domingo, 19 de marzo de 2017

Sessió 11: La Matèria 6



En la sessió d'avui, sisena dins del tema 3 dedicat a la matèria, ens hem centrat en el tercer estat: el gasós. Després de veure propietats de l'estat sòlid, líquid i esmentat els altres dos restants (plasma i els recents cristalls de temps) que en la nostra pràctica docent encara no tenen molta implementació, les propietats dels gasos com a estat d'agregació de la matèria per a introduir en l'aula ha pres part principal de la sessió reconeixent les seues característiques i les activitats possibles per a introduir en l'aula, algunes d'elles en educació infantil complexes de realitzar però interessants per a reflexionar com a idea de partida de variacions per a la nostra aula.

Hem nomenat alguns gasos en l'aula com són el butà, l'oxigen, el butà, heli, diòxid de carboni, hidrogen, nitrogen, l'aire i l'ozó. També gasos nobles.
Propietats que presenten els gasos s'han apuntat: 
  1. Fàcils de comprimir
  2. Dilatació en calfar-los.
  3. Difusió: fàcils de barrejar i ocupen tot l'espai disponible (exemple amb el ambientador de llimó)
  4. Exerceixen força sobre el recipient que els conté, pressió.
  5. Alguns són inflamables.


Hem descobert una sèrie d'experiències amb els gasos com pot ser la implosió d'una llanda en calfar-la i introduir-la en l'aigua amb el canvi de temperatura i la pressió que exerceixen els gasos dins de la llanda amb un vídeo que m'ha portat records d'infància amb el món de Beakman que veia de xicotet en la Tv3.



Una altra activitat que si podem dur a terme en l'aula és amb un got de vidre calfant-ho i un globus com en posar-ho en l'aigua no ho deixa caure al globus. També llaminadures que canvien de grandària, com el núvol de sucre dins d'una xeringa amb el canvi de pressió que apliquem amb l'èmbol.

Una altra que ens ha semblat divertida ha sigut amb un recipient de plàstic com un bidó d'aigua de 5 litres, per exemple, foradat en la seua base i un globus lligat a la boca del recipient com podem fer que varie la seua grandària segons anem obrint l'obertura de la base, alliberant pressió o mantenint-la.

Interessants el vídeos d'aquesta pàgina:


El guant que cobra vida en posar-ho en la botella i en introduir-ho en aigua l'aire que conté la botella omple el globus ja que l'aire ocupa espai i l'aigua no penetra en el recipient. També com realitzar una premsa hidràulica amb un globus per a alçar objectes o persones, l'ocupació del hexafluoruro de coure per a simular que sura un vaixell en una peixera i l'efecte de l'heli i el hexafluoruro en les cordes vocals fent de la nostra veu més greu o aguda segons inhalem aquests gasos.

L'estructura dels gasos s'explica per la Teoria Conéticocoprpuescular que diu que "els gasos estan formats per partícules molt petites, molt separades entre si, i en continu moviment"
D'aquesta teoria realitzem una síntesi principal al final de la sessió:
  • La Teoria cineticocorpuscular ens explica l'estructura comuna de tota la matèria.
  • Tots els cossos estan formats per partícules molt petites, en continu moviment i més o menys separades segons el seu estat.


Hem explicat com aquesta teoria ens explica els canvis d'estats dels diferents elements, que difereixen en les seues característiques en punt de fusió i ebullició.

L'inici de la sessió ha partit amb el vídeo "First Flight". En aquest vídeo hem extret una conclusió valuosa. Com a docents, en entrar en l'aula hem d'apartar la nostra rutina i esgotament quan es produïsca i posar-nos en el lloc del nostre alumnat, de fomentar una mirada que senta curiositat i desig per aprendre. Si som conscients i conseqüents amb els seus interessos i ritmes d'aprenentatge podrem sentir de manera recíproca la satisfacció de complir amb la nostra tasca docent i la consecució d'un aprenentatge per al nostre alumnat. 




En la vida sembla que el ritme de la nostra societat ens té en constant perpetuació del desig: desig material, desitjos de pertinença, de status, etc. No podem oblidar mai que tot el que fem ha d'encaminar-se a la satisfacció com a punt final i moltes vegades, els gestos més senzills i una planificació conscient ens pot ajudar a aconseguir una de les necessitats bàsiques i superiors de l'ésser humà: la autorealització.

Açò em porta a pensar en el clàssic plantejament humanista de la piràmide de Maslow. És veritat que l'objectiu final és la autorealització, però no sempre anem a trobar-nos amb les mateixes característiques en el nostre alumnat i en el seu context, haurem de possibilitar que els nivells inferiors estiguen coberts (la crisi ha destruït a la classe mitjana, augmenten els casos de malnutrició) perquè siguen capaces a arribar a aqueix últim nivell que planteja Maslow i que en definitiva, hem de tenir en compte per a respectar el ritme d'aprenentatge del nostre alumnat.


Aquestes reflexions sobre la necessitat del reconeixement dels drets humans i la perspectiva humanista connecten amb la imatge inicial que parteix de l'obra de Bansky i la xiqueta amb globus realitzada en el mur de Gaza i Cisjordània que representa una imatge crítica entre la guerra i la infància.
No podrem propiciar el vol del nostre alumnat si estan en situacions que els emboliquen a més de les característiques cognitives. El context és una altra variable essencial per a propiciar aquest vol del que parlem. Per desgràcia, hi ha una infància que el nostre món, suposadament civilitzat, no permet que vole. La nostra missió, és no formar part d'aqueixa escòria. Si no entenem que el nostre alumnat és el futur més valuós, no serem capaços de propiciar aqueix vol.

Lluitem per donar ales.



No hay comentarios:

Publicar un comentario