En la sessió del dia 21 de febrer, hem començat amb un vídeo que es titula "xiquet avorrit en classe", que també hem pogut veure en altres assignatures i on s'esmenten les dificultats d'aprenentatge.
D'una banda, tindríem l'esment al TDAH. Una problemàtica que estadísticament ha augmentat en el seu diagnòstic, però que molts experts que tracten aquest aspecte apunten cap a una sobrediagnosticació. En segon lloc, la part didàctica. En educació infantil de segon cicle es poden detectar però no diagnosticar (segons el criteri mèdic és a partir dels 6 anys). Per açò em resulta interessant aportar aquesta visió del programa en la Tv3 titulat "TDAH: Realitat o invenció".
En el quadrimestre anterior, el meu projecte d'intervenció va estar centrat en el TDAH i vaig acumular una gran quantitat d'informació des de les bases teòriques de diferents estudis des de Barkley fins a concepcions més recents sobre la seua intervenció, enfocaments conductistes, cognitius i metodologies que optaven per un aspecte més social i sistémic, la vessant emocional de donar pautes d'autoregulació emocional, fomentar la seua autoestima i autoconcepte, etc i elaborant un conte: "El Riu s'ha fet un embolic" i un ábum il·lustrat personalitzat per a treballar aspectes com l'autoestima, el autoconcepto i les normes socials titulat "AAAAH". En el meu conte, es narraven les aventures del curs del riu fins al mar. En el desenvolupament es trobava amb diferents elements de la naturalesa que alteraven el seu corrent i com a conseqüència, sempre estava a punt d'esclatar en còlera però...explicant, parant i pensant, trobava una solució.
Però la base que subjau en el vídeo és la necessitat de readaptació metodològica en l'aula, encara que en l'aula vam estar comentant més aspectes i reflexions sobre el paper de la família i l'escola, el rol de la infància i l'estrès al que es veuen sotmès,el problema de les atribucions a la descendència d'aconseguir els assoliments de la família o rescabalar-se mitjançant açò/as de les frustracions dels progenitors.
En la part pràctica, començant amb el nou tema "La Matèria" (tot aquella que ocupa un lloc en l'espai i té massa) i mitjançant el repàs dels diferents estats de la matèria, citem una cambra estada de la matèria com és el plasma i també el generador Van Der Graaf, que al meu m'a més em sonava a grup de música de prog rock liderat per Peter Hammill i que el grup en si, no és que siga una de les meues majors febleses o el gènere precisament.
Després, tots els grups es van dedicar a realitzar una pràctica de classificació atenent a diferents criteris una sèrie d'objectes que estaven repartits en les taules de l'aula per Juanfra. En el nostre grup, hem realitzat classificacions de tot tipus segons diferents criteris i fins i tot es poden realitzar activitats similars en educació infantil per a treballar l'aprenentatge de l'aritmètica. En una experiència d'uns 24 minuts (8 grups i 3 minuts per col·lecció d'objectes) vivenciamos més la teoria de l'assignatura d'Aritmètica que en un quadrimestre (encara que jo precisament no em puga queixar de la qualificació final, si que tinc capacitat d'afirmar que tipus d'experiències vull en la meua formació i les que no).
Per edat i records de la meua infància, em quede amb els segells d'estampació amb figures de la Guerra de les Galàxies. No sé quantes formes se'ns van ocórrer de classificar-los o criteris: paper de bueo o dolent, per sexe, edat, color, humà o no humà (extraterrestre, diguem, encara que un alienígena de Mart com ens cridaria a nosaltres? extramarcianos?), si eren Jedi o no, si eren de la primera trilogia o no, color,... En fi, sempre és divertit treballar amb les companyes de grup.
En el nostre grup de treball en classe, hem compartit les fotos per a pujar cadascun de nosaltres imatges d'algun dels objectes amb els quals treballem en l'aula, a més afegir un nou gadget al nostre quadern personal d'aprenentatge on estem els components del grup.
I per terminar, jo si tinc que optar per psicodelia dels anys 70 i aprofitant que es hivern i el nom del grup també té significat en català: NEU!
No hay comentarios:
Publicar un comentario