Ciència 3-6: laboratoris de ciències en l'escola infantil de Sílvia Vega (Graó,2012)

Una altra publicació que m'ha resultat interessant aquests dies ha sigut "Ciència 3-6: laboratoris de ciències en l'escola infantil" de Sílvia Vega en l'Editorial Graó, que també té el de l'etapa corresponent al primer cicle d'educació infantil per a l'etapa 0-3 anys.

http://www.grao.com/llibres/ciencia-3-6

En el manual es troben activitats diverses i abans de res, m'interessava conèixer el plantejament metodològic de com presentar les activitats, com afavorir el desenvolupament de les mateixes, avaluar-les, recursos, etc.

En la primera part del manual se centra en aspectes que ja hem anat introduint en les sessions teòriques de l'assignatura: Curiositat i joc experimental. Estructurat en breus reflexions en els capítols "Educar en la curiositat, tot un valor". En aquest apartat m'han interessat les seues reflexions sobre la necessitat de conèixer els coneixements previs de l'alumnat que m'espenta a necessàriament entendre la programació en educació infantil basant-nos més en una metodologia centrada en projectes més que en unitats didàctiques tancades. O almenys, enfocar una metodologia mixta que de lloc sempre al pensament divergent, en la pàgina 17: 

"Si la programació d'activitats és totalment tancada, estem negant totes les accions que es deriven de la curiositat infantil"

Altres apartats dins d'aquesta primera part s'ocupen de "El joc experimental", "el vincle entre joc experimental i la construcció del coneixement científic", "Objectivant la curiositat" i "aspectes organitzatius de les sessions": un lloc on experimentar; el temps i els recursos humans.

Destacar una cita que parla de l'apartat del vincle de Feu,2009:

 "S'aprenen ciències jugant i vivint, parlant i observant, imitant i inventant. I tot açò es dóna en la vida quotidiana: els diferents esdeveniments i les situacions diverses, els materials de l'entorn, les converses, els comentaris i les actituds dels adults i dels companys proporcionen informació que condiciona el seu pensament i modifica la seua comprensió".

La reflexió en aquest cas em porta a una altra com a conseqüència d'aquesta. Introduir en l'activitat de l'aula el descobrir aquestes frases en l'entorn i posicionar-les com a centre d'interès en aqueixa sessió. Per exemple, si una alumna o alumne ens comenta en l'assemblea una frase del seu entorn familiar relacionada amb un fenomen científic podem investigar entre tots sobre ella.

Bé, el procés interessant que està succeint no és solament conèixer més sobre un aspecte concret, estem mostrant la importància a l'alumnat de parar esment al que passa al seu al voltant i voler donar resposta a aqueix per què, en donar-li l'atenció que es mereix aqueix interès la resta de la classe se sentirà motivada a descobrir aqueixos processos, aqueixes qüestions, dubtes que es plantegen al seu al voltant i seran capaços d'anar desenvolupant un pensament divergent partint del quotidià. Respectar aqueix procés, sempre reportarà en un clima d'aula positiu, millora del autoconcepto, autoestima,...

La segona part del llibre, planteja les sessions plantejades dins del centre Ignasi Iglesias de Cornellà (Barcelona): Activitats per a absorbir, absorbir per a aprendre, barrejant materials, dissolent sensacions, el gra de cafè atrapat en el gel. Interessants i que  ens proporciona més coneixements de la metodologia que emprar quan vulguem donar resposta als interessos del nostre alumnat.

En definitiva, una obra per a consultar que m'ha resultat interessant pel seu doble vessant, teòrica i essencialment pràctica.

Sessió 5: L'arbre amic

En la classe d'avui, 16 de febrer, hem dedicat gran part del temps per a conèixer les pautes de treball per a un dels treballs individuals que hem de realitzar durant el quadrimestre: l'arbre amic. La portada de l'entrada fa al·lusió a aquesta pràctica amb l'àlbum il·lustrat "L'Arbre Generós" ("The Giving Tree") de Shel Silverstein, que serà la pròxima entrada del blog en l'apartat de literatura infantil i juvenil.

Prèviament, hem vist un curt d'animació: "Alike" de Daniel Martínez Lara. 

El curt, mostra dues perspectives de la vida: la infància i l'adulta. En la perspectiva adulta, observem a un pare que ha de complir amb una rutina laboral monòtona i grisa. El ritme de la ciutat, autòmat i desproveïda de vida. Tot el contrari que el xicotet, inquiet i sempre fascinat pels espais on hi ha colors, en aquest cas un parc i un violinista de carrer.

En l'escola, es troba amb el fre d'un aprenentatge estructuralista de la lectoescriptura i les seues respostes o interessos li fan perdre la seua imaginació a mesura que és renyat pels seus resultats que no copien o reprodueixen una resposta convergent. Una bonica manera de representar la necessitat de pensament divergent i el foment de la creativitat en l'escola, que al final del vídeo hem analitzat lleument citant a l'autor de l'obra "El Elemento" (Grijalbo,2009) . 

No és un altre que Ken Robinson, els plantejaments del qual i cites són estesos i reconeguts per a docents i pedagogs per les seues xarrada TED o, com vam veure en Psicologia de l'Educació en primer, amb la seua entrevista en el programa "Redes". El títol del programa era "el sistema educatiu és anacrònic" i la seua frase era qüestionar-se si "l'escola mata la creativitat".

El punt que al meu em va agradar més de "Alike" va ser el moment de la desaparició del violinista: l'últim reducte d'imaginació i color en el curt i la resposta del pare va ser, complir aqueix treball. Aqueixa situació ha de servir-nos a tots, no solament hem de reclamar que es potencie la creativitat en l'educació sinó, lluitar per que no desaparega des de la nostra pròpia pràctica docent. I no solament a l'entorn d'una ciutat, en qualsevol entorn on la mirada de la infància estiga present.

Aquests són els motius pels quals vull ser docent d'aquesta etapa. És alguna cosa exagerat dir que desconfie de la societat que m'ha tocat viure, de la naturalesa de relacions que ens emboliquen de la competitivitat aferrissada, la falta de respecte i solidaritat, ...Aqueixos valors s'han de potenciar des d'edats primerenques, sent la primera baula d'una societat de canvi. L'escola com a motor de canvi. És una bonica utopia, però si no lluites pel que crees, tan solament quedarà tristesa.

I, no sé per què, m'he acordat d'aquesta xicoteta obra mestra de Kunio Kato en 2008, guanyador del óscar a millor curt d'animació. Una preciosa al·legoria que em serveix per a connectar amb la temàtica proposta: moltes vegades ens oblidem dels records de la nostra infància, dels colors, dels riures i de l'emoció primeriza. El que se sent en descobrir i, aqueixa pràctica si no la tenim present com a docents, no sabrem transmetre la passió per viure les primeres coses, alimentar la seua curiositat i deixar-nos sorprendre per ells i elles. Així, que fa falta tornar pel cap alt profund del nostre ésser i retornar aqueixa calor per les xicotetes grans experiències.

Sessió 4: La Caixa Negra

L'activitat del dimarts 14 de febrer tenia aquest nom al que fa al·lusió l'entrada: la caixa negra.

En grups, el meu compost per Susana, Joanna i les inseparables Gemma i Alicia, havíem de descobrir què hi havia dins d'una xicoteta caixa de fusta sense poder obrir-la. En aquest cas, havíem d'aplicar una tècnica de recerca de forma indirecta, ja que no sempre hi ha una manera directa d'obtenir les dades sobre els quals volem investigar.

Amb un treball senzill i amb el nostre interès per saber el contingut de la caixa (curiositat, el motor essencial) havíem de proposar un guió de treball per a obtenir les característiques del contingut: pensem sobre les pistes que ens atorga la grandària, el so o el pes de manera inicial. En grup vam establir els següents passos:

1. Endevinar, amb els mitjans disponibles, si hi ha alguna cosa en la caixa o no.

-Hi havia so en agitar-ho i endevinem que hi havia algun element dins que feia ressonar a la caixa.

2. Després, ens plantegem: Què és? Elaboració d'hipòtesis raonades: és un líquid o un sòlid (l'estat gasós ho descartem, òbviament). Quina quantitat, grandària pot tenir?Forma?

- Pensàvem en dos objectes per que reconeixíem dues sonoritats, una més greu i una altra més aguda. 

3. Obtenir dades de la caixa: Volum, pes, característiques, mesures.

- Amb les característiques de la caixa havia de ser un objecte d xicotet grandària i sense molt volum. No sabíem si era metàl·lic, de fusta, plàstic...ens decantàvem per pensar que eren dos objectes metàl·lics.

En aquest punt, se'ns va proposar anotar eines de mesurament que podríem usar i que es trobaren regularment en un aula: apuntem una regla, un imant, termòmetre, bàscula. Fins i tot pensem a recrear un motle per a comparar amb elements de la classe veure que podria tenir aquestes característiques per a comparar ambdues (encara que no ens plantegem si els elements eren de la classe o portats per Juanfra)

4. Amb aquests elements, descartar hipòtesis.

En emprar l'imant i veure que atreia als objectes, sabíem que eren metàl·lics. Així que optem per una moneda de xicoteta grandària i un imant.

5. Amb aquestes hipòtesis, concloem que havien dos objectes i eren un imant i dues monedes. Juanfra en aqueix moment ens va presentar una llista de possibles objectes de les caixes. No figurava la nostra resposta i canviem a dos objectes metàl·lics.

6. Quan se'ns va permetre obrir la caixa... hi havia una clau de gran grandària (per al que estem acostumats regularment) com una clau antiga amb un cap bastant gran i l'extrem amb xicotetes dents i allargada.

El so de les dents en un extrem i l'altre més greu en l'altre extrem ens feia pensar que eren un imant i una moneda i que sempre s'estaven atraient formant un dins de la caixa. En imantar-se, pensem que aqueixa era la premissa encertada. I òbviament, no tenia gens que veure.

El mètode emprat va ser erroni? Seguim passos i un guió per a plantejar el treball apropiat en la nostra opinió, encara que els nostres sentits ens van jugar una mala passada. Realment va ser entretingut.

I òbviament, la reflexió és no privar a l'alumnat de realitzar activitats que fomenten la seua curiositat i establir amb aquestes xicotetes pautes la facilitat d'acomodar un esquema mental en la relació amb el procediment a treballar més que intentar establir aquests fets conceptualment. Amb joc, metodologia essencial en l'etapa,  es poden aconseguir millors resultats que si els tractem de manera passiva i infravalorando les seues capacitats, que seran més sorprenents en els seus raonaments que els nostres com a adults.

Activitats proposades en aquest sentit, poden ser tantes com els interessos del nostre alumnat ens plantege. El tenir una caixa tapada amb diferents elements i deixar que intenten endevinar-los solament al tacte, tapar-los els ulls i reconèixer l'olfacte d'elements que li siguen coneguts, caixes de sons, etc. Implicació dels sentits per a endevinar el seu contingut.

D'altra banda, sempre fer ús d'activitats d'experimentació on es plantege la pregunta Què passarà? En aquest cas, activitats amb aigua, flota o no flota, amb arena hidrofòbica, els estats de l'aigua, simular pluja, etc. Però aquesta setmana aprofitant un nou viral d'internet, tenim el ninot flotant. Mitjançant la tinta dels whiteboard maker (retoladors de pissarra) i per les característiques de la tinta (com s'explica en el vídeo) podem veure com un dibuix cobra vida surant al voltant del plat. Es pot fer primer un debat en classe i deixar que expressen les seues hipòtesis, que comproven i després realitzar un taller de creacions amb plats (també pot ser superfície metàl·lica i encara no he provat en altres materials, perquè clar he tardat poc a comprovar-ho i sí, és molt divertit el resultat).

Sessió 3: 9 de febrer. Mètode científic i educació infantil

En la sessió del dijous, dia 9 de febrer, hem seguit aprofundint en classe sobre les circumstàncies que els xiquets i xiquetes no volen ser científics a mesura que avança la seua edat i cursos acadèmics. Algunes de les reflexions, seguien parlant de la progressió decreixent que es donava en la curiositat sobre l'aprenentatge de nous coneixements a mesura que anaven sent més abstractes i la manera que estava sent impartida tradicionalment en l'educació primària i secundària obligatòria.

Una de les qüestions a reflexionar en l'aula era: Com és possible que, després d'anys d'ensenyament, els alumnes que hem rebut instrucció en ciències pensen sobre aspectes bàsics de ciències de manera molt semblant i errònia, a altres persones que no han rebut instrucció o han rebut molt poca?

El concepte que en l'aula es va destacar va ser el de "epistemologia espontània". Normalment, fem més cas del que ens diuen que a la ciència. Aquesta característica, d'extensió del saber vulgar i la falta de rigor en els nostres judicis diaris, parla de la falta de capacitat crítica que avui dia solem caure. Òbviament aquesta és una opinió, però aquesta característica també es pot estendre a l'aspecte digital del tractament de la informació, aspectes que també vam aprendre mitjançant treballs de Pere Marquès el quadrimestre anterior.

El rigor i la manera a la qual ens trobem davant la informació es regeix per un enfocament de no contrastación habitual. Aquests exemples han sigut clars en exemples de viralización de vídeos en Internet sobre notícies falses i com ens hem deixat portar davant donar per cert tot el que llegim en Internet, veiem compartit en xarxes socials, cadenes de missatges o vídeos manats per whatsapp, sempre causant un debat sobre aquest tema sense que es contraste la veracitat. Segur que tots ens acordem d'exemples recents , com aquell pànic entre els estudiants de la Universitat d'Alacant en circular que hi havia una bomba en el campus i simplement va ser un paquet mal lliurat entre facultats, però en haver-hi una unitat desplegada en la Universitat especialitzada desallotjant l'edifici per a evitar qualsevol tipus de contaminació. Durant hores, es llegia de tot en xarxes socials, a qual més hilarante.

Un dels exemples més divertits que recorde recentment va ser aquest "porc rescata a cabra", que es va fer viral i va rebre en poques hores centenars de milers de visites en ser a més emès com a cert en diferents mitjans de comunicació nord-americans:

Com podem observar en el següent vídeo, tot es tractava d'una manera de parodiar des de la sèrie "Nathan For You" de la Comedy Central la falta de rigor en els grans mitjans de comunicació, ja que si la notícia és bona i impactant mereix la pena explicar-la (i si després és mentida, doncs és igual, la quota d'atenció i pantalla ja no te l'han llevat).

 

En classe, parlàvem de com desmuntar aquests mites populars si a més venien per part d'un ser estimat que t'afirma que tota la vida ha sigut així o que era "el que l'àvia deia" i altra. En aquest punt, es pot connectar amb la pregunta inicial i les reflexions de dies anteriors: hi ha alguna cosa en el procés formatiu dels docents, les institucions educatives i l'alumnat que està fallant. Acostar-se a la ciència des d'una nou enfocament didàctic i una millor gestió dels recursos organitzatius del centre al meu entendre seria un primer pas fonamental. Eliminar la desafecció cap a la ciència des d'edats primerenques i crear una base de coneixements i experiències que potencien ampliar l'interès per conèixer més l'alumnat i familiaritzar-se amb les peculiaritats del mètode científic.

Aquesta va ser l'entrada al nou tema: "Ciències per a xiquets i xiquetes". La importància de la seqüència i el patró per a descobrir el mètode científic no solament té sentit a un nivell particular de les ciències, és la manera en la qual podem ser competents per a aprendre, conèixer, dir i fer. Des de creacions d'experiències, racons de ciències, tallers, participació de les famílies,...promoure a l'escola com a motor de canvi real i concret des d'edats primerenques, no solament com un lema sinó com una realitat, de manera que es conforme un ecosistema de relacions que parteix d'un microespacio com l'aula i es va ampliant concèntricament (òbviament, aquesta és una connexió amb els estudis de Bronfrenbrenner de 1979 i 1987). Però estar convençuts i formats perquè aquesta perspectiva de l'escola com a agent de canvi és possible i, per sort, estem en les edats més propícies per a començar amb aquesta tasca.

Fuente: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=2385242

El Model simplificat per al mètode científic que se segueix en el MC-14 o mètode científic en 14 etapes, s'arreplega en la següent imatge. Davant la pregunta en classe, es van fer aportacions però alguns teníem bastant frescos aquests passos després de cursar l'any passat l'assignatura "Sociologia de l'Educació" i a més  estudiar els "cudeos" de Merton.

Una altra qüestió, sobre com sol originar-se una recerca científica, quin és el germen que porta a aquest treball per part del científic, òbviament també parteixen d'un substrat de curiositat i de repte per conèixer més de manera individual, però fonamentalment la intenció és resoldre problemes i millorar les condicions de vida de la humanitat, temàtica que tractava la cançó que vaig posar en l'anterior entrada de The Flaming Lips i "Race for the Prize" (la primera frase ja és notòria: "dos científics estan treballant a contrarellotge o pel bé de tota la humanitat").

Per a finalitzar, una de les maneres de posar a prova els nostres coneixements sobre qüestions de ciències es va realitzar entre tota la classe mitjançant el portal/aplicació Kahoot. it i deu preguntes que ens van tenir a tots pendents del projector per a contestar. Aquesta manera d'avaluar, és similar al que podem trobar en pissarres virtuals amb els sistema de votació. L'aparença de Kahoot.it com una competició sobre agilitat i rapidesa en l'etapa d'infantil ho fa atractiu encara que en implicar lectura i hauria de comptar amb una sèrie de recursos digitals en l'aula per a ser realitzat de manera cooperativa i per equips mitjançant la tablet i amb uns altres temps en el compte arrere. Aquest nadal, vaig fer un sobre vivències del grup d'amics en el típic sopar nadalenc que realitzem tots els anys i va anar realment divertit.

L'anàlisi, tornant a l'aspecte didàctic, és trobar noves vies d'avaluació en l'aula i que siguen atractives per a l'alumnat i amb aquest tipus de dinàmiques es pot ajudar a assentar coneixements relacionats amb el treball sobre aspectes procedimentals en l'aula. En realitzar programacions i unitats didàctiques, així com el treball de projectes, no cal descurar els aspectes actitudinals i procedimentals o donar-li una major importància per a revertir l'habitual focus sobre continguts conceptuals com a eix fonamental. És una unió entre els tres, sense aquests tres eixos en harmonia no és possible revertir aqueixa problemàtica i desafecció en el procés d'ensenyament i aprenentatge, i no solament amb l'àrea de ciències.

Com a anotació final, és d'agrair que en aquestes sessions haja cabuda a la reflexió en l'aula sobre la pràctica docent no solament com a nostra futura professió sinó dins de la Universitat i, com agraïm en aquesta assignatura tenir aquest espai per a compartir-ho. Aquesta circumstància mostra clarament que el clima d'aula en l'assignatura és apropiat, però especialment la postura del docent ens fa estar atents i motivats en tot el que es planteja en l'aula. I és d'agrair.

Per a acabar, òbviament una altra referència musical i a una de les bandes nord-americanes més chaladas (com a atribut positiu) i el seu "Science is Real"