sábado, 29 de abril de 2017

Sessió 17: La volta de Pasqües



Volta a les classes després del període vacacional de Pasqua i, amb la major part de la classe encara en els seus pobles, realitzem una sessió que es podria definir com de "agermanament". Situació plantejada per Juanfra que, a hores d'ara del curs i amb el futur stress de la recta final del curs, és d'agrair.

Comencem la sessió amb la reflexió plantejada en "A Cloudy Lesson" de Yezi Xue.


La reflexió que em produeix el visionament del curt és la relació entre l'adult i el xiquet. És a dir, el mestre i el seu alumnat. En una primera part del curt, observem a l'adult mostrar-li com fer núvols al seu pupil. Després, l'alumne intenta reproduir aquesta tècnica mostrada i no és capaç d'obtenir els mateixos resultats. Amb paciència li torna a explicar el procés, com realitzar-ho, però la vara de crear núvols de sobte es deforma. I davant aquesta problemàtica, sorgeix el pensament divergent. En la ment del xiquet es dóna la transformació i una nova utilitat per a la vara i crear formes diferents.

En aquest punt, mostra com és necessari el pensament divergent en l'aula i com les respostes i produccions que poden realitzar el nostre alumnat poden ser diferents de les quals tradicionalment tenim adquirides.

Aquest pensament ha de fomentar-se en l'aula i tenir la capacitat com a docents d'aprendre i adaptar-nos a aquestes noves possibles produccions i no castigar a l'alumnat per eixir-se de la norma inicialment pre-establida.

També es va apuntar en classe al concepte de diversitat. En les diferents formes dels núvols podem pensar en la importància de reconéixer les diferències com una porta oberta a millorar la nostra realitat i eixir de l'etnocentrisme i els prejudicis. Acceptar la diversitat i la interculturalitat com un procés beneficiós per a tots els integrants és part dels principis de la inclusió.

Com a conclusió, donar entrada en l'aula al pensament divergent i ser respectuós amb el nostre alumnat és una valuosa lliçó. Ja que com apunta el títol del curt, quan pensem que el nostre alumnat és incapaç de seguir una resposta tancada i convergent, estem pensant que estan en els núvols i no estan aprenent res. Però, en algunes ocasions estaran en els núvols creant l'inici d'un canvi que ens portarà a llocs diferents. I en moltes ocasions, millors que les anteriors. Si no els deixem volar, mai podrem eixir dels prejudicis culturals establits.

La resta de la sessió la dediquem a escoltar a la resta de companyes que no va poder presentar el seu animal favorit en l'última sessió (amb aqueixa primera fila més pendent de tenir obert el Whatsapp en el seu portàtil i sense respectar a la persona que està exposant). Va ser divertit seguir coneixent les particularitats d'algunes de les mascotes de les companyes.

Per a finalitzar la sessió, vam tornar a formar grups amb un joc amb cartes en les quals havíem de trobar a la nostra parella (a la meua em va tocar el "mosquit") para després formar un grup segons trets entre els animals que pogueren tenir relació. Juanfra ens va repartir uns jocs i podíem canviar d'ubicació segons els nostres interessos. A nosaltres ens va repartir el joc de cartes "Ikonikus". Es tractava de repartir tres cartes als diferents participants, en les quals hi ha símbols diferents. El que repartia i feia de jutge, havia de realitzar una pregunta sobre "com ens sentim quan..." (eixim de casa i no tenim paraigua, si la nostra parella arriba 20 minutos tard, si tenim un descuit amb una flatulència en públic,...) i els participants han de posar una de les seues cartes en la taula que descriga aqueixa situació.

El joc va ser sent divertit en les successives interaccions i ens servia per a passar un temps en l'aula amb persones que no són del nostre grup de treball habitual i conéixer-nos en l'aula una mica millor tots.

Com els jocs de cartes són un clàssic adult, va ser generant un efecte d'atracció amb la resta de la classe en escoltar les nostres riallades i es va anar ampliant el nombre de participants i acabant Juanfra jugant amb nosaltres, un gest que com a docents en un futur hem de recordar: ser propers i accessibles al nostre alumnat. És un xicotet gest, però que té un gran valor.

En definitiva, una sessió que va tenir un gran valor per crear un ambient càlid i positiu en l'aula que, en definitiva, és un dels nostres objectius com a futurs docents.



Aquest matí mentre escrivia l'entrada, he escoltat una entrevista en la ràdio que recordava el 25 aniversari del lliure "Carta a una mestra. Els alumnes de l'escola Barbiana".

En primer curs, realitzem una pràctica sobre l'escola Barbiana en l'assignatura "Psicologia de l'Educació". Després de les reflexions del vídeo, connecte amb algunes de les reflexions d'aquesta obra que deixe un enllaç de descàrrega que he trobat en un portal i un breu extracte:

"El defecte més gran de l'escola obligatòria és el d'estar fundada sobre el mètode de selecció. L'escola és encara expenedora de títols: divideix als xics en "els quals estudien" (i aconsegueixen el títol) i "els que no tenen ganes d'estudiar" ( i suspenen). Així que la tasca i finalitat de l'escola es resol a esbrinar i determinar qui no té ganes de fer res"


Vídeo de la pràctica de l'anterior curs

1 comentario:

  1. Un bon agermanament el que vam tindre a aquesta classe ;-)
    Un plaer tindre't a classe!!

    ResponderEliminar