Sessió 13-2: Repàs Tema Matèria

Hem fet una breu sessió de repàs sobre la matèria, la seua definició "tot allò que té massa i ocupa un lloc en l'espai (volum)".

• Diferents formes de classificar-la, atenent a diferents criteris com vam fer en classe: color, olor, grandària, utilitat, composició, lluentor,...és a dir, aspectes qualitatius.
• També la podiem comparar segons els seus estats d'agregació: sòlid, líquid i gas (plasma, i tal vegada, cristalls de temps).

Les característiques sobre volum, massa i densitat ens ha portat a repassar aspectes sobre aquestes propiedads.

Del volum, hem vist que en superfícies (formes) regulars era possible el seu volum mitjançant càlculs (com les àrees del cilindre i el prisma) ja que és una magnitud que es defineix en les tres dimensions. La unitat eren els metres cúbics (1 metre cúbic equival a 1000 litres).

Per a les formes irregulars, el principi d'Arquimedes ens servia per a definir-ho segons el líquid desallotjat per l'objecte que provoca una força cap amunt del que el resultat d'aquesta variació en el nivell del líquid ens aportava el volum de l'objecte irregular. També hem repassat els objectes que trobem en l'aula per a mostrar la mesura del volum al nostre alumnat: 1 cm cúbic el dau, 1 decímetre cúbic el brick de llet i 1 metre cúbic la caixa de la llavadora.

Sobre la massa i la seua quantitat, hem repassat la diferència amb el pes, que és una força que es mesura en Newtons i es calcula per la fórmula p= m·g, sent g la gravetat de la Terra que aproximandamente són 9,8 m/s2. El pes és la força amb la qual la terra atrau a un cos

Aquesta circumstància fa que el pes de la mateixa quantitat de massa (mesura en quilograms) siga diferents segons siga la força de gravetat i on ens trobem (hipotèticament en la Lluna, Júpiter, Saturn,etc)

Respecte a la densitat hem destacat que no cal confondre-la amb viscositat i hem recordat l'experiència del got de tub amb diferents densitats: mel, aigua, oli de girasol, oli d'oliva i alcohol amb colorants. per a ser més vistós.

La densitat és el quocient entre massa i volum i no depèn de la quantitat de matèria, sinó del material que ho componga i ens serveix per a distingir uns materials d'uns altres. Els objectes menys densos que el líquid suren, com a experiències amb aigua i diferents objectes. Els objectes més densos que l'aigua no suraran.

Sobre els gasos, hem tornat a explicar la Teoria cinéticocorpuscular. Els gasos són més fàcils d'estudiar ja que entre ells tenen més propietats semblants entre ells que els sòlids i els líquids.

Les propietats són que són fàcils de comprimir, es dilaten a calfar-los, es difonen  , fàcils de barrejar i ocupen tot l'espai disponibles, exerceixen força sobre les parets del recipient que els conté.

Aquesta teoria ens serveix per a explicar com canvien els estats segons estiguen distribuïts els seus àtoms i l'espai que quede entre ells, explicant les característiques dels diferents estats d'agregació i l'estructura de la matèria.

Per a passar d'un estat a un altre, ens fixem en els diferents punts de fusió i ebullició per a passar de sòlid a líquid i gasós. L'aigua té un punt de fusió de zero graus i d'ebullició de 100 graus centígrads.

L'última classificació que realitzem de la matèria ha sigut la de substància pures o mescles.

Les substàncies pures no són fàcils de separar per mètodes senzills. Es divideixen en simples (els 118 elements de la taula periòdica) i compostos (aigua, amoniaco,, diòxid de carboni,...). Els compostos es poden separar per mètodes més complicats en simples, com en l'aigua separar les molècules d'hidrogen i oxigen mitjançant la electrolisis.

Les mescles es poden separar per mètodes senzills. Poden ser homogènies (dissolucions) si a simple vista no podem diferenciar-les i en heterogènies.

Els mètodes de separació que podem emprar en l'aula serà la imantació, tamización, filtració, decantació (sòlid-líquid amb cautela entre tubs o líquid - líquid amb l'embut de decantació amb l'oli i l'aigua), evaporació, cristal·lització, destil·lació (per la diferent temperatura d'ebullició entre aigua i alcohol per exemple) i cromatografia (amb un paper de filtre i una taca de tinta en contacte amb un dissolvent com l'alcohol i l'acetona).

Experiències en l'aula poden ser, apreciar les seues qualitats jugant amb materials de diferents textures per a engegar els aspectes sensitius: olor, gust, color, tacte, so, comparar i classificar textures amb materials habituals de l'aula o domèstics.

Per a comprovar el volum i la massa podem usar bàscules o crear les nostres pròpies amb un penjador i veure com els gasos també té volum i massa unflant un globus.

Altres experiències senzilles és mostrar com un got xicotet buit en introduir-ho de cap per avall en un més gran amb aigua no es banya per dins a causa que l'aire està dins ocupant aqueix espai i aqueix volum que ocupa exerceix una força que impossibilita que passe l'aigua. Aquesta mateixa experiència amb un globus en la boca de mitja botella de plàstic seccionada també ens serviria. Açò ens ajudaria a mostrar la teoria cinètic corpuscular de manera visualment senzilla.

Experiències amb densitats diferents mitjançant un got amb aigua i creant diferents solucions amb sal i veure com en augmentar la salinitat i la densitat l'ou surarà més o menys.

També comprovar diferents dissolucions en aigua com canvia el sabor, el color, si introduïm sòlids que no són soluble, colorants...

Emprar mètodes de separació senzills perquè la motricitat fina jugue un paper important, l'ús de comptagotes, embuts, imants, tamisos,...

En definitiva un cúmul d'experiències vistes en classe, unes altres que he pogut trobar en el manuald i Silvia Vega i unes altres que podem trobar en portals de ciència i didàctica que ens ajudaran en l'aula, però on els postulats bàsics és despertar la seua curiositat partint dels seus interessos i plantejar qüestions prèvies i deixant que elaboren les seues hipòtesis per a després contrastar-les i que els experiments realitzats siguen significatius per al nostre alumnat, així com analitzar els resultats d'aquestes experiències per a obtenir una conclusió que ens ajude a assentar aquesta pràctica.

Espere publicar un dia un article de mùsica educaional

Sessió 13 - 1: Repàs final del tema La Matèria

En la sessió d'avui hem realitzat un breu repàs per tots els continguts teòrics de l'assignatura. Hem començat amb el vídeo que ens ha servit per a efectuar una sèrie de reflexions sobre la "creativitat i el temps" partint d'aquestes imatges:

És evident que la creativitat, el pensament divergent, és necessari desenvolupar-ho i mostrar-los al nostre alumnat la suficient llibertat per a desenvolupar-la. El temps en aquest cas, és un ben valuós que en situacions de pressió i falta de temps ens impedeix desenvolupar-la convenientment.

La reflexió seria si deixem el temps suficient en l'aula perquè aquesta creativitat es desenvolupe i si som conscient del seu valor en l'aula.

La prova que il·lustra el vídeo em recorda a l'enfocament cognitiu de la creativitat que partia d'estudis com els de Torrance, un test que és obsolet. El curs passat realitzem un treball sobre la creativitat en l'assignatura Psicologia evolutiva de 3-6 anys. I aprofitaré per a mostrar algunes definicions que ens van semblar interessants. Una definició de Gardner, d'entre les moltes que rebuscamos a nivell d'estudis plantejats en aquest aspecte:

Gardner (1999): “La creativitat no és una espècie de fluïd que puga rajar en qualsevol adreça. La vida de la ment és divideix en diferents regions, que jo denomine ‘intel·ligències’, com la matemàtica, el llenguatge o la música. I una determinada persona pot ser molt original i inventiva, fins i tot iconoclásticament imaginativa, en una d'aqueixes àrees sense ser particularment creativa en cap dels altres”

Des del nostre punt de vista com a futurs docents, l'aspecte fonamental sobre la creativitat és la seua “capacitat per a ser desenvolupada”. La creativitat és vital per al progrés de la societat, així ser capaces d'estimular-la dónes de la infantesa és una qüestió fonamental. 

Els estudis es divideixen en postulats antics com els psicométricos i uns altres amb una perspectiva multifacética, els que més ens interessen. Així, des d'una perspectiva multifaceta ens acostem a teories que destaquen que molts elements han de convergir perquè és done la creativitat. També és necessari apuntar, que els estudis de creativitat s'han diversificat en diferents línies de recerca: el producte, el procés, la personalitat creativa i el mitjà o la situació. Els sis components interrelacionats de la creativitat serien: recursos cognitius, coneixement, estil de pensament, personalitat, motivació i context.

No vaig a detenir-me en profunditat en aquesta part, però si entenem que la nostra pràctica docent ha de crear un entorn que possibilite el pensament creatiu destaque aquesta última reflexió del nostre treball:

"Els ambients poden proporcionar condicions físiques i socials que ajuden a formar i a desenvolupar idees noves, o els poden suprimir. Açò significa que un xiquet pot semblar creativament talentós en un context però bastant ordinari en un altre. Per més que una persona puga tenir tots els recursos per a pensar creativament, la seua creativitat mai és manifestarà sense un mitjà receptiu."

Una de les tasques serà crear en l'aula un espai on es puga expressar la creativitat. 

També hem tingut temps per a una celebració de l'aniversari del nostre professor Juanfra, que amablement ens ha obsequiat amb unes llaminadures i realitzar un xicotet exercici per a preparar l'examen parcial del dijous.

Moltes felicitats i espere que aquest curs siga profitós. Posaré una cançó d'aniversari

L'arbre Generós de Shel Silverstein

Per a seguir completant les reflexions d'aquesta setmana i aprofitant la temàtica de la importància de la naturalesa i el respecte cap a ella donat el seu paper silenciós i majestuós al nostre al voltant amb "l'arbre generós"

L'obra de Shel Silverstein és un perfecte resum d'un cicle vital i la nostra relació amb la naturalesa des de la infància i els diferents estats que anem passant en la nostra etapa vital l'arbre sempre està present com un protagonista silenciós que acompanya al protagonista, que a mesura que créixer li va demanant més coses a l'arbre, les seues exigències sempre tenen resposta des de la generositat i posteriorment, trobarà abandó però mai perdrà la seua generositat. 

Apreciar el valor de la naturalesa i retornar-li alguna cosa en tornada per la calidesa del seu acolliment tan poques vegades comprès. Un llibre trist, però amb capacitat de reflexió en les seues senzilles il·lustracions i un text mínim que compleix la seua comesa a la perfecció. No necessita moltes paraules per a transmetre el seu missatge. 

En l'aula, una interpretació a la lectura, reflexions en assemblea, etc. són bones formes de treballar el missatge i poder partir de la visió del nostre alumnat de la naturalesa.

Un àlbum il·lustrat referent des de la seua publicació en 1964, dins de la generació de treballs pioners dins de la literatura infantil i juvenil que contínua vigent.

Un mes d'arbre amic en imatges: 18 febrer - 26 març

Encara que també he realitzat mesuraments i diverses activitats proposades, m'agradaria mostrar algunes imatges que vaig prenent del meu arbre amic. Està situat en la casa de camp dels meus pares i tinc el costum de tots els matins abans d'anar a treballar realitzar-li una foto des de fa un parell de setmanes. Les dades aniré pujant-los més endavant, tan sol deixar constància de part del meu treball en imatges.

El primer dia no tenia qui em fera una foto així que vaig haver d'esperar a la setmana següent al fet que la fotògrafa acudira en la meua ajuda. Al principi, veure a l'arbre sense fulles em feia dubtar sobre si podria documentar tot el procés en el període lectiu,...imatges posteriors ho van confirmant. Una fotografia el dia del gran aiguat en el qual temia les conseqüències d'una possible pedregada.

I una cançó dedicada

Medi Natural i Cinema: Koyaanisqatsi (1983)

Aprofite per a dedicar aquestes entrades al cinema i a la literatura infantil. L'objectiu és introduir reflexions relacionades amb la nostra relació amb el mitjà natural.

L'obra de Godfrey Reggio, fotografia de Ron Fricke i produïda per Francis Ford Coppola em serveix com a punt de partida per a reflexionar sobre la nostra relació amb la naturalesa. El motiu de recuperar aquest metratge ha sigut en escoltar un comentari aquesta setmana d'una companya de treball pels canvis de temperatura que s'han produït aquests dies: "ara fa fred, l'altre dia ens rostim de calor...ens estem carregant el planeta". 

Curiosament, aquest cap de setmana amb el canvi d'hora també s'ha dut a terme una iniciativa com és "L'Hora del Planeta", una apagada elèctrica voluntari que es proposa com a iniciativa per a despertar les consciències sobre el canvi climatològic, la contaminació lumínica, emissions de contaminació, estalviar energia,... despertar consciències sobre el nostre paper com a éssers humans que han construído una societat avançada però sense ser conscients que tot aquest desenvolupament s'està cobrant una contrapartida en el nostre planeta.

Aquesta pel·lícula, mostra tan sol imatges que mostra el ritme de la nostra societat industrialitzada en contraposició amb l'harmonia que mostra la naturalesa al principi del film amb aqueixes imatges evocadores, un viatge infinit per paratges i la irrupció de la societat amb el seu ritme incessant i martilleante en la pantalla, acompanyada de la música del compositor minimalista Philip Glass, creant un efecte hipnòtic que en els seus 87 minuts ens manté en suspens davant la pantalla.Una lletania d'imatges que també connecta amb el cinema de Michelangelo Antonioni amb aqueix tractament a càmera lenta d'una explosió com va fer ell en "Zabriskie Point".

Va ser la primera d'una trilogia posterior formades per Powaqqatsi (1988) i Naqoyqatsi (2002), convertint-se en aquesta primera en una de les obres de referència dins del cinema experimental pel poder de les imatges i el cant de desesperació d'una societat que arrasa amb els recursos naturals de manera exponencial. En algun moment m'agradaria recordar alguna cinta que també em sembla destacable per a aquesta temàtica en el blog com "Gattaca" o fer referències al cinema de Miyazaki per aqueix paper de la naturalesa com a salvador de la condició humana.

En definitiva, una cerca de l'equilibre a la qual fa referència el títol i desvetlant al final de la cinta el seu significat. "Koyaanisqatsi" en llenguatge de la tribu hopi (una tribu d'Estats Units, antics habitants de l'altiplà central) significa : "vida fora d'equilibri". (vida sense trellat, confusa, en procés de desintegració, un estat de vida que demana auxili  per a viure d'una altra manera)

És important traslladar aquests valors en l'educació infantil des de les primeres etapes amb activitats de respecte i coneixement del mitjà natural, el seu paper, importància, tornar a mostrar la possibilitat de mostrar un vincle amb la naturalesa ja que seran els futurs ciutadans de la nostra societat i perquè hem de preservar com a generació el nostre patrimoni llegat en les millors condicions. Aquests són els valors bàsics en l'educació i la seua transmissió és fonamental. Gardner va afegir la intel·ligència naturalista posteriorment en els seus estudis, aquesta cinta és un reflex de la seua importància. Un record poderós del nostre lloc en el món.

Un món a preservar. Avui, ara.

Sessió 12 - La Matèria 7

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/93_iniciacion_interactiva_materia/curso/materiales/clasif/clasifica1.htm

La sessió del dijous ha estat dedicada a aspectes sobre la classificació de la matèria, repassant amb dibuixos en la pissarra per part de Juanfra del canvi en l'estructura de la matèria de gasos, amb les partícules més disperses i com van canviant d'estat i ocupant menys volum en ajuntar-se les partícules i convertint-se en líquid i finalment, sòlid. Els dos primers són estats fluids i l'últim, sòlid.

Existeixen diferents classificacions després de veure en classe els estats d'agregació i la teoria cinéticocorpuscular. Ens hem centrat en les mescles:

"Uneixes substàncies que es poden separar per mètodes més o menys senzills i que les seues propietats depenen de la quantitat de cada component, és a dir, no són fixes, als que anomenarem mescles."

• Si en aquestes mescles es distingeixen les seues parts, es parlarà de mescles heterogènies i en les quals no homogènies (aigua, alcohol, sal, aire,...)

• Després si som capaços de separar-les per reaccions químiques o no. Les que no es poden separar són les substàncies pures, tenen les mateixes propietats. Distingint entre substàncies pures simples i compostes (les que es poden separar en altres (aigua, amoníac, diòxid de carboni,...)

Vam veure amb exemples com separar la matèria. Si el mètode de separació ens ofereix els seus diferents components, els denominem mescla, com per exemple d'una mescla entre arena de platja, sal comuna i llimadures de ferro, per als quals dissenyem una experiència emprant l'imant per a separar el ferro, amb aigua diluïm la sal però deixem un substrat d'arena de platja en el fons que filtrem posteriorment amb un filtre de paper, deixant l'arena en el tamís i l'aigua i la sal en el fons, que separarem mitjançant l'evaporació creant cristalls de sal.

Si la matèria no se separa, tenim substàncies pures com hem esmentat, les substàncies simples són els elements químics (118 elements en la taula periòdica) i composta si és una combinació d'elements químics més simples.

Aquests mètodes de separació en classe els definim sent:

1. Tamisació
2. Filtració
3. Decantació (sòlid líquid, líquid - líquid)
4. Imantació
5. Destil·lació
6. Vaporització
7. Cromatografia

Per als compostos químics no serveixen aquestes tècniques o mètodes de separació, en l'aigua la forma de separar l'hidrogen i l'oxigen és la electròlisis, i m'ha fet recordar les meues experiències en el col·legi amb el nostre tutor de 6º a 8º d'EGB, Carlos.

Algunes mescles i la seua separació els fan visibles per les seues propietats, però si tenim un got amb una mica d'alcohol etílic, un altre amb aigua i un altre amb una mica d'aigua i una mica d'alcohol hauríem de dissenyar experiències segons el seu punt de fusió i ebullició, densitat, conductivitat.

Per combinatòria, del centenar de simples obtenim milions de substàncies compostes.

A l'inici de la sessió vam veure el curt "Pipes", que ens va fer reflexionar sobre el paper de la cultura i el valor de l'educació en el nostre dia a dia, ja que partint d'ella la nostra ment es "expandeix" i obri a nous horitzons i no viure amb una mira curta, rutinària i sense imaginació. Aquesta formació contínua en les nostres vides ha de ser constant i tenir esperit crític ha d'estar present en la nostra formació i autoavaluació docent, cercar noves alternatives quan alguna cosa no ens funcione en l'aula i estar obert al coneixement dels altres per a interioritzar noves estratègies docents que creuen un ambient lúdic i d'aprenentatge òptim.

D'altra banda, la meua intervenció en classe es va centrar en la "penalització" del coneixement o de l'excel·lència. Durant les sessions en altres assignatures sobre les altes capacitats hem trobat molts exemples de frustració i falta d'adaptació, provocant un desfasament emocional i intel·lectual en l'alumnat. No m'agradaria centrar-me ara en totes aquestes qüestions, potser les reprenga en una altra entrada a causa que és una temàtica que em resulta interessant, però d'alguna manera es resumeix en la facilitat que tots tenim per a confiar de manera habitual en el saber vulgar i el que ens diuen els altres de manera tradicional que en el saber científic com ja destaquem en el primer tema.

I aquesta cançó o gag d'humor, no és que siga la pera però té a vore com a reflexió d'introduir noves técniques lúdiques en la nostra aula per a adaptar-nos al nostre alumnat:

Sessió 11: La Matèria 6

En la sessió d'avui, sisena dins del tema 3 dedicat a la matèria, ens hem centrat en el tercer estat: el gasós. Després de veure propietats de l'estat sòlid, líquid i esmentat els altres dos restants (plasma i els recents cristalls de temps) que en la nostra pràctica docent encara no tenen molta implementació, les propietats dels gasos com a estat d'agregació de la matèria per a introduir en l'aula ha pres part principal de la sessió reconeixent les seues característiques i les activitats possibles per a introduir en l'aula, algunes d'elles en educació infantil complexes de realitzar però interessants per a reflexionar com a idea de partida de variacions per a la nostra aula.

Hem nomenat alguns gasos en l'aula com són el butà, l'oxigen, el butà, heli, diòxid de carboni, hidrogen, nitrogen, l'aire i l'ozó. També gasos nobles.

Propietats que presenten els gasos s'han apuntat: 

1. Fàcils de comprimir
2. Dilatació en calfar-los.
3. Difusió: fàcils de barrejar i ocupen tot l'espai disponible (exemple amb el ambientador de llimó)
4. Exerceixen força sobre el recipient que els conté, pressió.
5. Alguns són inflamables.

Hem descobert una sèrie d'experiències amb els gasos com pot ser la implosió d'una llanda en calfar-la i introduir-la en l'aigua amb el canvi de temperatura i la pressió que exerceixen els gasos dins de la llanda amb un vídeo que m'ha portat records d'infància amb el món de Beakman que veia de xicotet en la Tv3.

Una altra activitat que si podem dur a terme en l'aula és amb un got de vidre calfant-ho i un globus com en posar-ho en l'aigua no ho deixa caure al globus. També llaminadures que canvien de grandària, com el núvol de sucre dins d'una xeringa amb el canvi de pressió que apliquem amb l'èmbol.

Una altra que ens ha semblat divertida ha sigut amb un recipient de plàstic com un bidó d'aigua de 5 litres, per exemple, foradat en la seua base i un globus lligat a la boca del recipient com podem fer que varie la seua grandària segons anem obrint l'obertura de la base, alliberant pressió o mantenint-la.

Interessants el vídeos d'aquesta pàgina:

https://www.youtube.com/channel/UCG_R-0u1OkKtFC_Km6sdmOg

El guant que cobra vida en posar-ho en la botella i en introduir-ho en aigua l'aire que conté la botella omple el globus ja que l'aire ocupa espai i l'aigua no penetra en el recipient. També com realitzar una premsa hidràulica amb un globus per a alçar objectes o persones, l'ocupació del hexafluoruro de coure per a simular que sura un vaixell en una peixera i l'efecte de l'heli i el hexafluoruro en les cordes vocals fent de la nostra veu més greu o aguda segons inhalem aquests gasos.

L'estructura dels gasos s'explica per la Teoria Conéticocoprpuescular que diu que "els gasos estan formats per partícules molt petites, molt separades entre si, i en continu moviment"

D'aquesta teoria realitzem una síntesi principal al final de la sessió:

• La Teoria cineticocorpuscular ens explica l'estructura comuna de tota la matèria.
• Tots els cossos estan formats per partícules molt petites, en continu moviment i més o menys separades segons el seu estat.

Hem explicat com aquesta teoria ens explica els canvis d'estats dels diferents elements, que difereixen en les seues característiques en punt de fusió i ebullició.

L'inici de la sessió ha partit amb el vídeo "First Flight". En aquest vídeo hem extret una conclusió valuosa. Com a docents, en entrar en l'aula hem d'apartar la nostra rutina i esgotament quan es produïsca i posar-nos en el lloc del nostre alumnat, de fomentar una mirada que senta curiositat i desig per aprendre. Si som conscients i conseqüents amb els seus interessos i ritmes d'aprenentatge podrem sentir de manera recíproca la satisfacció de complir amb la nostra tasca docent i la consecució d'un aprenentatge per al nostre alumnat. 

First Flight - Film by Dreamworks por videosonlytube 

En la vida sembla que el ritme de la nostra societat ens té en constant perpetuació del desig: desig material, desitjos de pertinença, de status, etc. No podem oblidar mai que tot el que fem ha d'encaminar-se a la satisfacció com a punt final i moltes vegades, els gestos més senzills i una planificació conscient ens pot ajudar a aconseguir una de les necessitats bàsiques i superiors de l'ésser humà: la autorealització.

Açò em porta a pensar en el clàssic plantejament humanista de la piràmide de Maslow. És veritat que l'objectiu final és la autorealització, però no sempre anem a trobar-nos amb les mateixes característiques en el nostre alumnat i en el seu context, haurem de possibilitar que els nivells inferiors estiguen coberts (la crisi ha destruït a la classe mitjana, augmenten els casos de malnutrició) perquè siguen capaces a arribar a aqueix últim nivell que planteja Maslow i que en definitiva, hem de tenir en compte per a respectar el ritme d'aprenentatge del nostre alumnat.

Aquestes reflexions sobre la necessitat del reconeixement dels drets humans i la perspectiva humanista connecten amb la imatge inicial que parteix de l'obra de Bansky i la xiqueta amb globus realitzada en el mur de Gaza i Cisjordània que representa una imatge crítica entre la guerra i la infància.
No podrem propiciar el vol del nostre alumnat si estan en situacions que els emboliquen a més de les característiques cognitives. El context és una altra variable essencial per a propiciar aquest vol del que parlem. Per desgràcia, hi ha una infància que el nostre món, suposadament civilitzat, no permet que vole. La nostra missió, és no formar part d'aqueixa escòria. Si no entenem que el nostre alumnat és el futur més valuós, no serem capaços de propiciar aqueix vol.

Lluitem per donar ales.