar-me ara en totes aquestes qüestions, potser les reprenga en una altra entrada a causa que és una temàtica que em resulta interessant, però d'alguna manera es resumeix en la facilitat que tots tenim per a confiar de manera habitual en el saber vulgar i el que ens diuen els altres de manera tradicional que en el saber científic com ja destaquem en el primer tema.

I aquesta cançó o gag d'humor, no és que siga la pera però té a vore com a reflexió d'introduir noves técniques lúdiques en la nostra aula per a adaptar-nos al nostre alumnat:


No hay comentarios:

Publicar un comentario