En la sessió del dijous, dia 9 de febrer, hem seguit aprofundint en classe sobre les circumstàncies que els xiquets i xiquetes no volen ser científics a mesura que avança la seua edat i cursos acadèmics. Algunes de les reflexions, seguien parlant de la progressió decreixent que es donava en la curiositat sobre l'aprenentatge de nous coneixements a mesura que anaven sent més abstractes i la manera que estava sent impartida tradicionalment en l'educació primària i secundària obligatòria.
Una de les qüestions a reflexionar en l'aula era: Com és possible que, després d'anys d'ensenyament, els alumnes que hem rebut instrucció en ciències pensen sobre aspectes bàsics de ciències de manera molt semblant i errònia, a altres persones que no han rebut instrucció o han rebut molt poca?
El concepte que en l'aula es va destacar va ser el de "epistemologia espontània". Normalment, fem més cas del que ens diuen que a la ciència. Aquesta característica, d'extensió del saber vulgar i la falta de rigor en els nostres judicis diaris, parla de la falta de capacitat crítica que avui dia solem caure. Òbviament aquesta és una opinió, però aquesta característica també es pot estendre a l'aspecte digital del tractament de la informació, aspectes que també vam aprendre mitjançant treballs de Pere Marquès el quadrimestre anterior.
El rigor i la manera a la qual ens trobem davant la informació es regeix per un enfocament de no contrastación habitual. Aquests exemples han sigut clars en exemples de viralización de vídeos en Internet sobre notícies falses i com ens hem deixat portar davant donar per cert tot el que llegim en Internet, veiem compartit en xarxes socials, cadenes de missatges o vídeos manats per whatsapp, sempre causant un debat sobre aquest tema sense que es contraste la veracitat. Segur que tots ens acordem d'exemples recents , com aquell pànic entre els estudiants de la Universitat d'Alacant en circular que hi havia una bomba en el campus i simplement va ser un paquet mal lliurat entre facultats, però en haver-hi una unitat desplegada en la Universitat especialitzada desallotjant l'edifici per a evitar qualsevol tipus de contaminació. Durant hores, es llegia de tot en xarxes socials, a qual més hilarante.
Un dels exemples més divertits que recorde recentment va ser aquest "porc rescata a cabra", que es va fer viral i va rebre en poques hores centenars de milers de visites en ser a més emès com a cert en diferents mitjans de comunicació nord-americans:
Com podem observar en el següent vídeo, tot es tractava d'una manera de parodiar des de la sèrie "Nathan For You" de la Comedy Central la falta de rigor en els grans mitjans de comunicació, ja que si la notícia és bona i impactant mereix la pena explicar-la (i si després és mentida, doncs és igual, la quota d'atenció i pantalla ja no te l'han llevat).
En classe, parlàvem de com desmuntar aquests mites populars si a més venien per part d'un ser estimat que t'afirma que tota la vida ha sigut així o que era "el que l'àvia deia" i altra. En aquest punt, es pot connectar amb la pregunta inicial i les reflexions de dies anteriors: hi ha alguna cosa en el procés formatiu dels docents, les institucions educatives i l'alumnat que està fallant. Acostar-se a la ciència des d'una nou enfocament didàctic i una millor gestió dels recursos organitzatius del centre al meu entendre seria un primer pas fonamental. Eliminar la desafecció cap a la ciència des d'edats primerenques i crear una base de coneixements i experiències que potencien ampliar l'interès per conèixer més l'alumnat i familiaritzar-se amb les peculiaritats del mètode científic.
Aquesta va ser l'entrada al nou tema: "Ciències per a xiquets i xiquetes". La importància de la seqüència i el patró per a descobrir el mètode científic no solament té sentit a un nivell particular de les ciències, és la manera en la qual podem ser competents per a aprendre, conèixer, dir i fer. Des de creacions d'experiències, racons de ciències, tallers, participació de les famílies,...promoure a l'escola com a motor de canvi real i concret des d'edats primerenques, no solament com un lema sinó com una realitat, de manera que es conforme un ecosistema de relacions que parteix d'un microespacio com l'aula i es va ampliant concèntricament (òbviament, aquesta és una connexió amb els estudis de Bronfrenbrenner de 1979 i 1987). Però estar convençuts i formats perquè aquesta perspectiva de l'escola com a agent de canvi és possible i, per sort, estem en les edats més propícies per a començar amb aquesta tasca.
Fuente: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=2385242
El Model simplificat per al mètode científic que se segueix en el MC-14 o mètode científic en 14 etapes, s'arreplega en la següent imatge. Davant la pregunta en classe, es van fer aportacions però alguns teníem bastant frescos aquests passos després de cursar l'any passat l'assignatura "Sociologia de l'Educació" i a més estudiar els "cudeos" de Merton.
Una altra qüestió, sobre com sol originar-se una recerca científica, quin és el germen que porta a aquest treball per part del científic, òbviament també parteixen d'un substrat de curiositat i de repte per conèixer més de manera individual, però fonamentalment la intenció és resoldre problemes i millorar les condicions de vida de la humanitat, temàtica que tractava la cançó que vaig posar en l'anterior entrada de The Flaming Lips i "Race for the Prize" (la primera frase ja és notòria: "dos científics estan treballant a contrarellotge o pel bé de tota la humanitat").
Per a finalitzar, una de les maneres de posar a prova els nostres coneixements sobre qüestions de ciències es va realitzar entre tota la classe mitjançant el portal/aplicació Kahoot. it i deu preguntes que ens van tenir a tots pendents del projector per a contestar. Aquesta manera d'avaluar, és similar al que podem trobar en pissarres virtuals amb els sistema de votació. L'aparença de Kahoot.it com una competició sobre agilitat i rapidesa en l'etapa d'infantil ho fa atractiu encara que en implicar lectura i hauria de comptar amb una sèrie de recursos digitals en l'aula per a ser realitzat de manera cooperativa i per equips mitjançant la tablet i amb uns altres temps en el compte arrere. Aquest nadal, vaig fer un sobre vivències del grup d'amics en el típic sopar nadalenc que realitzem tots els anys i va anar realment divertit.
L'anàlisi, tornant a l'aspecte didàctic, és trobar noves vies d'avaluació en l'aula i que siguen atractives per a l'alumnat i amb aquest tipus de dinàmiques es pot ajudar a assentar coneixements relacionats amb el treball sobre aspectes procedimentals en l'aula. En realitzar programacions i unitats didàctiques, així com el treball de projectes, no cal descurar els aspectes actitudinals i procedimentals o donar-li una major importància per a revertir l'habitual focus sobre continguts conceptuals com a eix fonamental. És una unió entre els tres, sense aquests tres eixos en harmonia no és possible revertir aqueixa problemàtica i desafecció en el procés d'ensenyament i aprenentatge, i no solament amb l'àrea de ciències.
Com a anotació final, és d'agrair que en aquestes sessions haja cabuda a la reflexió en l'aula sobre la pràctica docent no solament com a nostra futura professió sinó dins de la Universitat i, com agraïm en aquesta assignatura tenir aquest espai per a compartir-ho. Aquesta circumstància mostra clarament que el clima d'aula en l'assignatura és apropiat, però especialment la postura del docent ens fa estar atents i motivats en tot el que es planteja en l'aula. I és d'agrair.
Per a acabar, òbviament una altra referència musical i a una de les bandes nord-americanes més chaladas (com a atribut positiu) i el seu "Science is Real"
No hay comentarios:
Publicar un comentario