Sessió 4: La Caixa Negra

L'activitat del dimarts 14 de febrer tenia aquest nom al que fa al·lusió l'entrada: la caixa negra.

En grups, el meu compost per Susana, Joanna i les inseparables Gemma i Alicia, havíem de descobrir què hi havia dins d'una xicoteta caixa de fusta sense poder obrir-la. En aquest cas, havíem d'aplicar una tècnica de recerca de forma indirecta, ja que no sempre hi ha una manera directa d'obtenir les dades sobre els quals volem investigar.

Amb un treball senzill i amb el nostre interès per saber el contingut de la caixa (curiositat, el motor essencial) havíem de proposar un guió de treball per a obtenir les característiques del contingut: pensem sobre les pistes que ens atorga la grandària, el so o el pes de manera inicial. En grup vam establir els següents passos:

1. Endevinar, amb els mitjans disponibles, si hi ha alguna cosa en la caixa o no.

-Hi havia so en agitar-ho i endevinem que hi havia algun element dins que feia ressonar a la caixa.

2. Després, ens plantegem: Què és? Elaboració d'hipòtesis raonades: és un líquid o un sòlid (l'estat gasós ho descartem, òbviament). Quina quantitat, grandària pot tenir?Forma?

- Pensàvem en dos objectes per que reconeixíem dues sonoritats, una més greu i una altra més aguda. 

3. Obtenir dades de la caixa: Volum, pes, característiques, mesures.

- Amb les característiques de la caixa havia de ser un objecte d xicotet grandària i sense molt volum. No sabíem si era metàl·lic, de fusta, plàstic...ens decantàvem per pensar que eren dos objectes metàl·lics.

En aquest punt, se'ns va proposar anotar eines de mesurament que podríem usar i que es trobaren regularment en un aula: apuntem una regla, un imant, termòmetre, bàscula. Fins i tot pensem a recrear un motle per a comparar amb elements de la classe veure que podria tenir aquestes característiques per a comparar ambdues (encara que no ens plantegem si els elements eren de la classe o portats per Juanfra)

4. Amb aquests elements, descartar hipòtesis.

En emprar l'imant i veure que atreia als objectes, sabíem que eren metàl·lics. Així que optem per una moneda de xicoteta grandària i un imant.

5. Amb aquestes hipòtesis, concloem que havien dos objectes i eren un imant i dues monedes. Juanfra en aqueix moment ens va presentar una llista de possibles objectes de les caixes. No figurava la nostra resposta i canviem a dos objectes metàl·lics.

6. Quan se'ns va permetre obrir la caixa... hi havia una clau de gran grandària (per al que estem acostumats regularment) com una clau antiga amb un cap bastant gran i l'extrem amb xicotetes dents i allargada.

El so de les dents en un extrem i l'altre més greu en l'altre extrem ens feia pensar que eren un imant i una moneda i que sempre s'estaven atraient formant un dins de la caixa. En imantar-se, pensem que aqueixa era la premissa encertada. I òbviament, no tenia gens que veure.

El mètode emprat va ser erroni? Seguim passos i un guió per a plantejar el treball apropiat en la nostra opinió, encara que els nostres sentits ens van jugar una mala passada. Realment va ser entretingut.

I òbviament, la reflexió és no privar a l'alumnat de realitzar activitats que fomenten la seua curiositat i establir amb aquestes xicotetes pautes la facilitat d'acomodar un esquema mental en la relació amb el procediment a treballar més que intentar establir aquests fets conceptualment. Amb joc, metodologia essencial en l'etapa,  es poden aconseguir millors resultats que si els tractem de manera passiva i infravalorando les seues capacitats, que seran més sorprenents en els seus raonaments que els nostres com a adults.

Activitats proposades en aquest sentit, poden ser tantes com els interessos del nostre alumnat ens plantege. El tenir una caixa tapada amb diferents elements i deixar que intenten endevinar-los solament al tacte, tapar-los els ulls i reconèixer l'olfacte d'elements que li siguen coneguts, caixes de sons, etc. Implicació dels sentits per a endevinar el seu contingut.

D'altra banda, sempre fer ús d'activitats d'experimentació on es plantege la pregunta Què passarà? En aquest cas, activitats amb aigua, flota o no flota, amb arena hidrofòbica, els estats de l'aigua, simular pluja, etc. Però aquesta setmana aprofitant un nou viral d'internet, tenim el ninot flotant. Mitjançant la tinta dels whiteboard maker (retoladors de pissarra) i per les característiques de la tinta (com s'explica en el vídeo) podem veure com un dibuix cobra vida surant al voltant del plat. Es pot fer primer un debat en classe i deixar que expressen les seues hipòtesis, que comproven i després realitzar un taller de creacions amb plats (també pot ser superfície metàl·lica i encara no he provat en altres materials, perquè clar he tardat poc a comprovar-ho i sí, és molt divertit el resultat).