Sessió 7/02/2017: Desmuntant falsos mites de la ciència i la naturalesa.

En la sessió d'avui, hem seguit abordant aspectes del pensament científic i les seues implicacions educatives. Una de les característiques del pensament científic és el positivisme,  mesurable i contrastable. A diferència del saber vulgar i tradicional, al que ens veiem més exposats, el saber científic  té un valor innegable, el problema és si com a docents som capaços de transmetre de manera adequada aqueix saber o si per contra, no som capaços d'arribar al nostre alumnat i deixar que el saber vulgar tinga una major rellevància en estar més exposat a ell en qualsevol interacció quotidiana.

En grup, hem consensuat la resposta a sis qüestions sobre ciència i naturalesa per a, posteriorment exposar-les en classe per a veure els resultats. Els resultats han sigut, en la majoria dels casos, caure en el fals mite sobre qüestions elementals. La reflexió era òbvia, aqueix aprenentatge no ha romàs en el temps i no ha resultat significatiu. Exemplificacions, vivències i experiències haurien d'haver estat presents en la nostra formació però abandonem aqueixos coneixements en desconnectar en les classes per no saber captar l'interès del nostre alumnat.

En aquest aspecte, la reflexió és clara. Abans que programar i pensar en metodologies variades hem d'escoltar al nostre alumnat, conèixer-ho per a després aplicar aquestes metodologies diverses per a possibilitar l'aprenentatge, saber elaborar un entorn d'aprenentatge sobre la ciència que implique a més habilitats de socialització i aspectes lúdics del joc cooperatiu. Encuriosir de l'alumnat des d'un clima d'aula que possibilite una convivència harmònica, incorporar components emocionals a les tasques, presentar les experiències d'una manera cuidada. Hem de cridar la seua atenció i estar formats per a realitzar-ho i ser capaces de cercar i innovar en aquestes tasques. 

L'objectiu final en l'etapa d'educació infantil és crear unes bases estables i lúdiques que milloren el procés d'ensenyament i aprenentatge. Ser capaços de conjuminar tots aquests objectius és la nostra labor i com recompensa possibilitar el primer pas cap a un aprenentatge que siga capaç de perdurar en el nostre alumnat.

Com a conclusió, serveixen bona part de les explicacions vistes en el vídeo a l'inici de la sessió: "naixem sent científics", però la manera en la qual l'educació ha abordat aqueixa curiositat de l'ésser humà des de xicotet (impressionats pel nostre entorn, els canvis en la naturalesa,...) aqueixa cerca del per què de les coses, en definitiva, la curiositat inherent a l'ésser humà, com és capaç de desmuntar-la la formació que rebem si s'orienta d'una manera memorística i desproveïda dels diferents components assenyalats anteriorment. La curiositat no ha de ser apagada per la nostra labor docent, sinó potenciar-la. Acabe amb una cita que em resulta interessant i resumeix una mica la sessió:

"La joventut d'un ser no es mesura pels anys que té, sinó per la curiositat que emmagatzema."

 -Salvador Paniker.

Aquesta curiositat ha de guiar el nostre aprenentatge per a ser docents. Aquesta curiositat hem de nodrir-la al nostre alumnat com a docents.

Per a finalitzar, un clàssic de la unió entre música pop i temàtica científica amb el disc de Flaming Lips, titulat "The Soft Bulletin" (foto de portada) i aquesta cançó sobre la cerca per aconseguir nous reptes en la ciència en benefici de tota la humanitat.