El dimarts vam estar acabant d'asseure els nostres coneixements sobre la matèria, especialment en els referents a la densitat amb termes com a lleugeresa o pesada dels materials i quina relació hi ha entre el quocient de massa i volum per a definir les característiques dels elements amb determinades preguntes sobre aquest tema.
De la mateixa manera, algun tipus d'experiència en l'aula perquè el nostre alumnat puga entendre les diferents densitats mitjançant un arc de Sant Martí de líquids de diferent densitat col·locats en un got: col·locant el més dens en la base (xarop i mel) passant per aigua, oli de gira-sol, oli d'oliva i alcohol. Afegint a aquests, colorants per a generar un efecte més vistós.
Altres activitats que he trobat i que poden resultar atractives són les següents:
Comprovarem com la variació de la densitat d'un líquid (aigua) vària en afegir una sal.
MATERIALS
- 3 gots grans
- 3 ous.
- Aigua.
- Sal.
PROCEDIMENT
1.- Prepara una dissolució de sal (70 g) en aigua (400 ml).
2.- Col·loca l'ou en el got que té solament aigua: s'anirà al fons.
3.- Tira part de la dissolució preparada anteriorment en un got i afig l'ou: observaràs com queda surant.
4.- En el tercer got posa una mica d'aigua i afig l'ou que s'enfonsarà. Afig aigua amb sal, de la qual ja tens, fins que aconseguisques que l'ou quede entre dues aigües (ni flota ni s'enfonsa).
5.- Si afiges en aquest moment una mica d'aigua, observaràs que s'enfonsa. Si a continuació afiges una mica de l'aigua salada, ho veuràs surar de nou. Si tornes afegir aigua, una altra vegada s'enfonsarà i així successivament.
EXPLICACIÓ
- Sobre l'ou actuen dues forces, el seu pes (la força amb què ho atrau la Terra) i l'embranzida (la força que fa cap amunt l'aigua).
- Qualsevol substància més densa que l'aigua s'enfonsarà perquè el pes és major que l'embranzida. Si l'embranzida és major que el pes, en aquest cas, surarà i si són iguals, queda entre dues aigües.
- L'embranzida que pateix un cos en un líquid equivalent al pes del líquid desallotjat, depén de tres factors: la densitat del líquid en què està submergit, el volum del cos que es troba submergit i la gravetat. Quan la sal es dissol en aigua la densitat d'aquest augmenta, la qual cosa fa que l'embranzida que pateix l'ou siga major i supere el pes de l'ou pel qual l'ou sura.
En aquest enllaç, activitats de flota o s'enfonsa amb fruites, on primer es fa amb la pell i després pelant-los
Densitat, temperatura, flotabilitat amb aigua calenta i freda
Molt interessant el procés d'aprenentage de l'activitat experimental en l'aula d'infantil, del manual al qual vam fer referència en l'entrada anterior
Figura 2: L'activitat experimental (Vega, 2012; p.32).
Vega, S. (2012). Ciència 3-6. Laboratoris de ciències en l'escola infantil. Barcelona: Grau.
Al vore en classe el curt "Cuerdas" he il·lustrat l'entrada amb una història o llegenda d'origen oriental que coneixia a través de referncias musicals i la pel·lícula de Takeshi Kitano "Dolls", com és el fil roig, en el qual hi ha un evident homenatge en el metratge a més de plantejar altres qüestions que ressaltaré despues. He cercat informació i el resum des d'aquesta web és el següent:
"Explica una llegenda oriental que les persones destinades a conèixer-se tenen un fil roig lligat en els seus dits.Aquest fil mai desapareix i roman constantment lligat, malgrat el temps i la distància. No importa el que vesprades a conèixer a aqueixa persona, ni importa el temps que passades sense veure-la, ni tan sols importa si vius en l'altra punta del món: el fil s'estirarà fins a l'infinit però mai es trencarà.
Aquest fil porta amb tu des del teu naixement i t'acompanyarà, tibat en major o menor mesura, més o menys embullat, al llarg de tota la teua vida. Així és que, l'Avi de la Lluna, cada nit ix a conèixer als nounats i a lligar-los un fil roig al seu dit, un fil que decidirà el seu futur, un fil que guiarà aquestes ànimes perquè mai es perden"
Del curt, hi ha alguns aspectes evidents per al nostre interès com pot ser la inclusió però deixa temàtiques com la mirada infantil davant les diferències. Nosaltres com a adults ja inferim en el xiquet què li passa, cuales són les seues limitacions i quines necessitats presenta i com fomentar la seua participació. En definitiva, parlem de drets humans i les convencions de la UNESCO.
És la innocència de la mirada de la infància cap a un igual, característica que no ens passa als adults que estem carregats de prejudicis i limitacions que fan d'aquesta etapa meravellosa per a incentivar que mantinguen aqueixa condició tan especial.
Al final del vídeo, també apareix que la xiqueta creix i treballa en una escola i hi ha un cartell que fa referència a "antic orfenat. Açò em porta a pensar en la resiliència i les condicions en entorns menys afavorits, però no acabaria mai aquesta entrada i millor deixar-ho per a un altre moment.
Finalment, planteja la temàtica de la mort i el curs passat vaig estar molt interessat sobre aquest tema en estudiar com abordar la defunció d'una mare amb cancer en un supòsit pràctic.
Algunes qüestions que vaig abordar en la pràctica van ser:
A manera d'introducció, vaig a referir-m'a uneixes reflexions contingudes en el manual de Concepción Poch "La mort i el dol en el context educatiu"(2003). Davant la pregunta que és formula en el primer capítol del seu manual, "Quins són els objectius d'una pedagogia de la vida i de la mort?", presenta una llista de vuit objectius que te bastant sentit al meu entendre:
- "Construir una pedagogia de la contingència, del sofriment, de la finitud i la mort en el marc de la pedagogia de la vida.
- Fomentar l'acció educativa no solament en els vivències del plaer i la felicitat com a meta absoluta, sinó, també en els situacions límit que no podem eludir.
- Concretar i desenvolupar ; a través de la reflexió i la praxi, el treball en els valors generats per situacions de contingència, sofriment i mort.
- Formar als educadors en la psicologia del xiquet i de l'adolescent davant la mort, així com en els característiques més significatives d'un procés de duel.
- Sol•licitar l'ajuda d'altres professionals quan nostra taverna d'educadors és vexa excedida per qüestions que vagen més enllà de la nostra formació.
- Desenvolupar una pedagogia de la vida i de la mort en l'escola, a través d'assignatures, dels sessions de tutoria o d'algun fet que mostre la conveniència a parlar del tema.
- Convidar als educadors a suggerir i crear instruments que faciliten la comunicació i l'intercanvi de vivències entorn de la mort.
- Proporcionar als xiquets i adolescents instruments perquè puguen afrontar millor la mort de persones volgudes i també reflexionar serenament sobre la pròpia."
* Per què parlar de la mort en l'escola?, citem els paraules d'Elisabeth Kübler-Ross, una dels fonts bibliogràfiques destacades dins dels diferents manuals consultats, en la seua obra "Els Xiquets i la Mort" (1996):
"Caldria preparar als xiquets per a la mort molt abans d'experimentar-la, tant si és tracta de la seua pròpia mort, com la d'una altra persona."
I principalment, per els característiques congnitives en aquesta etapa:
En aquest sentit, en el manual de Concepción Poch, "La mort i el dol en el context educatiu"(2003) ens ofereix una precisió referent als processos de duel:
"Comprendre i explicar el significat que cada individu atribueix a la pèrdua i al sofriment formant part d'un context social i cultural. És a dir, ésser humà implica construir significats i comporta un esforç actiu `per a interpretar l'experiència i donar sentit als esdeveniments que ens envolten. Açò és especialment rellevant en els casos de pèrdues posat que, en la majoria d'ells, trobar un significat al succeït és converteix en una taverna difícil"
Per a aquest cas, tindrem en compte una sèrie de mites que Concepción Poch assenyala en el seu manual sobre "mites sobre el dol en xiquets i adolescents":
- “No s'adonen del que succeeix després d'una pèrdua (per sort és massa xicotet per a entendre el que ha succeït)
- Si ho fan no és amb la mateixa intensitat que els adults (sembla que s'adona que alguna cosa succeeix, però no crec que seguisca del tot conscient d'ells)
- Els adults hem de protegir-els en la mesura del possible del dolor i el sofriment.”
“No obstant açò, els resultats de recerques i la pròpia experiència clínica del treball amb xiquets ens il•lustren que no és exactament així. Més aviat ens trobem amb el fet que tant xiquets com a adolescents acostumen a ser més conscient de la pèrdua i de la mort del que els adults intueixen.(...) Per aquest motiu puguem afirmar que tots els xiquets i adolescents elaboren el dol després d'una pèrdua significativa per a ells. Evidentment, la forma d'elaborar-ho depèn del moment evolutiu en què és troben i de com el seu entorn familiar i social respon a la pèrdua."
I fonamentalment, aquesta del manual, "Tots els caragols és habiten sempre? Com tractar la mort en Educació Infantil"(2000):
"Si l'escola ha de preparar al xiquet per a la vida, també és important preparar-li d'una forma adequada per a afrontar pèrdues més o menys properes."
I sempre que tracte aquestes qüestions em recorde de Johnny Cash:
No hay comentarios:
Publicar un comentario