Aprofite per a dedicar aquestes entrades al cinema i a la literatura infantil. L'objectiu és introduir reflexions relacionades amb la nostra relació amb el mitjà natural.
L'obra de Godfrey Reggio, fotografia de Ron Fricke i produïda per Francis Ford Coppola em serveix com a punt de partida per a reflexionar sobre la nostra relació amb la naturalesa. El motiu de recuperar aquest metratge ha sigut en escoltar un comentari aquesta setmana d'una companya de treball pels canvis de temperatura que s'han produït aquests dies: "ara fa fred, l'altre dia ens rostim de calor...ens estem carregant el planeta".
Curiosament, aquest cap de setmana amb el canvi d'hora també s'ha dut a terme una iniciativa com és "L'Hora del Planeta", una apagada elèctrica voluntari que es proposa com a iniciativa per a despertar les consciències sobre el canvi climatològic, la contaminació lumínica, emissions de contaminació, estalviar energia,... despertar consciències sobre el nostre paper com a éssers humans que han construído una societat avançada però sense ser conscients que tot aquest desenvolupament s'està cobrant una contrapartida en el nostre planeta.
Aquesta pel·lícula, mostra tan sol imatges que mostra el ritme de la nostra societat industrialitzada en contraposició amb l'harmonia que mostra la naturalesa al principi del film amb aqueixes imatges evocadores, un viatge infinit per paratges i la irrupció de la societat amb el seu ritme incessant i martilleante en la pantalla, acompanyada de la música del compositor minimalista Philip Glass, creant un efecte hipnòtic que en els seus 87 minuts ens manté en suspens davant la pantalla.Una lletania d'imatges que també connecta amb el cinema de Michelangelo Antonioni amb aqueix tractament a càmera lenta d'una explosió com va fer ell en "Zabriskie Point".
Va ser la primera d'una trilogia posterior formades per Powaqqatsi (1988) i Naqoyqatsi (2002), convertint-se en aquesta primera en una de les obres de referència dins del cinema experimental pel poder de les imatges i el cant de desesperació d'una societat que arrasa amb els recursos naturals de manera exponencial. En algun moment m'agradaria recordar alguna cinta que també em sembla destacable per a aquesta temàtica en el blog com "Gattaca" o fer referències al cinema de Miyazaki per aqueix paper de la naturalesa com a salvador de la condició humana.
En definitiva, una cerca de l'equilibre a la qual fa referència el títol i desvetlant al final de la cinta el seu significat. "Koyaanisqatsi" en llenguatge de la tribu hopi (una tribu d'Estats Units, antics habitants de l'altiplà central) significa : "vida fora d'equilibri". (vida sense trellat, confusa, en procés de desintegració, un estat de vida que demana auxili per a viure d'una altra manera)
És important traslladar aquests valors en l'educació infantil des de les primeres etapes amb activitats de respecte i coneixement del mitjà natural, el seu paper, importància, tornar a mostrar la possibilitat de mostrar un vincle amb la naturalesa ja que seran els futurs ciutadans de la nostra societat i perquè hem de preservar com a generació el nostre patrimoni llegat en les millors condicions. Aquests són els valors bàsics en l'educació i la seua transmissió és fonamental. Gardner va afegir la intel·ligència naturalista posteriorment en els seus estudis, aquesta cinta és un reflex de la seua importància. Un record poderós del nostre lloc en el món.
Un món a preservar. Avui, ara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario