En la sessió del dimarts hem seguit aprofundit en aspectes dels éssers vius. En primer lloc, hem realitzat alguna distinció entre nutrició i alimentació.
Alimentació és la ingestió d'aliment per part dels organismes per proveir-se de les seves necessitats alimentoses, fonamentalment per aconseguir energia i desenvolupar-se. No s'ha de confondre alimentació amb nutrició, ja que aquesta última es dóna a nivell cel·lular i la primera és l'acció d'ingerir un aliment. La nutrició pot ser autòtrofa o heteròtrofa.
"La nutrició consisteix en l'aprofitament de les substàncies procedents de l'exterior (nutrients) i, a partir d'elles, renovar i conservar les estructures de l'organisme i obtenir l'energia necessària per desenvolupar l'activitat vital,1 mantenint l'equilibri hemostático de l'organisme a nivell molecular i microscopista.
La nutrició és el procés biològic en el qual els organismes assimilen els aliments i els líquids necessaris per al funcionament, el creixement i el manteniment de les seves funcions vitals."
Quan parlem d'autòtrofs ens referim a les plantes fonamentalment, després als heteròtrofs trobem en els animals diferents classificacions: herbívors, carnívors, omnívors i detritius.
"Els animals i altres heteròtrofs han de menjar per poder sobreviure, com els carnívors, que mengen a altres animals, els herbívors mengen plantes, els omnívors consumeixen tant plantes com a animals, o els detritívoros, que s'alimenten de detritos o detritus. Els fongs realitzen una digestió externa dels seus aliments, secretando enzims, i que absorbeixen després les molècules dissoltes resultants de la digestió, a diferència dels animals, que realitzen una digestió interna."
Altres aspectes que hem estudiat des de diferents imatges han estat els aspectes morfològics que ens poden indicar el tipus d'aliments i hàbits alimentaris dels animals.
S'han apuntat diferents especialment centrant-nos en les característiques dels seus òrgans relacionats amb els sentits que estan al seu torn relacionats amb l'adaptació al mitjà com són els ulls, les orelles, el nas, la dentició, la llengua, la pell, el tacte, les formes de les seves extremitats, de les seves mans, arpes, la longuitud de les seves potes, plecs, etc
Així hem estat elaborant hipòtesis sobre el tipus d'alimentació de diferents animals i estratègies de mimetisme que estan associades amb l'adaptació al mitjà de les espècies com en les diferents tipologies de papallones en plena revolució industrial que van ser adaptant-se a les escorces més fosques dels arbres en estar exposat al carbó.
A continuació, com a corol·lari, hem definit les relacions tròfiques que existeixen entre els éssers:
Més concretament podem establir que existeixen cinc grans nivells tròfics:
-Els productors d'aliments, que són els éssers vius que realitzen la fotosíntesi, com seria el cas de les plantes.
-Els consumidors primaris. També són anomenats herbívors i tenen la particularitat que s'alimenten de vegetals.
-Els consumidors secundaris, que responen, d'igual manera, al nom de carnívors. Són animals que s'alimenten de consumidors primaris.
-Els consumidors terciaris. Aquests podem establir que es mengen als consumidors secundaris i també es donen a cridar supercarnívoros.
-Els descomponedors, que s'alimenten del que són les deixalles, restes i excrements dels altres éssers vius.
Les relacions que existeixen entre aquests nivells reben el nom de relacions tròfiques. És possible distingir entre dues grans relacions tròfiques: la cadena tròfica i la xarxa tròfica.
Es denomina cadena tròfica o cadena alimentosa a la seqüència lineal que s'estableix entre els consumidors, els productors i els descomponedors. Aquesta cadena mostra qui es menja a qui: un organisme s'alimenta d'aquell que ho antecedeix en la cadena i, al seu torn, serveix com a aliment per a l'organisme que ho segueix.
La xarxa tròfica, en canvi, fa referència a les interrelacions que existeixen entre les diferents espècies que componen els nivells tròfics. La xarxa tròfica, per tant, va més enllà d'una línia o seqüència, sinó que és més complexa.
Herbívors: vaca, cavall, girafa, conill, cabra
Carnívors: León, tigre, àguila, rabosa, llop, zarigüeya
mamífers omnívors: Els primats, el coatí, el porc, els óssos (menys l'ós colla que és herbívor i l'ós polar que és carnívor), cànids com el gos i la rabosa, l'eriçó, el mapache boreal, els rosegadors com a ratolins, esquirols i rates, la zarigüeya, la mofeta i el mandrós.
Exemples d'aus omnívors: L'estruç i el ñandú, les gavines i les gallines, el casuario, el corb, la graula i la urraca
Exemples de peixos omnívors: Piraña
Exemples de rèptils omnívors: Tortugues omnívores
El valor essencial i fonamental de la biodiversitat resideix que és resultat d'un procés històric natural de gran antiguitat. Per aquesta sola raó, la diversitat biològica té l'inalienable dret de continuar la seua existència. L'home i la seua cultura, com a producte i part d'aquesta diversitat, ha de vetlar per protegir-la i respectar-la.
A més la biodiversitat és garant de benestar i equilibri en la biosfera. Els elements diversos que componen la biodiversitat conformen vertaderes unitats funcionals, que aporten i asseguren molts dels “serveis” bàsics per a la nostra supervivència.
Finalment des de la nostra condició humana, la diversitat també representa un capital natural.L'ús i benefici de la biodiversitat ha contribuït de moltes maneres al desenvolupament de la cultura humana, i representa una font potencial per a subvenir a necessitats futures.
Considerant la diversitat biològica des del punt de vista dels seus usos presents i potencials i dels seus beneficis, és possible agrupar els arguments en tres categories principals: econòmic, ecològic i científic (**)
En la sessió, hem seguit abordant el tema de la inclusió amb dos vídeos que com sempre són els que més aportacions desperten en classe. Més que centrar-me en l'anàlisi dels vídeos m'agradaria destacar aquesta peculiaritat del grup que formem en l'aula. Estar sensibilitzats sobre la importància de la inclusió, que és un dels principis educatius, és un senyal esperançador per a un canvi social. Aqueix canvi en la mirada en la nostra formació i a transmetre al nostre futur alumnat és base d'una societat millor i una lluita constant per la nostra banda.
Finalment, en el seguiment dels nostres plantones d'enciam hem observat que la planta amb les cures apropiades segueix creixent i mostrant un aspecte saludable en rebre aigua, llum i aire. La segona sense aigua no pot viure ja que no té un dels components fonamentals per a realitzar la fotosíntesi i nodrir-se.
La tercera, en estar sense llum però alimentada observem com no pigmenta de la manera mateixa les seues fulles estant blanquecinas i amb un aspecte menys saludable. La quarta en estar encarrada en una botella pot sobreviure gràcies a la llum i l'aigua però el seu aspecte és menys saludable i mostra com les seues fulles s'estiren per a aconseguir eixir fora del recipient.
Els senyors alpistes com sempre, al seu rotllo amb aqueix pelazo boig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario