Aquest treball m'ha servit per a aprofundir en el coneixement del mitjà
natural, però açò és massa obvi. L'elecció d'aquest arbre de fulla caduca ha
sigut perquè és el que tinc a la vista des de la finestra de la meua cambra
d'estudi, és una espècie de personatge silenciós en la meua custòdia. Estant sempre
al meu costat, mai li he prestat l'atenció que devia als seus canvis i ara
reconec els seus diferents períodes amb claredat, és quan ixen les
seues fulles, quan creixen les seues flors, quan perd els pètals i germina,
quan apareixen els seus fruits i altres aspectes, igual que ell sap des de fa
10 anys al fet que hora isc i torne a la casa de camp dels meus pares, les
hores que he passat davant de l'ordinador fent crítiques de música els últims
anys i en aquests dos anys les hores de treballs universitaris que porte a
l'esquena. El, és un personatge silenciós que creix i segueix un cicle igual
que jo, encara que inversament proporcional a la meua pèrdua capil·lar en
aquests 10 anys.
El registre fotogràfic ha sigut sistemàtic i crec que podria haver millorat en
la presa de mesures, encara que ha sigut alguna cosa que ha seguit un procés
lògic des del meu planejament. Aquestes activitats són aplicables a educació
infantil quant al seguiment d'un arbre per part del nostre alumnat. Una
proposta podria ser conjuntament amb les famílies decidir cercar un arbre de
fulla caduca per a anar creant un llibre que arreplegarà una fotografia del
xicotet al costat d'aqueix arbre i després creàrem un diari de l'arbre.
Una altra proposta podria ser triar un arbre del col·legi o d'algun parc proper
perquè cada setmana el nostre alumnat es fotografiarà i a final de curs formar
un mural amb tots els canvis que experimenta aqueix arbre en les diferents
estacions i com ha anat canviant cada setmana a la primavera fins al final del
curs a l'inici de l'estiu.
L'última qüestió pendent serà: enguany estaran igual de
riques les peres de Sant Joan d'enguany com les de l'any passat?
Les flors han aparegut en la tercera setmana d'estudi, en la segona setmana de
març. Són flors de pètals blancs, també ovalats i arredonits i que
s'expandeixen en forma d'estel de 5 puntes. Els pètals de les flors han caigut
al mes de la primera foto, a la fi de març, per a donar pas al creixement del
fruit una vegada germinada.
8. Te fruits?
Aquests els hem pogut anar fotografiant amb detall en el mes d'abril, el seu
aspecte arredonit ha sigut en aquests primers mesuraments d'un diàmetre d'uns
2,9 cm fins en el mesurament final en els quals ja han aconseguit un
diàmetre de 5,4 cm, encara que encara no són comestibles.
Aquesta varietat de
perera, ha de tenir els fruits madurs a la fi de juny i rep el nom per la
proximitat en aqueixes dates amb la festa de Sant Joan i l'inici d'estiu. Sobre
la perera i els seus fruits hi ha moltes dites populars: "Peral que
no da peras, poca visitas espera" o "de las frutas el pero; del amor el primero".
En aquest cas, en comparació de la perera del seu
costat, els seus fruits han aparegut abans i tenen un aspecte
més saludable, ja que la perera del seu costat segurament tinga
alguna malaltia que afecta el seu creixement.
9. Has trobat llavors?
Les llavors les he pogut apreciar a l'interior del fruit, de color blanc i
xicotetes en aquest moment de creixement del fruit.
10. Qui viu ací?
En el seu entorn trobem insectes i formigues principalment, no
podent fotografiar a les abelles en cap de les visites a l'arbre.
També ve de visita la gata de la nostra veïna que es diu Renata. Les formigues
recorren totes les parts de l'arbre, no he trobat aranyes com en els arbres que
ho envolten.
El seu tronc té un color grisenc i esquerdat en la seua escorça amb uns 17 cm
de diàmetre i uns 87 cm d'alt en un final que apareix seccionat, d'aquesta
tasca es va encarregar el meu pare en el seu poda. De textura irregular i
rugosa, aquest arbre té una edat d'11 anys en ser plantat pel meu pare en 2006
en una manera personal de celebrar la notícia de l'embaràs de la meua germana
mitjana. El meu pare és una persona que té com a passió el cultiu i la cura
d'animals, per aqueix motiu la casa de camp és el seu lloc per a desenvolupar
tots aqueixos aspectes que li retornen a la infància, concretament a la finca
on va créixer al costat de les seues
3 germans a Lorca, Murcia.
5. Com són les seues branques?
L'arbre té 6 branques diferenciades, en el moment inicial tenien diferents
diàmetres: de 3,5 , 4 i 5,4 cm les més primes, fins a 7,5,8 i 8,5 cm
les més gruixudes, que també eren les més llargues sent les de 8 i 8,5 cm de
diàmetre d'una longitud de 107 i 115 cm respectivament.
De cada branca que hem observat a la fi de febrer, hem observat altres
ramificacions més curtes que ja començaven a mostrar l'aparició d'aqueixes
noves branques que creixerien en un mes de
manera En aquesta tasca la cinta mètrica ha sigut el meu ajudant durant aquests
mesos. A la primavera, des de finals de febrer fins a finals del mes de març ha
patit els majors canvis en el naixement de noves branques que han aconseguit
durant aqueix període uns entre 15 i 18 cm en la branca més alta a principis
d'abril fins a uns 30 cm en l'últim mesurament realitzat al maig.
6. Com són els fulles?
Les seues fulles són ovalades que en el seu naixement tenen cert aspecte en el
seu contorn rosat i van eixamplant a mesura que l'arbre ha crescut en aquest
període estudiat, des de les més xicotetes fins a grandàries de 6 cm de llarg
i 5,5 cm d'ample en la tercera data de maig. En comparació de la
perera que està al costat la seua florida i creixement de fulles és molt més
avançat. En aquest creixement les fulles semblen que es van desembeinant en la
seua forma fins a aparéixer completament obertes. Les primeres fulles
han aparegut en dues setmanes des de la primera foto entre el final de
febrer i la segona setmana de març, sent al mes quan han aconseguit
una grandària similar al de les mesures finals que he destacat a l'inici.
Les fulles ixen en ramillets de 3-4 fulles amb cua allargada que pot
arribar a mesurar fins a 4 cm de llarg. El color de les fulles per la part
davantera és d'un verdós més intens que les del revés i els seus nervis són de
color groc.
La seua aparició és pronunciada durant les primeres setmanes d'estudi, sent a
mitjan abril quan el seu creixement sembla detenir-se de la manera tan acusada
que ho feia fins a aqueix moment.
Estudi d'un arbre de fulla caduca: El meu Arbre
Amic
1. Predicció: Al final de la primavera l'arbre tindrà fruits
La meua predicció està basada en el nom que rep l'arbre que és bastant
representatiu de l'època de l'any en la qual es produeix la maduració i
recollida del fruit. La meua metodologia ha sigut la recollida de mesuraments i
fotografiar els canvis de l'arbre amb una periodicitat determinada d'almenys
una setmana.
2. De què arbre es tracta
L'arbre és una perera, de la varietat que es coneix com a pera de Sant Joan.
Una de les meues inquietuds era conéixer el seu nom científic i per a
aqueixa tasca he utilitzat l'aplicació Pl@ntnet, encara que els resultats
no han sigut els esperats en el seu reconeixement. Per a aqueixa tasca he
utilitzat l'aplicació Arbolapp i tampoc he trobat una referència
concreta. He trobat alguna de les varietats autòctones de la perera en aquesta
aplicació, però cap s'ajustava a aquest tipus d'arbre que coneixia el seu nom
en ser l'arbre que està enfront del meu despatx en la casa de camp de la meua
família, en la qual he crescut.
La seua ubicació segons les coordenades de Google maps és latitud
i longuitud : 38.432689, -0.541655
Procedència:
El pyrus és una espècie de perera no autòctona que és originària de
l'est d'Europa i del Caucas que està conreada en altres zones del món i
naturalitzada per tota Europa (exceptuant les zones fredes del nord), orient
d'Àsia i alguns punts del nord d'Àfrica. La seua introducció en l'oest d'Europa
més probable segons aquesta app és que es produïra en l'època romana quan ja es
coneixien algunes varietats de cultiu sent, avui dia, les pereres conreades
provinents de creus entre pyrus communis i altres espècies
orientals en major o menor mesura. Per tant, la meua perera de Sant Joan és una
de les diferents varietats del pyrus, com a gènere i és de la família de
les rosàcies, rosaceae. El pyrus communis és el pare
originari de totes les varietats de peres que trobem en el mercat, i per ser
més resistent a plagues i malalties s'utilitza molt com a patró d'empelt.
3. Què mesure té?
En la imatge en la qual aparec al costat de l'arbre s'observa que té la branca
més alta una mesura similar a la meua, així que entre 170 cm i 180 cm tindran
les seues branques més altes. Com unitat de mesura no arreplegada en el sistema
internacional, podem dir que mesura "1 Fran".
El seu tronc mesura 87 cm de llarg, encara que la primera branca la trobem a 65
cm des de la base. La copa de l'arbre té un diàmetre de 120 cm. Amb aquestes
dades, si haguérem d'introduir-ho en una cobertura cilíndrica el volum d'aquest
que necessitaríem seria aproximadament 3,3 metres cúbics. La seua
copa en aquest primer moment de l'estudi estava desproveïda de fulles que entre
finals de març i principis d'abril van començar a aparéixer.
En la sessió d'avui hems fet un repàs sobre diferents qüestions per a un repàs final sobre el tema dels éssers vius. Una de les qüestions tractava sobre l'elaboració d'un mapa conceptual per part del nostre grup de treball. Aquest ha sigut el resultat.
El resultat final apuntat en la sessió anterior sobre els plantos mostra aquest resultat final que segueix reforçant les hipòtesis formulades a l'inici del tema i les conclusions extretes en la sessió anterior.
Els senyors alpistes, a la seua bola.
En definitiva, amb l'activitat dels plantons hem acostat d'una manera rigorosa una pràctica ha realitzar en educació infantil per a conèixer el que necessiten les plantes per a viure i que i pot dur a terme en educació infantil en la nostra aula i intentar aplicar aqueix seguiment amb un mètode científic establint diferents categories i grups de control per a observar els diferents elements com incideixen en la seua alimentació i nutrició.
Un exemple d'aquest rigor a aplicar el mètode científic es pot observar en aquesta wiki d'un projecte de preescolar
Amb aquestes activitats hem acabat el curs mancant l'examen final el dimarts. A partir d'ara dedicaré el blog per a penjar els resultats de l'arbre amic i cree, que aquesta entrada, pot ser un bonic moment per a una reflexió final del curs.
He après?
La resposta és sí i la manera de realitzar aquests aprenentatges m'ha semblat l'adequada. Hem experimentat i vivenciado les experiències que haurem de dur a terme en un aula d'educació infantil.
La metodologia ha sigut l'adequada?
En sintonia amb l'anterior considere que sí. M'ha agradat com Juanfra ha fet que qüestions com a exposicions en classe, dinàmiques de grup, pràctiques i altres tasques que realitzem habitualment en altres assignatures haja sigut plaent. Usar Kahoot per a mostrar diferents formes d'avaluar, respectar sistemàticament un espai per a l'expressió de l'alumnat amb els curts, el seu to de veu i proximitat cusa que alguns docents semblen oblidar, el clima que ha creat en l'aula ha sigut afectuós, ha portat jocs i sempre ha prevalgut l'estudiant abans que el temari. S'ha arribat fins a on s'ha pogut però no ho ha anteposat al nostre aprenentatge. Com a docent, em sembla un gran professional i com a persona, ho ha demostrat a tot l'alumnat. Ens hem sentit còmodes i tranquils en l'aula, hem après des d'un enfocament lúdic i emocionalment mai hi havia desídia abans d'entrar a l'aula. I açò, açò no és una tasca baladí. És un gran assoliment i vull assumir-ho com a repte personal com a futur docent.
Des de la meua humil opinió, gràcies. El primer dia li vaig felicitar per la seua presentació i no ha decebut. És just atribuir-li èxit en la seua tasca. Per la meua banda, totalment satisfet.
M'acomiade de les sessions amb una de les cançons de la meua vida, "Magic" de Fernando Alfaro, en la qual la frase "el millor de la nostra vida encara està per ocórrer" és un dels meus lemes cada dia.
En la sessió del dimarts hem seguit aprofundit en aspectes dels éssers vius. En primer lloc, hem realitzat alguna distinció entre nutrició i alimentació.
Alimentació és la ingestió d'aliment per part dels organismes per proveir-se de les seves necessitats alimentoses, fonamentalment per aconseguir energia i desenvolupar-se. No s'ha de confondre alimentació amb nutrició, ja que aquesta última es dóna a nivell cel·lular i la primera és l'acció d'ingerir un aliment. La nutrició pot ser autòtrofa o heteròtrofa.
"La nutrició consisteix en l'aprofitament de les substàncies procedents de l'exterior (nutrients) i, a partir d'elles, renovar i conservar les estructures de l'organisme i obtenir l'energia necessària per desenvolupar l'activitat vital,1 mantenint l'equilibri hemostático de l'organisme a nivell molecular i microscopista.
La nutrició és el procés biològic en el qual els organismes assimilen els aliments i els líquids necessaris per al funcionament, el creixement i el manteniment de les seves funcions vitals."
Quan parlem d'autòtrofs ens referim a les plantes fonamentalment, després als heteròtrofs trobem en els animals diferents classificacions: herbívors, carnívors, omnívors i detritius.
"Els animals i altres heteròtrofs han de menjar per poder sobreviure, com els carnívors, que mengen a altres animals, els herbívors mengen plantes, els omnívors consumeixen tant plantes com a animals, o els detritívoros, que s'alimenten de detritos o detritus. Els fongs realitzen una digestió externa dels seus aliments, secretando enzims, i que absorbeixen després les molècules dissoltes resultants de la digestió, a diferència dels animals, que realitzen una digestió interna."
Altres aspectes que hem estudiat des de diferents imatges han estat els aspectes morfològics que ens poden indicar el tipus d'aliments i hàbits alimentaris dels animals.
S'han apuntat diferents especialment centrant-nos en les característiques dels seus òrgans relacionats amb els sentits que estan al seu torn relacionats amb l'adaptació al mitjà com són els ulls, les orelles, el nas, la dentició, la llengua, la pell, el tacte, les formes de les seves extremitats, de les seves mans, arpes, la longuitud de les seves potes, plecs, etc
Així hem estat elaborant hipòtesis sobre el tipus d'alimentació de diferents animals i estratègies de mimetisme que estan associades amb l'adaptació al mitjà de les espècies com en les diferents tipologies de papallones en plena revolució industrial que van ser adaptant-se a les escorces més fosques dels arbres en estar exposat al carbó.
A continuació, com a corol·lari, hem definit les relacions tròfiques que existeixen entre els éssers:
Més concretament podem establir que existeixen cinc grans nivells tròfics:
-Els productors d'aliments, que són els éssers vius que realitzen la fotosíntesi, com seria el cas de les plantes.
-Els consumidors primaris. També són anomenats herbívors i tenen la particularitat que s'alimenten de vegetals.
-Els consumidors secundaris, que responen, d'igual manera, al nom de carnívors. Són animals que s'alimenten de consumidors primaris.
-Els consumidors terciaris. Aquests podem establir que es mengen als consumidors secundaris i també es donen a cridar supercarnívoros.
-Els descomponedors, que s'alimenten del que són les deixalles, restes i excrements dels altres éssers vius.
Les relacions que existeixen entre aquests nivells reben el nom de relacions tròfiques. És possible distingir entre dues grans relacions tròfiques: la cadena tròfica i la xarxa tròfica.
Es denomina cadena tròfica o cadena alimentosa a la seqüència lineal que s'estableix entre els consumidors, els productors i els descomponedors. Aquesta cadena mostra qui es menja a qui: un organisme s'alimenta d'aquell que ho antecedeix en la cadena i, al seu torn, serveix com a aliment per a l'organisme que ho segueix.
La xarxa tròfica, en canvi, fa referència a les interrelacions que existeixen entre les diferents espècies que componen els nivells tròfics. La xarxa tròfica, per tant, va més enllà d'una línia o seqüència, sinó que és més complexa.
mamífers omnívors: Els primats, el coatí, el porc, els óssos (menys l'ós colla que és herbívor i l'ós polar que és carnívor), cànids com el gos i la rabosa, l'eriçó, el mapache boreal, els rosegadors com a ratolins, esquirols i rates, la zarigüeya, la mofeta i el mandrós.
Exemples d'aus omnívors: L'estruç i el ñandú, les gavines i les gallines, el casuario, el corb, la graula i la urraca
Exemples de peixos omnívors: Piraña
Exemples de rèptils omnívors: Tortugues omnívores
El valor essencial i fonamental de la biodiversitat resideix que és resultat d'un procés històric natural de gran antiguitat. Per aquesta sola raó, la diversitat biològica té l'inalienable dret de continuar la seua existència. L'home i la seua cultura, com a producte i part d'aquesta diversitat, ha de vetlar per protegir-la i respectar-la.
A més la biodiversitat és garant de benestar i equilibri en la biosfera. Els elements diversos que componen la biodiversitat conformen vertaderes unitats funcionals, que aporten i asseguren molts dels “serveis” bàsics per a la nostra supervivència.
Finalment des de la nostra condició humana, la diversitat també representa un capital natural.L'ús i benefici de la biodiversitat ha contribuït de moltes maneres al desenvolupament de la cultura humana, i representa una font potencial per a subvenir a necessitats futures.
Considerant la diversitat biològica des del punt de vista dels seus usos presents i potencials i dels seus beneficis, és possible agrupar els arguments en tres categories principals: econòmic, ecològic i científic (**)
En la sessió, hem seguit abordant el tema de la inclusió amb dos vídeos que com sempre són els que més aportacions desperten en classe. Més que centrar-me en l'anàlisi dels vídeos m'agradaria destacar aquesta peculiaritat del grup que formem en l'aula. Estar sensibilitzats sobre la importància de la inclusió, que és un dels principis educatius, és un senyal esperançador per a un canvi social. Aqueix canvi en la mirada en la nostra formació i a transmetre al nostre futur alumnat és base d'una societat millor i una lluita constant per la nostra banda.
Finalment, en el seguiment dels nostres plantones d'enciam hem observat que la planta amb les cures apropiades segueix creixent i mostrant un aspecte saludable en rebre aigua, llum i aire. La segona sense aigua no pot viure ja que no té un dels components fonamentals per a realitzar la fotosíntesi i nodrir-se.
La tercera, en estar sense llum però alimentada observem com no pigmenta de la manera mateixa les seues fulles estant blanquecinas i amb un aspecte menys saludable. La quarta en estar encarrada en una botella pot sobreviure gràcies a la llum i l'aigua però el seu aspecte és menys saludable i mostra com les seues fulles s'estiren per a aconseguir eixir fora del recipient.
Els senyors alpistes com sempre, al seu rotllo amb aqueix pelazo boig.
S'acosten els últimes sessions de l'assignatura i en la classe del dijous hem presentat una activitat per a treballar aspectes mostrats en l'aula d'una altra forma.
En la nostra exposició en grup, hem destacat que no estem ni a favor ni en contra dels fitxes. En educació infantil entenem que la metodologia ha d'encaminar-es cap a un procés d'ensenyament i aprenentatge vivencial, però els fitxes poden servir de complement en moments determinats, mai pot ser una successió desmesurada. En definitiva, els fitxes són adequades sempre que no interferisca amb la construcció d'un aprenentatge significatiu per part de l'alumnat.
Els tècniques per a ficar al llit el coneixement del mitjà natural òbviament han de basar-s'en experiències però al seu torn integrar-s'en la resta d'àrees curriculars i en l'educació de valors cívics. Per tant, per a conéixer la naturalesa serà necessari un conjunt d'estratègies variades i motivadors per al nostre alumnat.
Partint d'aquesta tècnica de relaxació, titulada la llavor, descriurem els parts que componen un arbre o d'una planta mitjançant una representació amb el nostre propi cos. Per a realitzar-la, tot el grup segueix els passos que descriu el/la docent mitjançant una senzilla història. Aquest era el guio:
"Imagineu que sou una llavor i us han plantat en la terra, però us han regat, tocat el sol i guareix. La llavor comença a créixer molt a poc a poc, els arrels estan ben subjectes al sòl i molt a poc a poc va alçant-s'i format la seua tija/tronc (mentre anem pujant els mans per els nostres cames fins als muscles alçant-ens), després ixen els seues fulles/branques (estenem els braços). Finalment, ixen dues precioses flors (que serà el palmell de la nostra mà) amb 5 pètals cadascuna i en el centre el pol·len (el palmell de la mà). Estem respirant i relaxats, l'aire entra per tot el nostre cos i estem molt feliços al sol.
(nota: emportaré pintura de maquillatge i us pintaré una flor en cada mà a cadascuna)
Però, uy, llaura han deixat de regar-ens i estem assedegats, i la flor és posa trista (esbossem cara de tristesa i acatxem els dues mans). Però per sort, a dalt un xicotet núvol de primavera i deixa caure suaument la pluja i tornem a estar alegres.
Llaura, estem tranquil·els, ens encanta que ens toque el sol de nou. I respirem per fer-ens ben grans.
Però, uy, llaura, ha arribat una abella, que és posa a arreplegar el pol·len i notem pessigolles (movem aqueixa mà i braç,bzzzzzzz). Llaura, és posa en l'altra (i movem l'altra mà). És va de flor en flor( i fem en cadena el pas de flor en flor entre nosaltres). Uy quan pol·len, està pol·linitzant tot el bosc.
I llavors a dalt el vent i bufa fort. Els nostres pètals és mouen i el pol·len segueix escampant-es per tot el bosc. Uy que pessigolles.
Però, un núvol apareix i ens tapa el sol. I ens estirem per a voltar el sol...i ah, és va anar el nubarrón i tornem a estar tranquil·els.
Aquest tan sols és un exemple d'introducció, en la qual fem referència als parts d'una planta, però és pot adaptar a un arbre, és pot aprofundir en aspectes de la pol·linització i germinació i als diferents posicions. També hem fet referència als necessitats d'una planta: alimentació amb els respiracions, l'aigua i el sol i quin ocorre quan els plantes estan privades d'aquests elements mitjançant l'expressió d'emocions. Amb aquest xicotet teatre, pretenem desenvolupar la sensibilitat cap a la naturalesa.
L'evolució aquesta setmana ens ha mostrat com el reg i cura adequada de l'enciam 1 segueix sent l'adequat amb aigua, sol i aire, no obstant açò l'enciam 2, amb tan sol llum no és capar de viure al no tenir reg i no poder realitzar la fotosíntesi de manera adequada. La planta 3, sense llum però amb aigua segueix sent capaç de créixer encara que el seu aspecte no és tan saludable com el de la primera. De manera similar, l'aspecte de l'enciam 4 sense estar a l'aire lliure presenta el creixement en ser capaç de generar la fotosíntesi gràcies al reg i en un espai tancat és capaç de generar el seu propi oxigen per a seguir creixent i algunes de les seues fulles són més altes en intentar cercar una eixida d'aquest espai tancat.
Finalment, els nostres senyors alpiste segueixen amb el seu creixement i ja mostren un aspecte molt divertit.
Finalment, el vídeo d'avui ha sigut un encert en plantejar la inclusió en l'aula i la necessitat de visibilizar la seua presència en l'aules ordinàries com a reflex de l'evolució dels valors de la nostra societat cap a un millor model, més humanitzat i lliure. Divertad= diversitat + lliberteu. Ens ha portat records de l'àlbum il·lustrat "el llibre negre dels colors". La reflexió i l'emoció que ens va causar a tota l'aula va ser un reflex de la nostra visió com a futur professorat de l'etapa i la necessitat de reconèixer els drets humans i els de la infància.
