Per a seguir completant les reflexions d'aquesta setmana i aprofitant la temàtica de la importància de la naturalesa i el respecte cap a ella donat el seu paper silenciós i majestuós al nostre al voltant amb "l'arbre generós"
L'obra de Shel Silverstein és un perfecte resum d'un cicle vital i la nostra relació amb la naturalesa des de la infància i els diferents estats que anem passant en la nostra etapa vital l'arbre sempre està present com un protagonista silenciós que acompanya al protagonista, que a mesura que créixer li va demanant més coses a l'arbre, les seues exigències sempre tenen resposta des de la generositat i posteriorment, trobarà abandó però mai perdrà la seua generositat.
Apreciar el valor de la naturalesa i retornar-li alguna cosa en tornada per la calidesa del seu acolliment tan poques vegades comprès. Un llibre trist, però amb capacitat de reflexió en les seues senzilles il·lustracions i un text mínim que compleix la seua comesa a la perfecció. No necessita moltes paraules per a transmetre el seu missatge.
En l'aula, una interpretació a la lectura, reflexions en assemblea, etc. són bones formes de treballar el missatge i poder partir de la visió del nostre alumnat de la naturalesa.
Un àlbum il·lustrat referent des de la seua publicació en 1964, dins de la generació de treballs pioners dins de la literatura infantil i juvenil que contínua vigent.
Com ja vaig explicar en anteriors entrades, altres entrades del blog anaven a estar destinades a temàtiques diverses i, especialment, àlbums il·lustrats per a educació infantil i, aprofitant l'assignatura, que tinguen una relació amb el medi natural.
"Dientes de León" també poblen aquest blog i em vaig basar en aquest àlbum il·lustrat premiat en 2015 amb un esment especial com a "llibre de no ficció" en el Bologna Ragazzi Award 2015 i forma part del catàleg de la Biblioteca d'Educació de la Universitat d'Alacant.
El text de l'àlbum és senzill i predomina la reiteració, provocant una sort de mantra que es va repetint en passar les fulles i les meravelloses il·lustracions que van jugant amb l'espai, guanyant terrè sigilosament, en un ritme proper al de la naturalesa.
Aqueix cicle, es descriu perfectament en l'àlbum, formant cada pàgina un nou pas en el cicle de vida de "les dents de lleó", que ja en la primera pàgina ens mostra la intenció del llibre i la metàfora en mostrar-nos en les cobertes cares de xiquets i xiquetes diferents, però amb un missatge clar per a transmetre el intertexto lector de l'obra. Les dents de lleó creixen, apareixen en qualsevol part, floreixen i volen pel cel en l'última pàgina. "Les dents de lleó, són dents de lleó", com la infància, els desitjos, il·lusions i fantasies. D'un text tan breu i unes il·lustracions tan clares, el missatge pot ser tan universal i humanista que admet tot tipus d'aproximacions. Sempre des de li emoció i el reconeixement del valor de la vida, en qualsevol lloc i moment de la seua evolució.
Una de les meues memòries primigènies es remunta a corretear per la casa de camp de la meua família, jugant a cercar a les "dents de lleó" per a bufar-los i formular un desig. Aquest àlbum, és una autèntica declaració d'amor a la fantasia i a la vida. Una lectura per a transmetre tots aqueixos valors al nostre alumnat. Per moltes raons, ells i elles són un bufe d'esperança i, aquesta és la màgia de tan bella etapa educativa.
Per la temporada de l'any, pot ser un bon moment per a plantar llavors de dent de lleó en l'aula, en el següent enllaç us expliquen els passos a seguir.
Reconec la meua passió per la literatura (igual que la música, el cinema, ...l'art i la cultura) i a més, com a alumne del grau, el meu interès per la literatura infantil i juvenil. Els recursos a la nostra disposició en la Biblioteca de la Facultat d'Educació en aquest àmbit em proporciona l'accés a una sèrie de títols que segueixen en el canvi de concepció del conte tradicional cap a l'àlbum il·lustrat amb un tractament molt més reflexiu i artístic (des dels orígens amb Babar o el clàssic "On Viuen els Monstres" de Maurice Sendak), acostant des d'edats primerenques un missatge embolicat en art i literatura.
D'aquesta manera, l'àlbum il·lustrat en l'educació infantil és una manera d'acostar diferents a l'alumnat cap a diferents camps des de l'inici a la lectoescriptura i en aquesta edats em resulta interessant l'acostament a la reflexió i la il·lustració de valors i emocions dins de l'aula, que posteriorment es poden treballar mitjançant interpretacions, potenciar el joc simbòlic, l'oralitat o creacions de lletres que resumisquen la breu història de la narració (algun exemple amb suport pictogràfic mitjançant el ARAWORD hem realitzat durant el grau en els meus grups de treball).
M'agradaria aprofitar aquest quadern personal d'aprenentatge per a mostrar alguns exemples d'àlbums il·lustrats que em semblen interessants.
Per a aquesta primera entrada he escollit "La Vaga de les Gallines" de Pilar Serrano i amb unes divertides il·lustracions de Mar Ferrero (en l'etapa d'educació infantil la gallina i els pollets són icones tradicionals). Publicat per l'editorial La Fragatina en 2016, en aquest divertit àlbum il·lustrat es pot observar una picada d'ullet al clàssic de George Orwell "Animal Farm", que no pretén amagar i és explícit en un xicotet detall d'un llibre que apareix en una de les il·lustracions.
La temàtica del llibre planteja diverses interpertaciones, en aquest cas el intertexto lector pot adaptar-se a l'edat del nostre alumnat. La breu sinopsi que s'ofereix del llibre (temporalment no es pot accedir a la web de l'editorial) des de la web de la casa del libro és la següent:
"Les gallines de Baldomero i Baltasara són famoses pels meravellosos ous que posen. Però amb tan poc espai en el galliner, açò comença a canviar. Les gallines no tarden a rebel·lar-se i decideixen no posar ni un sol ou més. Amb el concurs de truites molt a la vora, els dos grangers hauran de fer alguna cosa si volen tornar a guanyar-ho."
D'aquesta premissa, podem introduir en el nostre alumnat diferents reflexions que estiguen d'acord amb els seus interessos i coneixements previs sobre la cura i respecte al món animal, però un valor fonamental és el respecte cap als altres, la importància del treball en grup i mostrar empatia pels altres. Les gallines es revelen davant una situació desfavorable en la seua convivència (a un nivell reivindicatiu com a futurs docents metàfora de l'augment de la ràtio que promou la LOMCE i la falta de recursos que s'ha vist exposada l'educació en els anys de desfachatez política i menyspreu a l'educació, amb un model basat en la competitivitat i l'economia, mai en la felicitat) i exigeixen un espai de convivència adequat per a poder ser felices i poder fer el seu treball.
Aquesta perspectiva de respecte i consideració cap a les gallines per part de Baltasara i Baldomero (els grangers) també em serveix per a reflexionar sobre el paper del docent, sempre al costat de l'alumnat i generant un clima d'aula positiu, desenvolupant empatia pels seus interessos i necessitats. L'aprenentatge cooperatiu que es pretén dur a terme en les aules ha de partir de valors fonamentals com el respecte i la solidaritat a un nivell emocional. No podem donar mai l'esquena al nostre alumnat. L'última imatge que resol el conflicte mostra una imatge d'harmonia entre grangers i les gallines. L'espai en el qual s'ha convertit la granja donen pistes sobre models d'educació que tenim associats amb països nòrdics, la concepció d'ambients d'aprenentatge, lliure circulació,...concepció que es va aplicant en diferents centres en la província com podem seguir per la premsa i aportacions dins de l'aula del professorat i de l'alumnat que ja ha començat el Practicum en centres públics.
Al nostre alumnat, podem mostrar-los la importància de conviure en harmonia i hem d'exemplificar-ho en la nostra pràctica docent. Aquesta és, en resum, la reflexió que m'ha generat aquest divertit àlbum il·lustrat.
Com traduir açò a la pràctica de l'aula?
Una idea per a treballar els continguts d'aquest àlbum podria ser per a decidir de manera democràtica en assemblea la decoració de la classe, la distribució i temàtica dels racons, com temporalizar de manera consensuada,...una manera de representar la importància de conèixer els interessos del nostre alumnat en resum. Per a aquest moment, fins i tot es podrien realitzar unes xicotetes crestes per a donar el torn de paraula i exposar les seues demandes.
Finalment, en etapes més avançades, donar pas a l'escriptura de les mateixes amb el que tenim un acostament al concepte de significatividad a l'hora de la creació del missatge i producció escrita. Són algunes idees que he considerat interessants sobre aquest tema.
Finalitzant amb un clàssic musical "gallinero". Bon cap de setmana.
