lunes, 17 de abril de 2017

Sessió 16: Presentacions del nostre animal favorit



En aquesta última sessió, abans dels vacances de Pasqua, hem presentat al nostre animal favorit en classe. Tot l'alumnat de l'assignatura ha presentat en classe al seu animal favorit: coales, girafa, tortugues, peixos, gossos, suricatos, ovella,elefant, kiwi, agapornis,...

Ha sigut una sessió divertida en la qual tot l'alumnat ha optat per diferents tècniques de presentació creant un lapbook, peluix, presentacions en photopeach, powerpoint, vídeos,... Ha sigut una sessió entretinguda en la qual hem descobert moltes curiositats i dades sobre diferents espècies animals.

L'animal que vaig escollir va ser el teuladí. Els motius d'aquesta elecció venien determinats per la curiosa quotidianitat en els últimes setmanes amb aquest animal. Per a començar la presentació he assenyalat que els meus animals favorits són els aus, pels records de la meua infància sempre associats a algun tipus d'au a la meua al voltant: periquitos, canaris, agapornis, nimfes, el plore del meu oncle Agustín i uns altres que trobava en la meua casa de camp: gallines, pollastres, ànecs, paons, caderneres, colomes,...

Sempre ha sigut un tipus d'animal pel qual he sentit predilecció: volar com a sinònim de llibertat d'imaginació, cant, viatge i adaptació contínua.

Per a il·lustrar aquesta explicació breu, vaig utilitzar una imatge de l'àlbum il·lustrat d'Olga de Diós "Ocell Groc", descarregable per a la seua lectura en pdf dónes de la web de l'autora que te altres meravellosos àlbums com "El Monstre Rosa" disponible en la Biblioteca de la Facultat d'Educació.



El nom del teuladí és "Passer domesticus" i és una dels aus més esteses del planeta. És resident durant tot l'any i depèn de l'activitat humana per a subsistir. En els últims anys s'ha detectat una disminució d'un 70% en el Llevant i alguns motius que s'apunten com a causes són la intensificació agrària i la neteja dels centres urbans, parcs i altres llocs on era habitual trobar-los però que al no tenir capacitat per a alimentar-se han anat desapareixent. La informació va ser elaborada gràcies a aquesta web:


Per aquest motiu va ser triada "au de l’any" en 2016 pels usuaris d'aquesta plataforma dedicada a les au i la notícia de la qual va ser arreplegada en diferents diaris:


El motiu de l'elecció del teuladí per davant del kiwi, com vaig explicar en l'anterior entrada, ve donada per les visites matinals que al meu cotxe en la casa de camp i la seua obsessió per veure's reflectit en les llunes i retrovisores del meu cotxe. Davant l'excitació de trobar-se reflectit, es torna boig visitant i picoteando els cristalls i també...deixant les seues deposicions a manera d'ornaments rurals en el meu cotxe. Per dir-ho d'una manera delicada. Des d'aqueix moment vaig començar a posar borses i altres proteccions perquè no tacara el cotxe tots els matins. Vaig arreplegar aquestes visites en un vídeo breu que vaig penjar en youtube, amb el nom "Teuladí in action":


La solució no era enfadar-me amb el teuladí ni voler que es vaja i deixe de molestar-me. Són les conseqüències de viure en una casa de camp i hem d'aprendre a interaccionar i conviure amb la naturalesa. Així que la meua solució ha sigut crear-li una presentació i posar-li molles de pa per deixar-li sense el seu parc d'atraccions particular. Informar-me sobre el descens de la seua població m'ha fet demostrar una major empatia cap a aquesta circumstància que em recordava al conte clàssic "El talp que volia saber qui s'havia fet allò en el seu cap" de Holzwarth & Erlbruch i que vaig reconvertir en la següent imatge:

Album il·lustrat d'èxit que va ser animat i que algun centre ha emprat per a fer treball de llenguatge en l'aula emprant les veus de l'alumnat en la seua narració:


Per a acabar de donar-li un to divertit a la presentació, vaig presentar un xicotet poema creat per a resumir tota la presentació. La idea era fer una cançó, però no turmentar a la classe amb la meua veu va fer que canviara a recitat. A més una il·lustració de la situació creada per mi:

uuuh teuladí, uuuh teuladí
t'he escollit com el meu animal favorit
i tot que a mi m'agraden tot tipus de pardals
en tu, avui, em vull fixar

ooh teuladí teuladí
a tu t'he escollit
perquè al matí
al retrovisor et poses a dansar com un perfecte ballarí

ooh teuladí oooh teuladí
revolotejant tot el matí
mirant-te i cantat front a l'espill
t'estime encara que et cagues
al retrovisor de bon matí.

i jo com estime a la naturalesa bon amic
no vull que desaparegues
tot i que el meu cotxe
amb les teues cagades plenes
oh teuladí teuladí
al llevant no et deixem volar
en un setanta per cent
la teua població a baixat.

oh teuladí teuladí
balla avui amb mi
dansa fins que la lluna siga plena
com aquest poema
ple d'amor per tu i per la naturalesa.


Per a mi, la musicalitat del nom del "teu-la-dí" era similar al "Let it be" de The Beatles. Però més propera a la versió d'un dels meus músics de referència com Nick Cave & The Bad Seeds. I "Let it be" és un bonic lema per a explicar aquesta situació: "Deixa-ho ser/estar":


En l'inici de la sessió, el vídeo presentat per a realitzar les nostres reflexions ha sigut "The Bridge", una bonica analogia de la importància de la cooperació i la confrontació entre la visió adulta i la de la infància. L'adulta plena de prejudicis i connotacions que s'allunyen de tots els valors educatius que pretenem mostrar en la nostra futura pràctica docent i la mirada infantil, omple de tendresa i empatia per a solucionar els problemes. Aquestaés la mirada cívica que hem de potenciar en la nostra societat: respectuosa, equitativa i solidària.

La meua intervenció a més va tractar de recordar un altre fet com van ser els enfrontaments entre famílies en un camp de futbol mentre jugaven els seus fills. Fets lamentables que s'estenen en diferents en altres entorns de la convivència, no solament en l'àmbit esportiu on ixen a la llum frustracions i estils de criança erronis a nivell familiar.

Un dels exemples sobre els quals sempre he tingut interès per a cercar informació és el ciberbullying i l'assetjament-omissió que es fa entre famílies dins del mateix grup d'alumnat. Una pràctica habitual és la creació de grups de whatsapp per a les famílies de la classe. Una idea que fomenta la comunicació entre famílies i una poderosa eina que es veu sovint viciada per prejudicis i extensions de situacions d'aula que els adults solucionen de manera errònia i poc empàtica.

Comencen les exclusions, els xiuxiuejos, desqualificacions i altres circumstàncies que he vist en coneguts i familiars que optaven per desentendre's de l'eina quan prenia aquests rumbs. A més, són terrens on el docent té poc marge de maniobra. Crec que vaig a cercar més informació sobre aquest tema sobre estudis que arrepleguen i estudien aquesta situació. La pedagogia sistémica és un tema que em resulta de gran interès per a investigar i cercar possibles situacions en els quals aquesta visió es veja enfrontada per la realitat.


L'educació ha de tractar de tendir ponts, com a conclusió personal. Felices vacances. En els pròxims dies prepararé una actualització i documentaré el procés del meu arbol amic.


domingo, 9 de abril de 2017

Sessió 15: Presentació dels llibres pels diferents grups


En la sessió del dijous 6 d'abril, els grups han representat amb diferents recursos els llibres que ens va presentar Juanfra. Alguns van emprar la idea d'un programa de radi, uns altres algun vídeo explicatiu i la presentació d'algun experiment en aquests vídeos. El nostre guió més o menys va ser el següent:

F- Hola companyes com va el curs?
A,G & J- Bé , ...
F- Doncs al meu centre estem ara treballant per projectes i l'aprenentatge per descobriment i vivencial és molt important per fomentar la seua curiositat. Moltes vegades vull fer experiments amb el meu alumnat però la informació a Internet és molt aclaparadora i estic indecís. Podeu donar-em'n un consell?
A - Escolta Fran, nosaltres tenim la solució perfecta per a la teua. Nosaltres fem ús d'un magnífic llibre que s'anomena "Gran Llibre d'Experiments" de l'editorial Servilibro.
G- Trobaràs experiments i experiències diverses per a aplicar moltes d'aquestes idees a la teua aula. Vols que et mostrem alguns experiments?
F- D'acord!
J – Nosaltres fem molt a la nostra classe. Què els interessa?
F- Doncs, a l'aula estem estudiant aspectes relacionats amb el cel i els núvols, els viatges en coet, també els globus, propietats dels objectes...no sé... Nodrir la seua imaginació!, i... vull fer experiències que segueixen atractives per a ells d'una manera senzilla...
A - No et preocupes! Mira llaura et farem uns experiments amb algunes cosetes que tenim en aquesta caixa que hem descobert gràcies al llibre "Gran Llibre d'Experiments"...

-tres experiments després....
-NÚBOL 

-ELS FIDEUS BALLARINS

- GLOBUS COET

- OU SALTARÍ

F - Doncs que bé, gràcies al "Gran Llibre d'Experiments" de l'editorial servilibro puc fer moltes d'aquestes experiències a l'aula.
A- Si, és un llibre molt profitós per a famílies i per a nosaltres com a docents.
F - és veritat!
G- A més, te explicacions detallades de cadascuna dels activitats i amb dibuixos que podem mostrar al nostre alumnat en els 200 pàgines que te el llibre.
F-Crec que és bona idea fer-em amb un exemplar d'aquest llibre.
J- Sí, a més te descripcions i curiositats per a aprofundir més, explicant curiositats i dades per a completar la informació.
F - M'has convençut, gràcies per la vostra recomanació.

El vídeo a l'inici de la sessió va ser "Lifted":


Les reflexions es van centrar en la importància de saber ser mediadors en l'aprenentatge del nostre alumnat, dissenyar experiències que siguen adequades per al seu nivell i fixar una manera d'avaluació adequada perquè aconseguisquen aquests objectius d'una manera progressiva i adequada. En cas contrari, veiem algun d'aquests errors en el vídeo, un model rígid i inflexible, sense considerar els coneixements previs (base fonamental en la teoria de la bastida) perquè per assimilació i acomodació siguen capaces de crear un aprenentatge significatiu. També podem pensar en la zona de desenvolupament pròxim de Vygostky,...pedagògicament el vídeo resulta molt evident.

En la pròxima sessió l'activitat serà individual i serà la presentació del nostre animal favorit. 

En el meu cas, l'animal que vaig a presentar serà un teuladí, que exposaré el dimarts en l'aula. Una altra opció era triar un Kiwi, au típica de Nova Zelanda i també la manera en la qual es diu als originaris del país. La meua fixació per Oceania ve de llarg, especialment per la idea de ser nostra antípodes i la quantitat de bandes que han sigut referents personals: The Clean, The Chills, Triffids, Nick Cave, The Dirty Three, The Bats, el segell Flying Nun, The Dead C i The Necks, entre punts altres. Fins i tot la sèrie "Flight of The Chonchords" i les seues dos peculiars protagonistes.


Centrant-me en el Kiwi, una de les seues característiques en què no pot volar (i emet uns graznidos potents de bon matí). Aquesta peculiaritat com a au és bastant usual en la fauna oceànica a causa que en la seua gran majoria són aus que a més no tenien depredadors, quan va ser colonitzada pels anglesos la població autòctona va desaparèixer amb l'entrada de gats i gossos que feien un dany irreparable en el seu ecosistema.Per aquest motiu, les restriccions d'entrada d'animals a Austràlia i Nova Zelanda és molt restrictiva i tracta de respectar el seu ecosistema.


Aquesta circumstància em porta records a una de les novel·les que vaig llegir en vacances com és "Llibertat" de Jonathan Franzen, en el qual un dels seus personatges (Walter) intentava protegir a l'ocell blau de la portada, la reineta cerúlea, de la seua extinció.

El kiwi també va ser l'animal protagonista d'un dels videojocs de la meua infància:" New Zealand Story"



Sessió 14: Activitats plantejades per a sessions 15 i 16



En la sessió del dimarts 4 d'abril, Juanfra ens va plantejar les activitats per a les pròximes sessions. La primera consistia a realitzar una presentació d'un dels llibres seleccionats per ell sobre educació i ciència. El motiu era la celebració aquesta setmana en la Universitat d'Alacant de la setmana del llibre infantil i juvenil, aspectes que des del meu quadern d'aprenentatge estic tractant amb alguns àlbums il·lustrats.




Per a la primera activitat, havíem de realitzar una presentació en grup Alicia, Gemma, Joanna , Susana i jo. El llibre que ens va tocar va ser "Gran Libro de Experimentos" de l'editorial Servilibro (2015). En el nostre cas, l'opció va ser preparar un xicotet teatre realitzant la presentació d'algun dels experiments que es mostraven en el llibre.


El llibre està destinat a un públic de 12 anys d'ara endavant, sent un manual pensat per a realitzar xicotets experiments i encuriosir dels més joves, a més de fàcil comprensió en les seues explicacions i amb il·lustracions per a donar-li un aspecte més entretingut a la lectura.

A més, és un bon compendio d'activitats que pot servir com a guia per a cercar informació per a docents, aportant una sèrie d'experiències que es poden adaptar a l'aula. Internet és una eina de cerca d'experiències de tot tipus, innombrable, però l'estructura i l'índex d'experiències seguint una lògica i progressió és un aspecte a considerar, sent una bona opció el tenir aquest tipus de manuals per a dissenyar com a docents algunes experiències en l'aula.

La resta de la sessió vam estar triant una sèrie d'experiments senzills per a realitzar en la nostra presentació i fer un xicotet teatre que simulara que jo, era un docent que necessitava conèixer la manera de dur a terme experiments en l'aula perquè el seu alumnat vivenciase aquests coneixements científics segons els seus interessos d'una manera que els ajudara a encuriosir per la ciència. 

Seleccionem alguns com fer un coet amb un globus, una palleta i un fil; els fideus saltarins amb electricitat estàtica d'un globus; un núvol amb una botella amb una mica d'alcohol i un unflador; i l'ou en vinagre que ho van tenir Gemma i Alicia durant 48 hores a la seua casa.


El vídeo que va donar inici a la sessió va ser "Sweet Cocoon", en el qual la oronda eruga intentava completar el seu cicle introduint-se en la seua pupa però necessitava l'ajuda d'altres insectes per a aconseguir-ho. En el vídeo es podia observar la importància de l'aprenentatge col·laboratiu i la mostra de la importància del coneixement científic per a solucionar aquests problemes. Per al meu un dels moments de la sessió més interessants (encara que a voltes solament participe jo).



El final del vídeo mostra la transformació en papallona i la posterior caça d'un au de la papallona, la vida en si mateixa és així de paradoxal. Em vaig acordar d'un clàssic de la literatura infantil i juvenil com és "L' Erugueta Goluda" d'Eric Carle, un dels àlbums ilustrades més venuts i utilitzats en les aules pels seus continguts didàctics:; des dels dies de la setmana, conceptes matemàtics, els hàbits saludables, el cicle de la vida i les transformacions.



martes, 28 de marzo de 2017

Sessió 13-2: Repàs Tema Matèria



Hem fet una breu sessió de repàs sobre la matèria, la seua definició "tot allò que té massa i ocupa un lloc en l'espai (volum)".


  • Diferents formes de classificar-la, atenent a diferents criteris com vam fer en classe: color, olor, grandària, utilitat, composició, lluentor,...és a dir, aspectes qualitatius.
  • També la podiem comparar segons els seus estats d'agregació: sòlid, líquid i gas (plasma, i tal vegada, cristalls de temps).

Les característiques sobre volum, massa i densitat ens ha portat a repassar aspectes sobre aquestes propiedads.
Del volum, hem vist que en superfícies (formes) regulars era possible el seu volum mitjançant càlculs (com les àrees del cilindre i el prisma) ja que és una magnitud que es defineix en les tres dimensions. La unitat eren els metres cúbics (1 metre cúbic equival a 1000 litres).

Per a les formes irregulars, el principi d'Arquimedes ens servia per a definir-ho segons el líquid desallotjat per l'objecte que provoca una força cap amunt del que el resultat d'aquesta variació en el nivell del líquid ens aportava el volum de l'objecte irregular. També hem repassat els objectes que trobem en l'aula per a mostrar la mesura del volum al nostre alumnat: 1 cm cúbic el dau, 1 decímetre cúbic el brick de llet i 1 metre cúbic la caixa de la llavadora.

Sobre la massa i la seua quantitat, hem repassat la diferència amb el pes, que és una força que es mesura en Newtons i es calcula per la fórmula p= m·g, sent g la gravetat de la Terra que aproximandamente són 9,8 m/s2. El pes és la força amb la qual la terra atrau a un cos
Aquesta circumstància fa que el pes de la mateixa quantitat de massa (mesura en quilograms) siga diferents segons siga la força de gravetat i on ens trobem (hipotèticament en la Lluna, Júpiter, Saturn,etc)

Respecte a la densitat hem destacat que no cal confondre-la amb viscositat i hem recordat l'experiència del got de tub amb diferents densitats: mel, aigua, oli de girasol, oli d'oliva i alcohol amb colorants. per a ser més vistós.
La densitat és el quocient entre massa i volum i no depèn de la quantitat de matèria, sinó del material que ho componga i ens serveix per a distingir uns materials d'uns altres. Els objectes menys densos que el líquid suren, com a experiències amb aigua i diferents objectes. Els objectes més densos que l'aigua no suraran.

Sobre els gasos, hem tornat a explicar la Teoria cinéticocorpuscular. Els gasos són més fàcils d'estudiar ja que entre ells tenen més propietats semblants entre ells que els sòlids i els líquids.

Les propietats són que són fàcils de comprimir, es dilaten a calfar-los, es difonen  , fàcils de barrejar i ocupen tot l'espai disponibles, exerceixen força sobre les parets del recipient que els conté.

Aquesta teoria ens serveix per a explicar com canvien els estats segons estiguen distribuïts els seus àtoms i l'espai que quede entre ells, explicant les característiques dels diferents estats d'agregació i l'estructura de la matèria.

Per a passar d'un estat a un altre, ens fixem en els diferents punts de fusió i ebullició per a passar de sòlid a líquid i gasós. L'aigua té un punt de fusió de zero graus i d'ebullició de 100 graus centígrads.

L'última classificació que realitzem de la matèria ha sigut la de substància pures o mescles.

Les substàncies pures no són fàcils de separar per mètodes senzills. Es divideixen en simples (els 118 elements de la taula periòdica) i compostos (aigua, amoniaco,, diòxid de carboni,...). Els compostos es poden separar per mètodes més complicats en simples, com en l'aigua separar les molècules d'hidrogen i oxigen mitjançant la electrolisis.

Les mescles es poden separar per mètodes senzills. Poden ser homogènies (dissolucions) si a simple vista no podem diferenciar-les i en heterogènies.

Els mètodes de separació que podem emprar en l'aula serà la imantació, tamización, filtració, decantació (sòlid-líquid amb cautela entre tubs o líquid - líquid amb l'embut de decantació amb l'oli i l'aigua), evaporació, cristal·lització, destil·lació (per la diferent temperatura d'ebullició entre aigua i alcohol per exemple) i cromatografia (amb un paper de filtre i una taca de tinta en contacte amb un dissolvent com l'alcohol i l'acetona).

Experiències en l'aula poden ser, apreciar les seues qualitats jugant amb materials de diferents textures per a engegar els aspectes sensitius: olor, gust, color, tacte, so, comparar i classificar textures amb materials habituals de l'aula o domèstics.

Per a comprovar el volum i la massa podem usar bàscules o crear les nostres pròpies amb un penjador i veure com els gasos també té volum i massa unflant un globus.
Altres experiències senzilles és mostrar com un got xicotet buit en introduir-ho de cap per avall en un més gran amb aigua no es banya per dins a causa que l'aire està dins ocupant aqueix espai i aqueix volum que ocupa exerceix una força que impossibilita que passe l'aigua. Aquesta mateixa experiència amb un globus en la boca de mitja botella de plàstic seccionada també ens serviria. Açò ens ajudaria a mostrar la teoria cinètic corpuscular de manera visualment senzilla.

Experiències amb densitats diferents mitjançant un got amb aigua i creant diferents solucions amb sal i veure com en augmentar la salinitat i la densitat l'ou surarà més o menys.

També comprovar diferents dissolucions en aigua com canvia el sabor, el color, si introduïm sòlids que no són soluble, colorants...

Emprar mètodes de separació senzills perquè la motricitat fina jugue un paper important, l'ús de comptagotes, embuts, imants, tamisos,...

En definitiva un cúmul d'experiències vistes en classe, unes altres que he pogut trobar en el manuald i Silvia Vega i unes altres que podem trobar en portals de ciència i didàctica que ens ajudaran en l'aula, però on els postulats bàsics és despertar la seua curiositat partint dels seus interessos i plantejar qüestions prèvies i deixant que elaboren les seues hipòtesis per a després contrastar-les i que els experiments realitzats siguen significatius per al nostre alumnat, així com analitzar els resultats d'aquestes experiències per a obtenir una conclusió que ens ajude a assentar aquesta pràctica.

Espere publicar un dia un article de mùsica educaional


Sessió 13 - 1: Repàs final del tema La Matèria



En la sessió d'avui hem realitzat un breu repàs per tots els continguts teòrics de l'assignatura. Hem començat amb el vídeo que ens ha servit per a efectuar una sèrie de reflexions sobre la "creativitat i el temps" partint d'aquestes imatges:


És evident que la creativitat, el pensament divergent, és necessari desenvolupar-ho i mostrar-los al nostre alumnat la suficient llibertat per a desenvolupar-la. El temps en aquest cas, és un ben valuós que en situacions de pressió i falta de temps ens impedeix desenvolupar-la convenientment.
La reflexió seria si deixem el temps suficient en l'aula perquè aquesta creativitat es desenvolupe i si som conscient del seu valor en l'aula.

La prova que il·lustra el vídeo em recorda a l'enfocament cognitiu de la creativitat que partia d'estudis com els de Torrance, un test que és obsolet. El curs passat realitzem un treball sobre la creativitat en l'assignatura Psicologia evolutiva de 3-6 anys. I aprofitaré per a mostrar algunes definicions que ens van semblar interessants. Una definició de Gardner, d'entre les moltes que rebuscamos a nivell d'estudis plantejats en aquest aspecte:

Gardner (1999): “La creativitat no és una espècie de fluïd que puga rajar en qualsevol adreça. La vida de la ment és divideix en diferents regions, que jo denomine ‘intel·ligències’, com la matemàtica, el llenguatge o la música. I una determinada persona pot ser molt original i inventiva, fins i tot iconoclásticament imaginativa, en una d'aqueixes àrees sense ser particularment creativa en cap dels altres

Des del nostre punt de vista com a futurs docents, l'aspecte fonamental sobre la creativitat és la seua “capacitat per a ser desenvolupada”. La creativitat és vital per al progrés de la societat, així ser capaces d'estimular-la dónes de la infantesa és una qüestió fonamental. 

Els estudis es divideixen en postulats antics com els psicométricos i uns altres amb una perspectiva multifacética, els que més ens interessen. Així, des d'una perspectiva multifaceta ens acostem a teories que destaquen que molts elements han de convergir perquè és done la creativitat. També és necessari apuntar, que els estudis de creativitat s'han diversificat en diferents línies de recerca: el producte, el procés, la personalitat creativa i el mitjà o la situació. Els sis components interrelacionats de la creativitat serien: recursos cognitius, coneixement, estil de pensament, personalitat, motivació i context.
No vaig a detenir-me en profunditat en aquesta part, però si entenem que la nostra pràctica docent ha de crear un entorn que possibilite el pensament creatiu destaque aquesta última reflexió del nostre treball:

"Els ambients poden proporcionar condicions físiques i socials que ajuden a formar i a desenvolupar idees noves, o els poden suprimir. Açò significa que un xiquet pot semblar creativament talentós en un context però bastant ordinari en un altre. Per més que una persona puga tenir tots els recursos per a pensar creativament, la seua creativitat mai és manifestarà sense un mitjà receptiu."

Una de les tasques serà crear en l'aula un espai on es puga expressar la creativitat. 

També hem tingut temps per a una celebració de l'aniversari del nostre professor Juanfra, que amablement ens ha obsequiat amb unes llaminadures i realitzar un xicotet exercici per a preparar l'examen parcial del dijous.

Moltes felicitats i espere que aquest curs siga profitós. Posaré una cançó d'aniversari




domingo, 26 de marzo de 2017

L'arbre Generós de Shel Silverstein



Per a seguir completant les reflexions d'aquesta setmana i aprofitant la temàtica de la importància de la naturalesa i el respecte cap a ella donat el seu paper silenciós i majestuós al nostre al voltant amb "l'arbre generós"

L'obra de Shel Silverstein és un perfecte resum d'un cicle vital i la nostra relació amb la naturalesa des de la infància i els diferents estats que anem passant en la nostra etapa vital l'arbre sempre està present com un protagonista silenciós que acompanya al protagonista, que a mesura que créixer li va demanant més coses a l'arbre, les seues exigències sempre tenen resposta des de la generositat i posteriorment, trobarà abandó però mai perdrà la seua generositat. 



Apreciar el valor de la naturalesa i retornar-li alguna cosa en tornada per la calidesa del seu acolliment tan poques vegades comprès. Un llibre trist, però amb capacitat de reflexió en les seues senzilles il·lustracions i un text mínim que compleix la seua comesa a la perfecció. No necessita moltes paraules per a transmetre el seu missatge. 

En l'aula, una interpretació a la lectura, reflexions en assemblea, etc. són bones formes de treballar el missatge i poder partir de la visió del nostre alumnat de la naturalesa.


Un àlbum il·lustrat referent des de la seua publicació en 1964, dins de la generació de treballs pioners dins de la literatura infantil i juvenil que contínua vigent.


Un mes d'arbre amic en imatges: 18 febrer - 26 març


Encara que també he realitzat mesuraments i diverses activitats proposades, m'agradaria mostrar algunes imatges que vaig prenent del meu arbre amic. Està situat en la casa de camp dels meus pares i tinc el costum de tots els matins abans d'anar a treballar realitzar-li una foto des de fa un parell de setmanes. Les dades aniré pujant-los més endavant, tan sol deixar constància de part del meu treball en imatges.


El primer dia no tenia qui em fera una foto així que vaig haver d'esperar a la setmana següent al fet que la fotògrafa acudira en la meua ajuda. Al principi, veure a l'arbre sense fulles em feia dubtar sobre si podria documentar tot el procés en el període lectiu,...imatges posteriors ho van confirmant. Una fotografia el dia del gran aiguat en el qual temia les conseqüències d'una possible pedregada.











I una cançó dedicada

Medi Natural i Cinema: Koyaanisqatsi (1983)


Aprofite per a dedicar aquestes entrades al cinema i a la literatura infantil. L'objectiu és introduir reflexions relacionades amb la nostra relació amb el mitjà natural.

L'obra de Godfrey Reggio, fotografia de Ron Fricke i produïda per Francis Ford Coppola em serveix com a punt de partida per a reflexionar sobre la nostra relació amb la naturalesa. El motiu de recuperar aquest metratge ha sigut en escoltar un comentari aquesta setmana d'una companya de treball pels canvis de temperatura que s'han produït aquests dies: "ara fa fred, l'altre dia ens rostim de calor...ens estem carregant el planeta". 


Curiosament, aquest cap de setmana amb el canvi d'hora també s'ha dut a terme una iniciativa com és "L'Hora del Planeta", una apagada elèctrica voluntari que es proposa com a iniciativa per a despertar les consciències sobre el canvi climatològic, la contaminació lumínica, emissions de contaminació, estalviar energia,... despertar consciències sobre el nostre paper com a éssers humans que han construído una societat avançada però sense ser conscients que tot aquest desenvolupament s'està cobrant una contrapartida en el nostre planeta.


Aquesta pel·lícula, mostra tan sol imatges que mostra el ritme de la nostra societat industrialitzada en contraposició amb l'harmonia que mostra la naturalesa al principi del film amb aqueixes imatges evocadores, un viatge infinit per paratges i la irrupció de la societat amb el seu ritme incessant i martilleante en la pantalla, acompanyada de la música del compositor minimalista Philip Glass, creant un efecte hipnòtic que en els seus 87 minuts ens manté en suspens davant la pantalla.Una lletania d'imatges que també connecta amb el cinema de Michelangelo Antonioni amb aqueix tractament a càmera lenta d'una explosió com va fer ell en "Zabriskie Point".


Va ser la primera d'una trilogia posterior formades per Powaqqatsi (1988) i Naqoyqatsi (2002), convertint-se en aquesta primera en una de les obres de referència dins del cinema experimental pel poder de les imatges i el cant de desesperació d'una societat que arrasa amb els recursos naturals de manera exponencial. En algun moment m'agradaria recordar alguna cinta que també em sembla destacable per a aquesta temàtica en el blog com "Gattaca" o fer referències al cinema de Miyazaki per aqueix paper de la naturalesa com a salvador de la condició humana.


En definitiva, una cerca de l'equilibre a la qual fa referència el títol i desvetlant al final de la cinta el seu significat. "Koyaanisqatsi" en llenguatge de la tribu hopi (una tribu d'Estats Units, antics habitants de l'altiplà central) significa : "vida fora d'equilibri". (vida sense trellat, confusa, en procés de desintegració, un estat de vida que demana auxili  per a viure d'una altra manera)


És important traslladar aquests valors en l'educació infantil des de les primeres etapes amb activitats de respecte i coneixement del mitjà natural, el seu paper, importància, tornar a mostrar la possibilitat de mostrar un vincle amb la naturalesa ja que seran els futurs ciutadans de la nostra societat i perquè hem de preservar com a generació el nostre patrimoni llegat en les millors condicions. Aquests són els valors bàsics en l'educació i la seua transmissió és fonamental. Gardner va afegir la intel·ligència naturalista posteriorment en els seus estudis, aquesta cinta és un reflex de la seua importància. Un record poderós del nostre lloc en el món.

Un món a preservar. Avui, ara.


sábado, 25 de marzo de 2017

Sessió 12 - La Matèria 7




La sessió del dijous ha estat dedicada a aspectes sobre la classificació de la matèria, repassant amb dibuixos en la pissarra per part de Juanfra del canvi en l'estructura de la matèria de gasos, amb les partícules més disperses i com van canviant d'estat i ocupant menys volum en ajuntar-se les partícules i convertint-se en líquid i finalment, sòlid. Els dos primers són estats fluids i l'últim, sòlid.

Existeixen diferents classificacions després de veure en classe els estats d'agregació i la teoria cinéticocorpuscular. Ens hem centrat en les mescles:



"Uneixes substàncies que es poden separar per mètodes més o menys senzills i que les seues propietats depenen de la quantitat de cada component, és a dir, no són fixes, als que anomenarem mescles."



  • Si en aquestes mescles es distingeixen les seues parts, es parlarà de mescles heterogènies i en les quals no homogènies (aigua, alcohol, sal, aire,...)
  • Després si som capaços de separar-les per reaccions químiques o no. Les que no es poden separar són les substàncies pures, tenen les mateixes propietats. Distingint entre substàncies pures simples i compostes (les que es poden separar en altres (aigua, amoníac, diòxid de carboni,...)


Vam veure amb exemples com separar la matèria. Si el mètode de separació ens ofereix els seus diferents components, els denominem mescla, com per exemple d'una mescla entre arena de platja, sal comuna i llimadures de ferro, per als quals dissenyem una experiència emprant l'imant per a separar el ferro, amb aigua diluïm la sal però deixem un substrat d'arena de platja en el fons que filtrem posteriorment amb un filtre de paper, deixant l'arena en el tamís i l'aigua i la sal en el fons, que separarem mitjançant l'evaporació creant cristalls de sal.



Si la matèria no se separa, tenim substàncies pures com hem esmentat, les substàncies simples són els elements químics (118 elements en la taula periòdica) i composta si és una combinació d'elements químics més simples.

Aquests mètodes de separació en classe els definim sent:



  1. Tamisació
  2. Filtració
  3. Decantació (sòlid líquid, líquid - líquid)
  4. Imantació
  5. Destil·lació
  6. Vaporització
  7. Cromatografia

Per als compostos químics no serveixen aquestes tècniques o mètodes de separació, en l'aigua la forma de separar l'hidrogen i l'oxigen és la electròlisis, i m'ha fet recordar les meues experiències en el col·legi amb el nostre tutor de  a  d'EGB, Carlos.


Algunes mescles i la seua separació els fan visibles per les seues propietats, però si tenim un got amb una mica d'alcohol etílic, un altre amb aigua i un altre amb una mica d'aigua i una mica d'alcohol hauríem de dissenyar experiències segons el seu punt de fusió i ebullició, densitat, conductivitat.

Per combinatòria, del centenar de simples obtenim milions de substàncies compostes.


A l'inici de la sessió vam veure el curt "Pipes", que ens va fer reflexionar sobre el paper de la cultura i el valor de l'educació en el nostre dia a dia, ja que partint d'ella la nostra ment es "expandeix" i obri a nous horitzons i no viure amb una mira curta, rutinària i sense imaginació. Aquesta formació contínua en les nostres vides ha de ser constant i tenir esperit crític ha d'estar present en la nostra formació i autoavaluació docent, cercar noves alternatives quan alguna cosa no ens funcione en l'aula i estar obert al coneixement dels altres per a interioritzar noves estratègies docents que creuen un ambient lúdic i d'aprenentatge òptim.

D'altra banda, la meua intervenció en classe es va centrar en la "penalització" del coneixement o de l'excel·lència. Durant les sessions en altres assignatures sobre les altes capacitats hem trobat molts exemples de frustració i falta d'adaptació, provocant un desfasament emocional i intel·lectual en l'alumnat. No m'agradaria centrar-me ara en totes aquestes qüestions, potser les reprenga en una altra entrada a causa que és una temàtica que em resulta interessant, però d'alguna manera es resumeix en la facilitat que tots tenim per a confiar de manera habitual en el saber vulgar i el que ens diuen els altres de manera tradicional que en el saber científic com ja destaquem en el primer tema.

I aquesta cançó o gag d'humor, no és que siga la pera però té a vore com a reflexió d'introduir noves técniques lúdiques en la nostra aula per a adaptar-nos al nostre alumnat:


domingo, 19 de marzo de 2017

Sessió 11: La Matèria 6



En la sessió d'avui, sisena dins del tema 3 dedicat a la matèria, ens hem centrat en el tercer estat: el gasós. Després de veure propietats de l'estat sòlid, líquid i esmentat els altres dos restants (plasma i els recents cristalls de temps) que en la nostra pràctica docent encara no tenen molta implementació, les propietats dels gasos com a estat d'agregació de la matèria per a introduir en l'aula ha pres part principal de la sessió reconeixent les seues característiques i les activitats possibles per a introduir en l'aula, algunes d'elles en educació infantil complexes de realitzar però interessants per a reflexionar com a idea de partida de variacions per a la nostra aula.

Hem nomenat alguns gasos en l'aula com són el butà, l'oxigen, el butà, heli, diòxid de carboni, hidrogen, nitrogen, l'aire i l'ozó. També gasos nobles.
Propietats que presenten els gasos s'han apuntat: 
  1. Fàcils de comprimir
  2. Dilatació en calfar-los.
  3. Difusió: fàcils de barrejar i ocupen tot l'espai disponible (exemple amb el ambientador de llimó)
  4. Exerceixen força sobre el recipient que els conté, pressió.
  5. Alguns són inflamables.


Hem descobert una sèrie d'experiències amb els gasos com pot ser la implosió d'una llanda en calfar-la i introduir-la en l'aigua amb el canvi de temperatura i la pressió que exerceixen els gasos dins de la llanda amb un vídeo que m'ha portat records d'infància amb el món de Beakman que veia de xicotet en la Tv3.



Una altra activitat que si podem dur a terme en l'aula és amb un got de vidre calfant-ho i un globus com en posar-ho en l'aigua no ho deixa caure al globus. També llaminadures que canvien de grandària, com el núvol de sucre dins d'una xeringa amb el canvi de pressió que apliquem amb l'èmbol.

Una altra que ens ha semblat divertida ha sigut amb un recipient de plàstic com un bidó d'aigua de 5 litres, per exemple, foradat en la seua base i un globus lligat a la boca del recipient com podem fer que varie la seua grandària segons anem obrint l'obertura de la base, alliberant pressió o mantenint-la.

Interessants el vídeos d'aquesta pàgina:


El guant que cobra vida en posar-ho en la botella i en introduir-ho en aigua l'aire que conté la botella omple el globus ja que l'aire ocupa espai i l'aigua no penetra en el recipient. També com realitzar una premsa hidràulica amb un globus per a alçar objectes o persones, l'ocupació del hexafluoruro de coure per a simular que sura un vaixell en una peixera i l'efecte de l'heli i el hexafluoruro en les cordes vocals fent de la nostra veu més greu o aguda segons inhalem aquests gasos.

L'estructura dels gasos s'explica per la Teoria Conéticocoprpuescular que diu que "els gasos estan formats per partícules molt petites, molt separades entre si, i en continu moviment"
D'aquesta teoria realitzem una síntesi principal al final de la sessió:
  • La Teoria cineticocorpuscular ens explica l'estructura comuna de tota la matèria.
  • Tots els cossos estan formats per partícules molt petites, en continu moviment i més o menys separades segons el seu estat.


Hem explicat com aquesta teoria ens explica els canvis d'estats dels diferents elements, que difereixen en les seues característiques en punt de fusió i ebullició.

L'inici de la sessió ha partit amb el vídeo "First Flight". En aquest vídeo hem extret una conclusió valuosa. Com a docents, en entrar en l'aula hem d'apartar la nostra rutina i esgotament quan es produïsca i posar-nos en el lloc del nostre alumnat, de fomentar una mirada que senta curiositat i desig per aprendre. Si som conscients i conseqüents amb els seus interessos i ritmes d'aprenentatge podrem sentir de manera recíproca la satisfacció de complir amb la nostra tasca docent i la consecució d'un aprenentatge per al nostre alumnat. 




En la vida sembla que el ritme de la nostra societat ens té en constant perpetuació del desig: desig material, desitjos de pertinença, de status, etc. No podem oblidar mai que tot el que fem ha d'encaminar-se a la satisfacció com a punt final i moltes vegades, els gestos més senzills i una planificació conscient ens pot ajudar a aconseguir una de les necessitats bàsiques i superiors de l'ésser humà: la autorealització.

Açò em porta a pensar en el clàssic plantejament humanista de la piràmide de Maslow. És veritat que l'objectiu final és la autorealització, però no sempre anem a trobar-nos amb les mateixes característiques en el nostre alumnat i en el seu context, haurem de possibilitar que els nivells inferiors estiguen coberts (la crisi ha destruït a la classe mitjana, augmenten els casos de malnutrició) perquè siguen capaces a arribar a aqueix últim nivell que planteja Maslow i que en definitiva, hem de tenir en compte per a respectar el ritme d'aprenentatge del nostre alumnat.


Aquestes reflexions sobre la necessitat del reconeixement dels drets humans i la perspectiva humanista connecten amb la imatge inicial que parteix de l'obra de Bansky i la xiqueta amb globus realitzada en el mur de Gaza i Cisjordània que representa una imatge crítica entre la guerra i la infància.
No podrem propiciar el vol del nostre alumnat si estan en situacions que els emboliquen a més de les característiques cognitives. El context és una altra variable essencial per a propiciar aquest vol del que parlem. Per desgràcia, hi ha una infància que el nostre món, suposadament civilitzat, no permet que vole. La nostra missió, és no formar part d'aqueixa escòria. Si no entenem que el nostre alumnat és el futur més valuós, no serem capaços de propiciar aqueix vol.

Lluitem per donar ales.



lunes, 13 de marzo de 2017

Sessió 10 - La Matèria - 5




El dimarts vam estar acabant d'asseure els nostres coneixements sobre la matèria, especialment en els referents a la densitat amb termes com a lleugeresa o pesada dels materials i quina relació hi ha entre el quocient de massa i volum per a definir les característiques dels elements amb determinades preguntes sobre aquest tema.


De la mateixa manera, algun tipus d'experiència en l'aula perquè el nostre alumnat puga entendre les diferents densitats mitjançant un arc de Sant Martí de líquids de diferent densitat col·locats en un got: col·locant el més dens en la base (xarop i mel) passant per aigua, oli de gira-sol, oli d'oliva i alcohol. Afegint a aquests, colorants per a generar un efecte més vistós.




Altres activitats que he trobat i que poden resultar atractives són les següents:

Comprovarem com la variació de la densitat d'un líquid (aigua) vària en afegir una sal.

MATERIALS


- 3 gots grans
- 3 ous.
- Aigua.
- Sal.





PROCEDIMENT



1.- Prepara una dissolució de sal (70 g) en aigua (400 ml).



2.- Col·loca l'ou en el got que té solament aigua: s'anirà al fons.



3.- Tira part de la dissolució preparada anteriorment en un got i afig l'ou: observaràs com queda surant.



4.- En el tercer got posa una mica d'aigua i afig l'ou que s'enfonsarà. Afig aigua amb sal, de la qual ja tens, fins que aconseguisques que l'ou quede entre dues aigües (ni flota ni s'enfonsa).



5.- Si afiges en aquest moment una mica d'aigua, observaràs que s'enfonsa. Si a continuació afiges una mica de l'aigua salada, ho veuràs surar de nou. Si tornes afegir aigua, una altra vegada s'enfonsarà i així successivament.


EXPLICACIÓ

- Sobre l'ou actuen dues forces, el seu pes (la força amb què ho atrau la Terra) i l'embranzida (la força que fa cap amunt l'aigua).

- Qualsevol substància més densa que l'aigua s'enfonsarà perquè el pes és major que l'embranzida. Si l'embranzida és major que el pes, en aquest cas, surarà i si són iguals, queda entre dues aigües.


- L'embranzida que pateix un cos en un líquid equivalent al pes del líquid desallotjat, depén de tres factors: la densitat del líquid en què està submergit, el volum del cos que es troba submergit i la gravetat. Quan la sal es dissol en aigua la densitat d'aquest augmenta, la qual cosa fa que l'embranzida que pateix l'ou siga major i supere el pes de l'ou pel qual l'ou sura.


En aquest enllaç, activitats de flota o s'enfonsa amb fruites, on primer es fa amb la pell i després pelant-los


Densitat, temperatura, flotabilitat amb aigua calenta i freda



Molt interessant el procés d'aprenentage de l'activitat experimental en l'aula d'infantil, del manual al qual vam fer referència en l'entrada anterior



Figura 2: L'activitat experimental (Vega, 2012; p.32).
Vega, S. (2012). Ciència 3-6. Laboratoris de ciències en l'escola infantil. Barcelona: Grau.

Al vore en classe el curt "Cuerdas" he il·lustrat l'entrada amb una història o llegenda d'origen oriental que coneixia a través de referncias musicals i la pel·lícula de Takeshi Kitano "Dolls", com és el fil roig, en el qual hi ha un evident homenatge en el metratge a més de plantejar altres qüestions que ressaltaré despues. He cercat informació i el resum des d'aquesta web és el següent:

"Explica una llegenda oriental que les persones destinades a conèixer-se tenen un fil roig lligat en els seus dits.Aquest fil mai desapareix i roman constantment lligat, malgrat el temps i la distància. No importa el que vesprades a conèixer a aqueixa persona, ni importa el temps que passades sense veure-la, ni tan sols importa si vius en l'altra punta del món: el fil s'estirarà fins a l'infinit però mai es trencarà.

Aquest fil porta amb tu des del teu naixement i t'acompanyarà, tibat en major o menor mesura, més o menys embullat, al llarg de tota la teua vida. Així és que, l'Avi de la Lluna, cada nit ix a conèixer als nounats i a lligar-los un fil roig al seu dit, un fil que decidirà el seu futur, un fil que guiarà aquestes ànimes perquè mai es perden"


Del curt, hi ha alguns aspectes evidents per al nostre interès com pot ser la inclusió però deixa temàtiques com la mirada infantil davant les diferències. Nosaltres com a adults ja inferim en el xiquet què li passa, cuales són les seues limitacions i quines necessitats presenta i com fomentar la seua participació. En definitiva, parlem de drets humans i les convencions de la UNESCO.
És la innocència de la mirada de la infància cap a un igual, característica que no ens passa als adults que estem carregats de prejudicis i limitacions que fan d'aquesta etapa meravellosa per a incentivar que mantinguen aqueixa condició tan especial.

Al final del vídeo, també apareix que la xiqueta creix i treballa en una escola i hi ha un cartell que fa referència a "antic orfenat. Açò em porta a pensar en la resiliència i les condicions en entorns menys afavorits, però no acabaria mai aquesta entrada i millor deixar-ho per a un altre moment.

Finalment, planteja la temàtica de la mort i el curs passat vaig estar molt interessat sobre aquest tema en estudiar com abordar la defunció d'una mare amb cancer en un supòsit pràctic. 
Algunes qüestions que vaig abordar en la pràctica van ser:

A manera d'introducció, vaig a referir-m'a uneixes reflexions contingudes en el manual de Concepción Poch "La mort i el dol en el context educatiu"(2003). Davant la pregunta que és formula en el primer capítol del seu manual, "Quins són els objectius d'una pedagogia de la vida i de la mort?", presenta una llista de vuit objectius que te bastant sentit al meu entendre:

  1. "Construir una pedagogia de la contingència, del sofriment, de la finitud i la mort en el marc de la pedagogia de la vida.
  2. Fomentar l'acció educativa no solament en els vivències del plaer i la felicitat com a meta absoluta, sinó, també en els situacions límit que no podem eludir.
  3. Concretar i desenvolupar ; a través de la reflexió i la praxi, el treball en els valors generats per situacions de contingència, sofriment i mort.
  4. Formar als educadors en la psicologia del xiquet i de l'adolescent davant la mort, així com en els característiques més significatives d'un  procés de duel.
  5. Sol•licitar l'ajuda d'altres professionals quan nostra taverna d'educadors és vexa excedida per qüestions que vagen més enllà de la nostra formació.
  6. Desenvolupar una pedagogia de la vida i de la mort en l'escola, a través d'assignatures, dels sessions de tutoria o d'algun fet que mostre la conveniència a parlar del tema.
  7. Convidar als educadors a suggerir i crear instruments que faciliten la comunicació i l'intercanvi de vivències entorn de la mort.
  8. Proporcionar als xiquets i adolescents instruments perquè puguen afrontar millor la mort de persones volgudes i també reflexionar serenament sobre la pròpia."

* Per què parlar de la mort en l'escola?, citem els paraules d'Elisabeth Kübler-Ross, una dels fonts bibliogràfiques destacades dins dels diferents manuals consultats, en la seua obra "Els Xiquets i la Mort" (1996):
"Caldria preparar als xiquets per a la mort molt abans d'experimentar-la, tant si és tracta de la seua pròpia mort, com la d'una altra persona."

I principalment, per els característiques congnitives en aquesta etapa:

En aquest sentit, en el manual de Concepción Poch, "La mort i el dol en el context educatiu"(2003) ens ofereix una precisió referent als processos de duel: 
"Comprendre i explicar el significat que cada individu atribueix a la pèrdua i al sofriment formant part d'un context social i cultural. És a dir, ésser humà implica construir significats i comporta un esforç actiu `per a interpretar l'experiència i donar sentit als esdeveniments que ens envolten. Açò és especialment rellevant en els casos de pèrdues posat que, en la majoria d'ells, trobar un significat al succeït és converteix en una taverna difícil"
Per a aquest cas, tindrem en compte una sèrie de mites que Concepción Poch assenyala en el seu manual sobre "mites sobre el dol en xiquets i adolescents":
  • No s'adonen del que succeeix després d'una pèrdua (per sort és massa xicotet per a entendre el que ha succeït)
  • Si ho fan no és amb la mateixa intensitat que els adults (sembla que s'adona que alguna cosa succeeix, però no crec que seguisca del tot conscient d'ells)
  • Els adults hem de protegir-els en la mesura del possible del dolor i el sofriment.”
No obstant açò, els resultats de recerques i la pròpia experiència clínica del treball amb xiquets ens il•lustren que no és exactament així. Més aviat ens trobem amb el fet que tant xiquets com a adolescents acostumen a ser més conscient de la pèrdua i de la mort del que els adults intueixen.(...) Per aquest motiu puguem afirmar que tots els xiquets i adolescents elaboren el dol després d'una pèrdua significativa per a ells. Evidentment, la forma d'elaborar-ho depèn del moment evolutiu en què és troben i de com el seu entorn familiar i social respon a la pèrdua."

I fonamentalment, aquesta del manual, "Tots els caragols és habiten sempre? Com tractar la mort en Educació Infantil"(2000):

"Si l'escola ha de preparar al xiquet per a la vida, també és important preparar-li d'una forma adequada per a afrontar pèrdues més o menys properes."

I sempre que tracte aquestes qüestions em recorde de Johnny Cash: