Estudi d'un arbre de fulla caduca: El meu Arbre
Amic
1. Predicció: Al final de la primavera l'arbre tindrà fruits
La meua predicció està basada en el nom que rep l'arbre que és bastant
representatiu de l'època de l'any en la qual es produeix la maduració i
recollida del fruit. La meua metodologia ha sigut la recollida de mesuraments i
fotografiar els canvis de l'arbre amb una periodicitat determinada d'almenys
una setmana.
2. De què arbre es tracta
L'arbre és una perera, de la varietat que es coneix com a pera de Sant Joan.
Una de les meues inquietuds era conéixer el seu nom científic i per a
aqueixa tasca he utilitzat l'aplicació Pl@ntnet, encara que els resultats
no han sigut els esperats en el seu reconeixement. Per a aqueixa tasca he
utilitzat l'aplicació Arbolapp i tampoc he trobat una referència
concreta. He trobat alguna de les varietats autòctones de la perera en aquesta
aplicació, però cap s'ajustava a aquest tipus d'arbre que coneixia el seu nom
en ser l'arbre que està enfront del meu despatx en la casa de camp de la meua
família, en la qual he crescut.
La seua ubicació segons les coordenades de Google maps és latitud
i longuitud : 38.432689, -0.541655
Procedència:
El pyrus és una espècie de perera no autòctona que és originària de
l'est d'Europa i del Caucas que està conreada en altres zones del món i
naturalitzada per tota Europa (exceptuant les zones fredes del nord), orient
d'Àsia i alguns punts del nord d'Àfrica. La seua introducció en l'oest d'Europa
més probable segons aquesta app és que es produïra en l'època romana quan ja es
coneixien algunes varietats de cultiu sent, avui dia, les pereres conreades
provinents de creus entre pyrus communis i altres espècies
orientals en major o menor mesura. Per tant, la meua perera de Sant Joan és una
de les diferents varietats del pyrus, com a gènere i és de la família de
les rosàcies, rosaceae. El pyrus communis és el pare
originari de totes les varietats de peres que trobem en el mercat, i per ser
més resistent a plagues i malalties s'utilitza molt com a patró d'empelt.
3. Què mesure té?
En la imatge en la qual aparec al costat de l'arbre s'observa que té la branca
més alta una mesura similar a la meua, així que entre 170 cm i 180 cm tindran
les seues branques més altes. Com unitat de mesura no arreplegada en el sistema
internacional, podem dir que mesura "1 Fran".
El seu tronc mesura 87 cm de llarg, encara que la primera branca la trobem a 65
cm des de la base. La copa de l'arbre té un diàmetre de 120 cm. Amb aquestes
dades, si haguérem d'introduir-ho en una cobertura cilíndrica el volum d'aquest
que necessitaríem seria aproximadament 3,3 metres cúbics. La seua
copa en aquest primer moment de l'estudi estava desproveïda de fulles que entre
finals de març i principis d'abril van començar a aparéixer.
En la sessió d'avui hems fet un repàs sobre diferents qüestions per a un repàs final sobre el tema dels éssers vius. Una de les qüestions tractava sobre l'elaboració d'un mapa conceptual per part del nostre grup de treball. Aquest ha sigut el resultat.
El resultat final apuntat en la sessió anterior sobre els plantos mostra aquest resultat final que segueix reforçant les hipòtesis formulades a l'inici del tema i les conclusions extretes en la sessió anterior.
Els senyors alpistes, a la seua bola.
En definitiva, amb l'activitat dels plantons hem acostat d'una manera rigorosa una pràctica ha realitzar en educació infantil per a conèixer el que necessiten les plantes per a viure i que i pot dur a terme en educació infantil en la nostra aula i intentar aplicar aqueix seguiment amb un mètode científic establint diferents categories i grups de control per a observar els diferents elements com incideixen en la seua alimentació i nutrició.
Un exemple d'aquest rigor a aplicar el mètode científic es pot observar en aquesta wiki d'un projecte de preescolar
Amb aquestes activitats hem acabat el curs mancant l'examen final el dimarts. A partir d'ara dedicaré el blog per a penjar els resultats de l'arbre amic i cree, que aquesta entrada, pot ser un bonic moment per a una reflexió final del curs.
He après?
La resposta és sí i la manera de realitzar aquests aprenentatges m'ha semblat l'adequada. Hem experimentat i vivenciado les experiències que haurem de dur a terme en un aula d'educació infantil.
La metodologia ha sigut l'adequada?
En sintonia amb l'anterior considere que sí. M'ha agradat com Juanfra ha fet que qüestions com a exposicions en classe, dinàmiques de grup, pràctiques i altres tasques que realitzem habitualment en altres assignatures haja sigut plaent. Usar Kahoot per a mostrar diferents formes d'avaluar, respectar sistemàticament un espai per a l'expressió de l'alumnat amb els curts, el seu to de veu i proximitat cusa que alguns docents semblen oblidar, el clima que ha creat en l'aula ha sigut afectuós, ha portat jocs i sempre ha prevalgut l'estudiant abans que el temari. S'ha arribat fins a on s'ha pogut però no ho ha anteposat al nostre aprenentatge. Com a docent, em sembla un gran professional i com a persona, ho ha demostrat a tot l'alumnat. Ens hem sentit còmodes i tranquils en l'aula, hem après des d'un enfocament lúdic i emocionalment mai hi havia desídia abans d'entrar a l'aula. I açò, açò no és una tasca baladí. És un gran assoliment i vull assumir-ho com a repte personal com a futur docent.
Des de la meua humil opinió, gràcies. El primer dia li vaig felicitar per la seua presentació i no ha decebut. És just atribuir-li èxit en la seua tasca. Per la meua banda, totalment satisfet.
M'acomiade de les sessions amb una de les cançons de la meua vida, "Magic" de Fernando Alfaro, en la qual la frase "el millor de la nostra vida encara està per ocórrer" és un dels meus lemes cada dia.
En la sessió del dimarts hem seguit aprofundit en aspectes dels éssers vius. En primer lloc, hem realitzat alguna distinció entre nutrició i alimentació.
Alimentació és la ingestió d'aliment per part dels organismes per proveir-se de les seves necessitats alimentoses, fonamentalment per aconseguir energia i desenvolupar-se. No s'ha de confondre alimentació amb nutrició, ja que aquesta última es dóna a nivell cel·lular i la primera és l'acció d'ingerir un aliment. La nutrició pot ser autòtrofa o heteròtrofa.
"La nutrició consisteix en l'aprofitament de les substàncies procedents de l'exterior (nutrients) i, a partir d'elles, renovar i conservar les estructures de l'organisme i obtenir l'energia necessària per desenvolupar l'activitat vital,1 mantenint l'equilibri hemostático de l'organisme a nivell molecular i microscopista.
La nutrició és el procés biològic en el qual els organismes assimilen els aliments i els líquids necessaris per al funcionament, el creixement i el manteniment de les seves funcions vitals."
Quan parlem d'autòtrofs ens referim a les plantes fonamentalment, després als heteròtrofs trobem en els animals diferents classificacions: herbívors, carnívors, omnívors i detritius.
"Els animals i altres heteròtrofs han de menjar per poder sobreviure, com els carnívors, que mengen a altres animals, els herbívors mengen plantes, els omnívors consumeixen tant plantes com a animals, o els detritívoros, que s'alimenten de detritos o detritus. Els fongs realitzen una digestió externa dels seus aliments, secretando enzims, i que absorbeixen després les molècules dissoltes resultants de la digestió, a diferència dels animals, que realitzen una digestió interna."
Altres aspectes que hem estudiat des de diferents imatges han estat els aspectes morfològics que ens poden indicar el tipus d'aliments i hàbits alimentaris dels animals.
S'han apuntat diferents especialment centrant-nos en les característiques dels seus òrgans relacionats amb els sentits que estan al seu torn relacionats amb l'adaptació al mitjà com són els ulls, les orelles, el nas, la dentició, la llengua, la pell, el tacte, les formes de les seves extremitats, de les seves mans, arpes, la longuitud de les seves potes, plecs, etc
Així hem estat elaborant hipòtesis sobre el tipus d'alimentació de diferents animals i estratègies de mimetisme que estan associades amb l'adaptació al mitjà de les espècies com en les diferents tipologies de papallones en plena revolució industrial que van ser adaptant-se a les escorces més fosques dels arbres en estar exposat al carbó.
A continuació, com a corol·lari, hem definit les relacions tròfiques que existeixen entre els éssers:
Més concretament podem establir que existeixen cinc grans nivells tròfics:
-Els productors d'aliments, que són els éssers vius que realitzen la fotosíntesi, com seria el cas de les plantes.
-Els consumidors primaris. També són anomenats herbívors i tenen la particularitat que s'alimenten de vegetals.
-Els consumidors secundaris, que responen, d'igual manera, al nom de carnívors. Són animals que s'alimenten de consumidors primaris.
-Els consumidors terciaris. Aquests podem establir que es mengen als consumidors secundaris i també es donen a cridar supercarnívoros.
-Els descomponedors, que s'alimenten del que són les deixalles, restes i excrements dels altres éssers vius.
Les relacions que existeixen entre aquests nivells reben el nom de relacions tròfiques. És possible distingir entre dues grans relacions tròfiques: la cadena tròfica i la xarxa tròfica.
Es denomina cadena tròfica o cadena alimentosa a la seqüència lineal que s'estableix entre els consumidors, els productors i els descomponedors. Aquesta cadena mostra qui es menja a qui: un organisme s'alimenta d'aquell que ho antecedeix en la cadena i, al seu torn, serveix com a aliment per a l'organisme que ho segueix.
La xarxa tròfica, en canvi, fa referència a les interrelacions que existeixen entre les diferents espècies que componen els nivells tròfics. La xarxa tròfica, per tant, va més enllà d'una línia o seqüència, sinó que és més complexa.
mamífers omnívors: Els primats, el coatí, el porc, els óssos (menys l'ós colla que és herbívor i l'ós polar que és carnívor), cànids com el gos i la rabosa, l'eriçó, el mapache boreal, els rosegadors com a ratolins, esquirols i rates, la zarigüeya, la mofeta i el mandrós.
Exemples d'aus omnívors: L'estruç i el ñandú, les gavines i les gallines, el casuario, el corb, la graula i la urraca
Exemples de peixos omnívors: Piraña
Exemples de rèptils omnívors: Tortugues omnívores
El valor essencial i fonamental de la biodiversitat resideix que és resultat d'un procés històric natural de gran antiguitat. Per aquesta sola raó, la diversitat biològica té l'inalienable dret de continuar la seua existència. L'home i la seua cultura, com a producte i part d'aquesta diversitat, ha de vetlar per protegir-la i respectar-la.
A més la biodiversitat és garant de benestar i equilibri en la biosfera. Els elements diversos que componen la biodiversitat conformen vertaderes unitats funcionals, que aporten i asseguren molts dels “serveis” bàsics per a la nostra supervivència.
Finalment des de la nostra condició humana, la diversitat també representa un capital natural.L'ús i benefici de la biodiversitat ha contribuït de moltes maneres al desenvolupament de la cultura humana, i representa una font potencial per a subvenir a necessitats futures.
Considerant la diversitat biològica des del punt de vista dels seus usos presents i potencials i dels seus beneficis, és possible agrupar els arguments en tres categories principals: econòmic, ecològic i científic (**)
En la sessió, hem seguit abordant el tema de la inclusió amb dos vídeos que com sempre són els que més aportacions desperten en classe. Més que centrar-me en l'anàlisi dels vídeos m'agradaria destacar aquesta peculiaritat del grup que formem en l'aula. Estar sensibilitzats sobre la importància de la inclusió, que és un dels principis educatius, és un senyal esperançador per a un canvi social. Aqueix canvi en la mirada en la nostra formació i a transmetre al nostre futur alumnat és base d'una societat millor i una lluita constant per la nostra banda.
Finalment, en el seguiment dels nostres plantones d'enciam hem observat que la planta amb les cures apropiades segueix creixent i mostrant un aspecte saludable en rebre aigua, llum i aire. La segona sense aigua no pot viure ja que no té un dels components fonamentals per a realitzar la fotosíntesi i nodrir-se.
La tercera, en estar sense llum però alimentada observem com no pigmenta de la manera mateixa les seues fulles estant blanquecinas i amb un aspecte menys saludable. La quarta en estar encarrada en una botella pot sobreviure gràcies a la llum i l'aigua però el seu aspecte és menys saludable i mostra com les seues fulles s'estiren per a aconseguir eixir fora del recipient.
Els senyors alpistes com sempre, al seu rotllo amb aqueix pelazo boig.
S'acosten els últimes sessions de l'assignatura i en la classe del dijous hem presentat una activitat per a treballar aspectes mostrats en l'aula d'una altra forma.
En la nostra exposició en grup, hem destacat que no estem ni a favor ni en contra dels fitxes. En educació infantil entenem que la metodologia ha d'encaminar-es cap a un procés d'ensenyament i aprenentatge vivencial, però els fitxes poden servir de complement en moments determinats, mai pot ser una successió desmesurada. En definitiva, els fitxes són adequades sempre que no interferisca amb la construcció d'un aprenentatge significatiu per part de l'alumnat.
Els tècniques per a ficar al llit el coneixement del mitjà natural òbviament han de basar-s'en experiències però al seu torn integrar-s'en la resta d'àrees curriculars i en l'educació de valors cívics. Per tant, per a conéixer la naturalesa serà necessari un conjunt d'estratègies variades i motivadors per al nostre alumnat.
Partint d'aquesta tècnica de relaxació, titulada la llavor, descriurem els parts que componen un arbre o d'una planta mitjançant una representació amb el nostre propi cos. Per a realitzar-la, tot el grup segueix els passos que descriu el/la docent mitjançant una senzilla història. Aquest era el guio:
"Imagineu que sou una llavor i us han plantat en la terra, però us han regat, tocat el sol i guareix. La llavor comença a créixer molt a poc a poc, els arrels estan ben subjectes al sòl i molt a poc a poc va alçant-s'i format la seua tija/tronc (mentre anem pujant els mans per els nostres cames fins als muscles alçant-ens), després ixen els seues fulles/branques (estenem els braços). Finalment, ixen dues precioses flors (que serà el palmell de la nostra mà) amb 5 pètals cadascuna i en el centre el pol·len (el palmell de la mà). Estem respirant i relaxats, l'aire entra per tot el nostre cos i estem molt feliços al sol.
(nota: emportaré pintura de maquillatge i us pintaré una flor en cada mà a cadascuna)
Però, uy, llaura han deixat de regar-ens i estem assedegats, i la flor és posa trista (esbossem cara de tristesa i acatxem els dues mans). Però per sort, a dalt un xicotet núvol de primavera i deixa caure suaument la pluja i tornem a estar alegres.
Llaura, estem tranquil·els, ens encanta que ens toque el sol de nou. I respirem per fer-ens ben grans.
Però, uy, llaura, ha arribat una abella, que és posa a arreplegar el pol·len i notem pessigolles (movem aqueixa mà i braç,bzzzzzzz). Llaura, és posa en l'altra (i movem l'altra mà). És va de flor en flor( i fem en cadena el pas de flor en flor entre nosaltres). Uy quan pol·len, està pol·linitzant tot el bosc.
I llavors a dalt el vent i bufa fort. Els nostres pètals és mouen i el pol·len segueix escampant-es per tot el bosc. Uy que pessigolles.
Però, un núvol apareix i ens tapa el sol. I ens estirem per a voltar el sol...i ah, és va anar el nubarrón i tornem a estar tranquil·els.
Aquest tan sols és un exemple d'introducció, en la qual fem referència als parts d'una planta, però és pot adaptar a un arbre, és pot aprofundir en aspectes de la pol·linització i germinació i als diferents posicions. També hem fet referència als necessitats d'una planta: alimentació amb els respiracions, l'aigua i el sol i quin ocorre quan els plantes estan privades d'aquests elements mitjançant l'expressió d'emocions. Amb aquest xicotet teatre, pretenem desenvolupar la sensibilitat cap a la naturalesa.
L'evolució aquesta setmana ens ha mostrat com el reg i cura adequada de l'enciam 1 segueix sent l'adequat amb aigua, sol i aire, no obstant açò l'enciam 2, amb tan sol llum no és capar de viure al no tenir reg i no poder realitzar la fotosíntesi de manera adequada. La planta 3, sense llum però amb aigua segueix sent capaç de créixer encara que el seu aspecte no és tan saludable com el de la primera. De manera similar, l'aspecte de l'enciam 4 sense estar a l'aire lliure presenta el creixement en ser capaç de generar la fotosíntesi gràcies al reg i en un espai tancat és capaç de generar el seu propi oxigen per a seguir creixent i algunes de les seues fulles són més altes en intentar cercar una eixida d'aquest espai tancat.
Finalment, els nostres senyors alpiste segueixen amb el seu creixement i ja mostren un aspecte molt divertit.
Finalment, el vídeo d'avui ha sigut un encert en plantejar la inclusió en l'aula i la necessitat de visibilizar la seua presència en l'aules ordinàries com a reflex de l'evolució dels valors de la nostra societat cap a un millor model, més humanitzat i lliure. Divertad= diversitat + lliberteu. Ens ha portat records de l'àlbum il·lustrat "el llibre negre dels colors". La reflexió i l'emoció que ens va causar a tota l'aula va ser un reflex de la nostra visió com a futur professorat de l'etapa i la necessitat de reconèixer els drets humans i els de la infància.
Avui, hem continuat amb les sessions teòriques de la unitat. En primer lloc hem fet referència a noves qüestions com són la fotosíntesi:
La gran majoria del pes d'un arbre prové del diòxid de carboni de l'aire:
CO2 + H2O + sals (poca) produeix H de carboni + O2 (↑)+proteines (poca)
Utilitzant H2O amb àtoms d’oxigen “marcats”
Després, hem comentat com es reprodueixen les plantes. procés de polinizacion i fertilització que es pot observar en el següent esquema:
"El pol·len és transportat per l'aire, l'aigua, els insectes o xicotets animals fins a una flor diferent. Si el pol·len aconsegueix l'estigma d'una flor de la mateixa espècie, es forma un tub polínico que creix cap avall per l'estil i transporta els gàmetes masculins fins a l'òvul . Dins del sac embrionari de l'òvul, un gàmeta masculí fecunda la ovocélula i forma un zigot que dóna lloc a l'embrió. El segon gàmeta masculí s'uneix a dues cèl·lules del sac embrionari anomenades nuclis polars per a formar el endospermo nutritiu que envolta l'embrió de la llavor."
Aquest procés m'ha recordat a un conte com a "Dientes de León" del que ja vaig fer una entrada i em fa també recordar l'àlbum il·lustrat "Abella: Un xicotet miracle de la naturalesa" (Ed Bruño) de Patricia Hegarty i Britta Teckentrupp, on es mostra el procés de pol·linització. Un recurs adequat per a educació infantil, encara que aqueixa qüestió la reprendré més endavant.
Una altra qüestió en la qual ens hem detingut ha sigut: Quines estratègies s'han desenvolupat en els següents plantes per dispersar els seues llavors?
Les llavors, adquireixen una estructura aerodinàmica per a dispersar-se i hem vist diferents tipus d'estratègies, com una cobertura simulant enganxes o garfios que després d'agarren a xicotets animals i aconsegueixen ser transportades o el desenvolupament d'una cobertura o baina per a nodrir-se i protegir-se.
Les llavors són els òrgans de disseminació dels vegetals. Cada sement conté l'embrió de la futura planta, substàncies de reserva i una o més cobertes protectores. Les llavors es formen després que es produïsca la fecundació en les flors i aquestes es transformen per a donar origen als fruits. Es denomina diàspora a la unitat funcional de disseminació, siguen cuales siguen les parts que la integren: una o més llavors, ben acompanyades del fruit (o d'una part d'ell), o ben unides a altres estructures de les flors o inflorescències.
La anemocoria consisteix a aprofitar la força del vent per a la disseminació. Permet recórrer grans distàncies, però el resultat és aleatori i pel camí es perden nombroses llavors, que cauen en ambients hostils on no podran germinar. Existeix una gran varietat d'apèndixs, com a arestes, corones de pèls i corones membranáceas, que faciliten la suspensió en l'aire i allarguen així la distància recorreguda.
La dispersió per l'aigua ocorre en les plantes que viuen en l'aigua o prop d'ella, com els cocos, que poden surar grans distàncies abans d'aconseguir terra en un lloc diferent al punt de partida, on, lliures de competència, estan en disposició de germinar.
La dispersió facilitada pels animals, o zoocoria, és una alternativa més segura que l'anterior; com a conseqüència, les plantes solen formar menys diàspores i de major grandària. Els fruits carnosos constitueixen l'adaptació més coneguda en aquest tipus de disseminació. Els animals els ingereixen al costat de les llavors, que travessen el tub digestiu sense veure's alterades i són alliberades amb els excrements, lluny de les plantes progenitores.
Finalment, hi ha un tipus de disseminació que es produeix gràcies a mecanismes de la pròpia planta, la autocoria, en la qual les llavors són projectades com a conseqüència de forces internes. El procés sol guardar relació amb les tensions que genera la dessecació de les cobertes dels fruits i que proporcionen l'energia necessària per a llançar les llavors cap a l'exterior.
L'última qüestió plantejada ha sigut si totes les fruites tenen llavors. Aquesta pregunta ha vingut il·lustrat amb una imatge de diferents plàtans que cadascun tenia unes característiques en mostrar llavors en el seu interior uns i el que consumim normalment apesara molesten per a menjar-nos-ho. Açò s'explica per les Lleis de Mendel i una curiosa entrada que explica aquest procés en el següent enllaç:
Finalment, la resta de la sessió ha estat dedicat a la preparació d'una activitat pràctica en grup sobre possibles maneres d'acostar els coneixements dels éssers vius com les parts d'una planta, la germinació, la fotosíntesi que hem vist aquestes sessions d'una manera que ens ea el simple ús de fitxes.
El curt presentat avui en classe ha sigut el "venedor de fum". Un curt atractiu que ens fa reflexionar sobre la importància de plantejar-nos qüestions sobre la nostra societat de consum, moltes vegades centrada en el desig que en la satisfacció. Un dels principals agents per a dur a terme aquesta estratègia és la publicitat. Però en classe s'ha fet esment a la necessitat de ser cauts amb les coses que expliquem a la infància i les mentides que els diem per a crear una falsa aparença.
Finalment, hem comprovat els avanços del nostre Mr Alpiste i les 4 plantes d'enciam exposades a diferents condicions de llum, aire i aigua.
Als nostres ninots, el reg que els apliquem en l'última sessió (abundant) ha servit per a anar apreciant ja les primeres mates d'herba apuntant pel cap. Les que tenien menys llum, eixien blanques i menys fortes.
A les nostres plantes, hem observat que la que no tenia reg estava ja en mal estat, mentre que les que vam exposar a condicions sense llum o aire però amb aigua, segueixen creixent. Seguirem observant el procés...
Finalment, hem tornat a aplicar 30 ml de reg a les plantes.
En l'activitat proposada per a realitzar amb alumnat d'educació infantil, en el meu cas vaig tenir accés a treballar en un centre d'educació infantil de 2 anys. En aquest cas, tres alumnes de tres anys: Victoria, Izan i Valentina. Ells van ser exposant els motius pels quals assenyalaven a uns elements davant uns altres. Quasi tots feien referència a la locomoció i al moviment per a distingir als éssers vius. Victoria feia aqueix raonament, jo li qüestionava sobre si creixien les plantes i ella llavors responia que sí. El gat va ser l'únic que no va assenyalar, en estar al costat de l'ós de peluix va interpretar que aqueix gat també ho era.
Després de la introducció al tema, comencem un treball en equip per a contestar a les preguntes de la sessió anterior.
La primera activitat era per a respondre a la pregunta: Què necessita una planta per a viure? Partint del visionat en la classe anterior un vídeo educatiu destinat a un aula d'infantil.
Les plantes absorbeixen l'aigua per les arrels, l'aigua puja pel tronc i arriba a les fulles. A més, en aquest procés necessita la llum i l'aire. Segons disposen d'aquests recursos condicionarà el seu desenvolupament posterior. En aquest cas, les plantes tenen com a font d'alimentació la que procedeix del menjar que es fabriquen a partir de l'aigua i el diòxid de carboni. Aquesta alimentació és una via per a aconseguir els materials que necessita per a créixer.
Amb aquesta activitat, hem d'acostar al nostre alumnat al mètode científic i elaborar hipòtesi, observació, comparació, classificació, predicció, presa de dades, contrastación i finalment, conclusió i comunicació d'aquest experiment entre els altres components de l'aula i així fomentar la seua atenció i respecte pel mitjà natural.
Amb els plantones que ens dió Juanfra, el meu grup de treball compost per Gemma, Alicia, Susana i Joanna hem col·locat als 4 plantones en condicions diferents per a elaborar una anàlisi del creixement del plantón segons les condicions en les quals desenvolupar el seu creixement.
Al primer plantón, tindrà aigua (uns 30 ml) i llum, a més d'estar a l'aire lliure en l'aula. Li oferim les condicions ideals.
Al plantón 2, li oferim aire, llum i li suprimim el reg.
Al plantón 3, ho reguem amb altres 30 ml i li privem de llum, guardant-ho en un armari de l'aula.
Finalment, al plantón 4, li oferim reg d'aigua (altres 30 ml) i llum, però ho introduïm en una botella tancada per a privar-li d'aire
El seguiment serà comprovat en les diferents sessions, però les nostres hipòtesis serà que hi haurà canvis en el creixement de les plantes en restringir les seues condicions.
La segona activitat, va ser crear un senyor alpiste o senyor amb cap de gespa com indica el vídeo, per al qual portem mitjons de mitjana i diferents complements, a més de mitjos culs de botelles de plàstic d'1 litre i mig. Amb la pregunta: què necessita una llavor per a germinar?
Elaborem diferents ninots i Susana a més va portar alpiste i serraduras diferents per a comprovar si existien diferències de resultat segons el material. Elaborem cadascun el nostre ninot amb diferents motius i expressions. Personalment, el que millor ens va quedar decorat va ser el mussol. Ací les imatges dels resultats. Vam haver de regar-ho un parell de vegades perquè les serradures absorbia amb rapidesa l'aigua.
Amb el vídeo inicial de la sessió, destaquem la importància d'un treball en equip per a dur a terme aquesta tasca. Ha sigut una sessió divertida i que ens ha oferit una sèrie d'activitats interessants per a dur a terme en l'aula d'educació infantil.Per a il·lustrar la portada, he escollit la imatge de l'àlbum il·lustrat de Leo Lionni titulat "Nadarín", en la qual es reflecteix el treball col·laboratiu entre tots els xicotets peixos per a formar un gran peix que espante a les tonyines que volen menjar-li'ls.
Avui, hem començat amb un tema nou i amb tota la classe ja en l'aula després de vacances. En aquesta primera sessió, hem seguit amb el format habitual dels sessions del tema de "La Matèria". A partir d'una sèrie de qüestions plantades en la classe, activem els nostres coneixements previs per a una avaluació inicial dels nostres coneixements sobre la temàtica.
En primer lloc, hem abordat qüestions per a entendre el concepte de biodiversitat. Buscant informació he trobat:
"La biodiversitat o diversitat biològica és la varietat de la vida. Aquest recent concepte inclou diversos nivells de l'organització biològica. Abasta a la diversitat d'espècies de plantes, animals, fongs i microorganismes que viuen en un espai determinat, a la seua variabilitat genètica, als ecosistemes dels quals formen part aquestes espècies i als paisatges o regions on se situen els ecosistemes. També inclou els processos ecològics i evolutius que es donen a nivell de gens, espècies, ecosistemes i paisatges."
La primera, ha fet referència a l'origen de la vida en la terra i l'evolució que han seguit els éssers vius dónes dels seus inicis fins al moment actual. L'esquema cronològic és bastant efectiu per a mostrar el temps que portem els éssers humans dins de l'evolució.
Hem parlat de dos aspectes interessants, en primer lloc la Teoria de Oparin:
"Oparin va plantejar l'existència d'una sèrie de processos evolutius que en l'origen de la vida és van ser superposant i desenvolupant alhora. Aquests processos és van iniciar amb la formació de la Terra primitiva i l'atmosfera. A partir de substància inorgàniques i sota l'acció de diverses fonts d'energia, és van sintetitzar abiogènicament els primers compostos orgànics, i la concentració i agregació d'aquests va donar lloc a la formació d'altres compostos de major complexitat; aquest procés va continuar fins al sorgiment dels primeres cèl·lules."
Un altre aspecte que no hem entrat en profunditat ha sigut en les diferents teorias o posicions que existeixen a l'origen de la vida. Des de la nostra posició docent hem de ser conscients també de la diversitat de centres que existeixen i el seu posicionament religiós en algun d'ells que pot entrar en conflicte amb la nostra percepció laica i valors educatius. Crec que ha sigut una reflexió interessant que tal vegada recordem si algun dia acabem treballant en un centre que no siga públic. Algunes teories s'arrepleguen en aquest esquema:
En la sessió hem seguit plantejant una sèrie de qüestions que ens conduirien a nous treballs pràctics. En primer lloc, la pregunta què és un ésser viu. En aquesta activitat anem a seleccionar a un xiquet o xiqueta de 3 a 6 anys perquè complete una fitxa amb dibuixos de: granota, cullera, aranya, arbre, pa de motle, flor, coloma, cotxe, ós de peluix, gat i xiqueta.
En el meu cas, triaré a tres alumnes d'un centre d'educació infantil de l'etapa de 2 anys, però que han complit tres, a causa que les meues possibilitats de treball es limiten en l'actualitat a aqueixa etapa de l'educació infantil. Després anotaré les conclusions i experiències d'aquestes interaccions i les seues respostes.
També hem plantejat quin és l'ésser viu més xicotet que coneixes i, quina és la unitat bàsica per la qual estan formats tots els éssers vius?I hem contestat que la cèl·lula. Encara que la definició més completa l'hem apuntat posteriorment:
Un ésser viu és un conjunt d'àtoms i molècules, que formen una estructura organitzada i complexa, que és relaciona amb l'ambient amb un intercanvi de matèria i energia d'una forma ordenada, i que te la capacitat d'exercir els funcions bàsiques de la vida que són la nutrició, la relació i la reproducció, de tal manera que els éssers vius actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort.
Per a dijous, hem començat amb unes activitats de classe:
•A.C.3a.Què necessita una planta per viure? Dissenya un pla per veure si es compleix la teua hipòtesis, que durem a terme el proper dia al laboratori. •A.C.3b.Què necessita una llavor per poder germinar? Dissenya un pla per veure si es compleixen els requeriments que creus que necessita una llavor per poder germinar, que durem a terme el proper dia al laboratori.
En la pròxima entrada veurem quin ha sigut nostra estratègia i pla d'acció per a comprovar-ho.
Per a finalitzar aquesta entrada, faré referència al curt d'avui: "Amor a Primera Vista" on hem pogut reflexionar sobre aspectes de la societat de consum i globalitzada, la pèrdua de la identitat per un sentiment globalitzat i de cerca de beneficis i les conseqüències en forma d'abandó d'una cultura lenta (slow culture).
Açò em serveix per a recordar la meua vocació amb l'educació infantil. Després d'estudiar ADE, en 2004 amb la meua llicenciatura sota el braç sentia que no era la meua professió ni passió per a la resta de la meua vida.
Totes les explicacions, estudis i formació acadèmica estava en clau de maximització de beneficis com a objectiu principal d'una empresa i subjecta a unes restriccions molt simples, sense entrar en aspectes rellevants des de l'ètica empresarial ni la necessitat de mostrar les restriccions morals amb el nostre entorn social, natural i cultural.
És a dir, no prevalia un ben comú. En la meua visió desenganxada de l'ésser humà, l'educació ha sigut el meu reducte des d'aquell dia per a ajudar a transmetre els valors cívics i socials que permeten un canvi en aquest contrasentit d'una maquinària capitalista i neoliberal malaltissa.
La meua passió per aquesta etapa ve per la meua desconfiança en qualsevol visió que no siga transmesa des de les etapes inicials, des de la infància. Aquesta ha sigut la meua labor durant molts anys i cada assignatura i cada curs reafirme la meua passió pel que faig. Cada dia amb alguna cosa nou que ensenyar i alguna cosa après.
